Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Llengua matis

Infotaula de llenguaLlengua matis
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius320 Modifica el valor a Wikidata (2008 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deEstat de l'Amazones Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües pano-tacanes
llengües pano Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3mpq Modifica el valor a Wikidata
Glottologmati1255 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuempq Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1810 Modifica el valor a Wikidata
IETFmpq Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1731 Modifica el valor a Wikidata

El matis és una llengua pano parlada pels indígenes del Brasil matis, que viuen a la terra indígena de la Vall del Yavarí, a l'estat de l'Amazones (Brasil), vora la frontera entre el Brasil i el Perú. Segons el cens demogràfic del 2010, realitzat per l'IBGE, hi havia 1.013 persones matis, de les quals 846 parlen l'idioma.[1] Segons dades de Siasi / Sesai (SIASI: Sistema d’informació per a l’atenció a la salut dels indígenes; SESAI: Secretaria especial per a la salut dels indígenes), el 2014 hi havia 457 indígenes matis.[2]

Situació sociolingüística

Els matis van ser contactats a finals dels anys setanta. Des de fa molts anys no se n’estudia. El primer investigador que va fer treball acadèmic sobre aquest grup va ser Philippe Erikson, antropòleg de la Université de Paris X - Nanterre, la investigació de la qual va donar lloc a una tesi doctoral: “Les Matis d’Amazonie. Parure du corps, identié ethique et organisation sociale”, defensat el 1990. També ha publicat diversos articles sobre pintura corporal, caça i rituals del grup.

Els matis va patir molt després del seu contacte amb la societat nacional. Segons les dades presentades pel CEDI (1981, 1982), els Matis no eren més de 83 individus a 1983. Aleshores van contactar amb la FUNAI. Durant aquests 25 anys, el grup va poder reprendre el seu creixement demogràfic i actualment són 262 persones. Els rituals que no havien pogut realitzar es van reprendre amb gran vigor.[3]

Assimilació cultural

Des del seu contacte amb els no-amerindis, els matis han passat per una sèrie de transformacions, inclosa la pèrdua del xamanisme. Van adquirir materials dels occidentals i actualment aprenen portuguès. El grup ha estat cobrant FUNAI per als professors de la escola. La alfabetització s'ha fet només en portuguès, però això no vol dir que els nens no parlen matis, perquè tots són monolingües. A causa del contacte que han tingut amb persones no indígenes (que són la font del comerç), amb FUNAI (que és un interlocutor entre ells i els no indígenes) i amb ONGs (que són els interlocutors polítics), els matis van decidir que aprendre portuguès seria la millor manera d'aconseguir prestigi dins de la societat nacional.

Fonologia

Consonants

Fonemes consonàntics del matis[4]
Ponto→

Modo↓

Bilabial Alveolar Pós-alveolar Retroflexa Palatal Velar
Oclusiva p

b

t

d

k
Nasal m n
Fricativa s ʃ ʂ
Africada ts
Aproximant w* j*

Nota: els fonemes /w/ e /j/ són considerats realitzacions fonètiques de les vocals /u/ e /i/, respectivament.[5]

Vocals

Fonemas vocàlics del Matis[4]
Anterior Central Posterior
Tancada i ɨ u
Semitancada e o
Oberta a

Referències

  1. Programa Javari - Centro de Trabalho Indigenista (CTI)
  2. Características gerais dos indígenas - Censo Demográfico de 2010, do IBGE (p. 164)
  3. «Matis».
  4. 4,0 4,1 Ferreira, Rogério Vicente (2005). Língua Matis (Pano): uma descrição gramatical Arxivat 2021-04-27 a Wayback Machine. (cap. III)
  5. Ferreira, Vitória R. Spanghero (2000). Língua Matis (Pano): uma análise fonológica Arxivat 2021-05-27 a Wayback Machine. (p. 59 a 68)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9