Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Hoti

Infotaula de llenguaHoti
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius900 Modifica el valor a Wikidata (2011 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deBolívar i Amazones Modifica el valor a Wikidata
EstatVeneçuela Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3yau Modifica el valor a Wikidata
Glottologyuwa1244 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueyau Modifica el valor a Wikidata
UNESCO297 Modifica el valor a Wikidata
IETFyau Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2902 Modifica el valor a Wikidata

La llengua hoti (Jodï, Jotí, Hodï), també coneguda com a Yuwana (Yoana), Waruwaru, o Chikano (Chicano), és una petita llengua no classificada de Veneçuela parlada pels hotis. Se'n sap molt poc; els seus diversos centenars de parlants són caçadors-recol·lectors monolingües. La gent es fa dir Jojodö ("el poble") o Wįlǫ̈ i el seu llenguatge Jojodö tjįwęnę.[1]

Les fonts són incompatibles amb les nasals, que varien entre, per exemple nV i lṼ.[2]

Classificació

Encara no s'ha establert cap classificació pel hoti que satisfagui als lingüistes. S'ha intentat vincular el hodï amb les llengües salibanes properes. Una proposta recent classifica Hodï i (Piaroa–) Salibana com les branques d’una sola macrofamília Jodï–Saliban.[3] Tanmateix, les similituds del vocabulari amb les llengües salibanes deuen deure's al sprachbund: Henley, Mattéi-Müller i Reid (1996) argumenta que les aparents cognats entre hodï i salibanes són més aviat préstecs.

Limitat per dades pobres, Henley et al. argumenta que el hodï pot estar relacionat amb els llengües nadahup.[4] L'únic lingüista que parla hodï i piaroa, Stanford Zent, ha recopilat dades més fiables i argumenta que "probablement" està relacionat amb les llengües salibanes.[5]

Des de 1985 també es va suggerir una relació amb les llengües ianomami, en part basant-se en el fet que el hodï comparteix el 20% del seu vocabulari amb aquesta família,[6] però aquesta hipòtesi ha estat des de llavors rebutjada.

Fonologia

La primera anàlisi fonològica va ser estat realitzat per Diana Vilera[7]

Vocals

orals nasals
anterior central posterior anterior central posterior
Tancades i ɨ u ĩ ɨ͂ ũ
mitjanes e ɘ o ɘ͂ õ
obertes a ã

Consonants

labial alveolar palatal velar labiovelar glotal
simple aspirada simple aspirada simple aspirada simple aspirada simple aspirada simple aspirada
oclusives sordes t ʰt ç ʰç k ʰk ʰkʷ ʔ
oclusives sonores b ʰb d ʰd J ʰJ
fricatives h
vibrants ɾ ʰɾ
aproximants w ʰw j ʰj

Les oclusives sonores es realitzen com nasals en ambient vocal nasal.

Referències

  1. Jorge Emilio Rosés Labrada (2013) Reciprocal constructions in Mako. 6th Oklahoma Workshop in Native American Languages.
  2. Jorge Emilio Rosés Labrada (2019) 'Jodï-Sáliban: A linguistic family of the northwest Amazon. IJAL 85.3.
  3. Labrada, Rosés; Emilio, Jorge (2015). "Jodi-Saliban". Glottolog 2.7. Jena: Max Planck Institute for the Science of Human History.
  4. Henley, Paul; Marie-Claude Mattéi-Müller y Howard Reid 1996. "Cultural and linguistic affinities of the foraging people of North Amazonia: a new perspective"; Antropológica 83: 3-37. Caracas.
  5. Zent S & E Zent. 2008. Los Hoti, in Aborigenes de Venezuela, vol. 2, second edition [1]
  6. Migliazzi, Ernesto C. 1985. "Languages of the Orinoco-Amazon region"; H.M.Klein & L. Stark (eds.): South American Indian Languages: 17-139. Austin: University of Texas Press.
  7. Vilera Díaz, Diana C. 1985. "Introducción morfológica de la lengua Hoti". Tesis de Licenciatura em Antropologia. Caracas: Universidad Central de Venezuela.

Bibliografia

  • Guarisma P., V.; Coppens, W. (1978). Vocabulario Hoti. Antropológica, 49:3-27. GUDSCHINSKY, S. C. (1974). Fragmentos de Ofaié: a descrição de uma língua extinta. Série Lingüística, 3:177-249. Brasília: SIL.
  • Krisólogo B., P. J. (1976). Manual glotológico del idioma wo'tiheh. (Lenguas indígenas de Venezuela, 16.) Caracas: Centro de lenguas Indigenas, Instituto de Investigaciones Historicas, Universidad Católica "Andrés Bello".
  • Mattei-Müller, M. (1981). Vocabulario Hodï (Hoti). (Manuscript).
  • Quatra, M. M. (2008). Bajkewa jkwïkïdëwa-jya jodï ine - Dodo ine. Diccionario básico Castellano - Jodï. Caracas: Ediciones IVIC.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9