|
Llengües arawak Paraná-Mamoré
Les llengües Paraná-Mamoré o llengües arawak meridionals (pròpiament dites) són una agrupació de llengües arawak meridionals parlades en les conques dels rius Paraná i Mamoré.
Classificació
Les llengües Panará-Mamoré pertanyen a les llengües arawak més meridionals. Aikhenvald (1999) usa el terme "arawak meridional" per a aquest grup filogenètic, encara que per a altres autors "arawak meridional" és una agrupació geogràfica que inclou diverses branques filogenètiques.
Llengües del grup
Les llengües Paraná-Mamoré es classifiquen usualment com:
- Grup mojo (moxo, moho), riu Mamoré (Beni, Bolívia)
- Baure, 13 (2000),[1] río Blanco (Beni, Bolivia)
- Ignaciano, 4.000 (1997);[2] 4.500 (2000)[3]
- Trinitario, 5.000 (1997);[2] 5.500 (2000)[4]
- Paunaka, 10 (2000), riu Baures (Santa Cruz, Bolivia)
- Paiconeca, †, fonts del Paragúa (Santa Cruz, Bolivia)
- Salumã (Enawenê-Nawê), 154 (1999),[5] naixement del Juruena (Mato Grosso, Brasil)
- Terêna-Guaná
- Terêna, 15.000 (1991);[6] 20.000 (1997);[2] 9800 (1999),[5] Est del riu Paraguai, rius Miranda i Aguidauana (Mato Grosso do Sul i Avaí (São Paulo), Brasil).
- Guaná-Layana, †, rius Yacaré i Galván (Paraguai), Miranda, (Mato Grosso do Sul, Brasil)
- Kinikinao, †, Miranda (Mato Grosso do Sul, Brasil)
- Chané-Izoceño, †, riu Itiyuro (Salta, Argentina)
- Lapachu (apolista), †, Apolobamba (Bolívia).
Comparació lèxica
Els numerals en diferents llengües arawak del Paraná-Mamoré són:[7][8]
| GLOSA
|
Moxo
|
Terêna-Chané
|
PROTO-
PAR.MAM.
|
| Baure
|
Ignaciano |
Trinatrio
|
Paunaka
|
Terêna |
Chané |
Guaná
|
| '1' |
po-noʧi |
eta- |
eto- |
'ʧɨ-natʃɨ |
póeh-aaxo |
(mompetí) |
poikoya |
*pa-
|
| '2' |
api-na |
api- |
api- |
('ɾus-ʧɨ) |
pi-ʔaaxo |
(mokoi) |
pid-ʤaho |
*a-pi-
|
| '3' |
mopo-nan |
mapa- |
mopo- |
('tɾes-ʧɨ) |
mopó-ʔaxo |
(mboapi) |
mopoa |
*mapa-
|
| '4' |
kange-nan |
|
(kwatɾu) |
('kwatɾɔ-ʧɨ) |
(koáturu kôe) |
|
honaton |
|
| '5' |
roleko |
|
|
('siŋkɔ-ʧɨ) |
(singúʔ kôe) |
|
houakoo |
*pa-X
|
| '6' |
repitikia |
|
|
('sɛi-ʧɨ) |
(seiʔ kôe) |
|
|
|
| '7' |
2 + pohue |
|
|
('sjɛtɛ-ʧɨ) |
(setiʔ kôe) |
|
|
*2+5
|
| '8' |
3 + pohue |
|
|
|
(oitúʔ kôe) |
|
|
*3+5
|
| '9' |
4 + pohue |
|
|
|
(novéʔ kôe) |
|
|
*4+5
|
| '10' |
iʧowoko |
|
|
|
(yehiʔ kôe) |
|
|
|
Els termes entre parèntesis són termes prestats d'altres llengües: de l'espanyol en paunaka, del portuguès en terêna i del guaraní-chiriguano en el cas del chané.
Referències
Bibliografia
|
