El pisamira és una llengua que pertany al grup oriental de les llengües tucanes, parlada pel poble pisamira que és establert al Resguardo Part Oriental del Vaupés, a Colòmbia. Ethnologue la identifica erròniament com un dialecte del tucano.[1] Segons el cens del 2005 hi havia 61 individus pisamira, però els adults ja no transmeten la llengua als infants, que parlen castellà habitualment.[2]
Referències
- ↑ Hammarström (2015) Ethnologue 16/17/18th editions: a comprehensive review: online appendices
- ↑ Pisamira a ONIC
Bibliografia
- Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
- Kaufman, Terrence. (1990). Language history in South America: What we know and how to know more. In D. L. Payne (Ed.), Amazonian linguistics: Studies in lowland South American languages (pp. 13–67). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-70414-3.
- Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46–76). Londres: Routledge.
|
|---|
| Llengües oficials | |
|---|
Llengües
indígenes | |
|---|
| Criolls/altres | |
|---|
| Llengües de signes | |
|---|
