Kichwa

Kichwa

Tipus	llengua
Ús
Parlants nadius	591.448  (2010 )
Estat	Equador i Colòmbia
Països on llengües quítxues són idiomes oficials   Països on llengües quítxues són idiomes regionals   Països on llengües quítxues són natives i minoritàries   Països on existeixen importants assentaments quítxues
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies quítxua quítxua II Northern Quechua (en)
Codis
Glottolog	colo1257
Endangered languages	3274

Prova Wikipedia en kichwa a Wikimedia Incubator.

El Kichwa, quítxua septentrional o equatorial (kichwa shimi) és el segon idioma més parlat de la família del quítxua. És emprada a la Serra i Orient del l'Equador, a l'extrem sud-oest de Colòmbia pels inga i en la selva baixa nord del Perú (inka o quítxua del Pastaza). És cooficial amb el castellà en els tres països "dins de les zones on s'empra". Una norma estàndard s'empra a l'Equador, coneguda com kichwa unificat (Shukllachishka Kichwa).

Han sofert alguns canvis essencials en la sintaxi i per això tenen una posició especial dins del quítxua. La primera descripció gramatical, escrita pel Pare Hernando de Alcocer (S.E.), es troba en un manuscrit del segle xvii.^[1]

Segons el cens equatorià (INEC) del 2010 tenia 591.448 parlants a l'Equador.^[2] D'ells 109.000 parlants vivien a les sis províncies de l'Amazones (46.213 a Napo, 29.987 a Orellana, 17.211 a Pastaza, 13.210 a Sucumbíos, 1.528 a Zamora Chinchipe i 810 a Morona Santiago).^[3]

Segons el lingüista Arturo Muyulema, els primers passos per ensenyar el kichwa a les escoles públiques daten dels anys quaranta, quan Dolores Cacuango va fundar diverses escoles indígenes al cantó de Cayambe. Més tard, les organitzacions indígenes van iniciar escoles autogovernades per proporcionar educació en Kichwa als anys setanta i vuitanta (Muyulema 2011: 234).

Muyulema diu que la creació d'obres literàries com Caimi Ñucanchic Shimuyu-Panca, Ñucanchic Llactapac Shimi, Ñucanchic Causaimanta Yachaicuna i Antisuyu-Punasuyu van proporcionar els catalitzadors per a l'estandardització del Kichwa. Això va ser iniciat per la Direcció Nacional d'Educació Intercultural Bilingüe (DINEIB).^[4]

Posteriorment, es va crear un nou alfabet per ALKI (Academia de la Lengua Kichwa del Ecuador). Incloïa 21 caràcters; incloses tres vocals (a, i, u); dues semivocals (w, y); i 16 consonants (ch, h, k, l, ll, m, n, ñ, p, r, s, sh, t, ts, z, zh), segons l'article de Muyulema Presente y Futuro de la lengua Quichua desde la perspectiva de l'experiència vasca (Kichwa sisariy ñan) (Muyulema 2011: 234).

Més tard, el diccionari més gran i molt més complet Kichwa Yachakukkunapa Shimiyuk Kamu va ser publicat el 2009 pel lingüista Fabián Potosí, juntament amb altres acadèmics patrocinats pel Ministeri d'Educació de l'Equador.^[5]

Posseeix una gramàtica bastant pròxima al quítxua meridional i després d'unes poques dificultats la mútua compressió és possible.

Posseeix 6 pronoms:

Addicionalment, el quichua de l'Equador posseeix "kikin" com a equivalent al castellà de "vostè", s'utilitza en moments formals o quan un es dirigeix a una persona amb qui no hi ha confiança. El seu plural és "kikinkuna". Al no haver-hi un equivalent al "ñuqayku" (nosaltres exclusiu) en el quichua del nord, el "ñukanchik" compleix totes dues funcions.

El verb en el quichua equatorià es compon bàsicament d'una arrel a la qual se li van afegint sufixos per a indicar el significat.

Els verbs en quichua equatorià obtenen el seu infinitiu afegint el sufix -na a l'arrel verbal. Exemples:

Els verbs com es presenten en els diccionaris estan en la seva forma infinitiva sempre. Per a poder conjugar els verbs hi ha obtenir l'arrel d'aquests. L'arrel s'obté eliminant el sufix -na i col·locant el que el parlant desitgi:

Arina -> Ari-

Sirina -> Siri-

Paktana -> Pakta-

Purina -> Puri-

Així, l'arrel del verb arina ("inaugurar") és ari- a la qual es pot afegir diferents sufixos per a aconseguir el significat desitjat. Per exemple:

Arikunmi = Està inaugurant

Aquest sufix reflecteix una acció reflexiva, això és que l'acció té com a objecte al mateix subjecte que la realitza. Exemples:

Aspina = Gratar -> Aspirina = Gratar-se (a un mateix)

Sakina = Deixar -> Sakirina = Quedar-se (Deixar-se a un mateix)

Rikuna = Mirar -> Rikurina = Mirar-se (a un mateix)

Aquest sufix mostra una acció progressiva. Equival en espanyol a la forma "estar -camino/endo":

Arikun = Està inaugurant

Rikukunki = Estàs veient-te

Purikuni = Estic caminant

Aquest sufix mostra cortesia de part del parlant i sol utilitzar-se amb persones amb les quals no hi ha la suficient confiança:

Kunanka chaytami rikupankichik = Ara veuran això

Maytatak purikupankichik = A on estan anant?

Allichu kapanki = Estàs bé?

Respecte al quítxua meridional (llengua quítxua parlada des del sud del Perú fins a Santiago del Estero), amb la qual integren el subgrup chinchay de les quítxua II, existeixen importants diferències extensibles fins i tot a altres varietats del quítxua:

En els dialectes meridionals, l'existència de les consonants post-vetllessis influeix en la pronunciació, fent que unes certes vocals tinguin un so més pròxim a la "o" i a la "e" en presència d'aquestes. Com a exemple: ñuqa (jo) té la pronunciació de [ño.qa]. La pèrdua de la post-vetllar fa que aquesta paraula es pronunciï simplement com ñuka.

La possessió o afiliació ja són exclusivament expressades mitjançant l'anteposició del pronom respectiu flexionat pel sufix -pak (de -paq, "per a").

Existeixen alguns pocs rastres de l'ús de possessius en l'antiguitat, com en l'expressió per a Déu: Apunchik, que originalment significaria "el nostre senyor". D'aquesta dada també s'intueix que la desaparició dels esmentats sufixos ocorre amb posterioritat a la primera evangelització de la zona, esdevinguda poc després de la conquista espanyola.

L'objecte és expressat exclusivament per l'ús de pronoms personals (o noms) derivats amb el sufix -ta, en comptes d'emprar sufixos de derivació verbal bipersonales: no existeixen ja els sufixos direccionals que sí que són presents en el quítxua meridional. Per exemple: kichwa: Kanta rimani (et parlo) i qhichwa: Rimayki (et parlo).

El progressiu en el quichua del nord, a diferència del meridional, es realitza amb el sufix -ku mentre que en el meridional es realitza amb el sufix -chka o -sha/-sya.

• Ciucci, Luca & Pieter C. Muysken 2011. Hernando de Alcocer y la Breve declaración del Arte de la lengua del Ynga. El más antiguo manuscrito de quichua de Ecuador. Indiana 28: 359-393.
• Conejo Muyulema, Arturo. “Presente y futuro de la lengua quichua desde la perspectiva de la experiencia vasca (Kichwa sisariy ñan)” Voces E Imagenes De Las Lenguas En Peligro. Ed. Marleen Haboud and Nicholas Ostler. 1st ed. Abya-Yala, 2014. 234-5.

• Mushuk Muyu Curs Kichwa Bàsic
• Mapa de les variants regionals del kichwa equatorià (quichua.net / FEDEPI.org)
• Algunos Quechuismos en el Muisca y en el Español Colombiano María Luisa Rodríguez de Montes (1987).