L'iñapari és una llengua severament amenaçada de la família de les llengües piro, pertanyent al macrogrup de les llengües arawak i localitzada a l'Amèrica del Sud. El 1999 es van identificar 4 dels seus parlants al llarg del riu Las Piedras, a prop de la desembocadura del riu Sabaluyoq (Perú). La llengua havia estat viva també a Bolívia, però allà s'hi extingí completament. Els últims quatre parlants foren bilingües en iñapari i espanyol i cap d'ells tingué cap fill, fet pel qual probablement conduirà a l'extinció de la llengua després de la seva mort. Existeix un diccionari publicat d'iñapari.[1][2]
El dialecte pacaguara (pacahuara), descrit per Mercier, finalment es demostrà com a ètnicament diferent.[cal citació]
Fonologia
Segons Parker, l'iñapari té onze consonants i sis vocals.[3]
Iñapari Consonants
|
|
Bilabial
|
Alveolar
|
Palatal
|
Glotal
|
| Oclusives sordes
|
p
|
t
|
|
ʔ
|
| Fricatives sordes
|
|
s
|
|
h
|
| Nasals
|
m
|
n
|
|
|
| Lateral
|
|
(l)
|
|
|
| Dental
|
|
r
|
|
|
| Semivocals
|
w
|
|
y
|
|
L'estatus de la lateral com a fonema es considera dubtós ja que [l] es troba en poques paraules i pot ser una variant fonètica de /r/.[4]
Referències
