Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mawayana

Infotaula de llenguaMawayana
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius2 Modifica el valor a Wikidata (2013 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deAlt Takutu-Alto Essequibo Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil i Surinam Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües arawak
llengües pidjanes Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3mzx Modifica el valor a Wikidata
Glottologmawa1271 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuemzx Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1674 Modifica el valor a Wikidata
IETFmzx Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages5162 Modifica el valor a Wikidata

El mawayana (Mahuayana), també coneguda com a mapidian[1] (Maopidyán), és una llengua arawak moribunda del nord d'Amèrica del Sud. El parlen una dotzena de persones grans que viuen en pobles ètnics waiwai i tiriyó al Brasil i a Surinam.[2]

Classificació

Aikhenvald (1999) llista el mawayana (i possiblement el mawakwa com a dialecte) juntament amb el wapishana sota una branca de Rio Branco (Arawak septentrional) de la família Arawak. Carlin (2006:314) assenyala que el mawayana "està estretament relacionat amb el wapishana" i segons Ramirez (2001:530) comparteixen almenys el 47% del seu lèxic.

Fonologia

El mawayana té, entre les seves consonants, dues implosives, /ɓ/ i /ɗ/, i el que s'ha descrit com un "ròtica fricativitzada retroflexa", representada amb , que comparteix amb el wapishana. Els sistemes vocàlics contenen quatre vocals (/i-e, a, ɨ, u-o/), cadascuna de les quals té una contrapartida nasalitzada.[3]

Consonants

Els fonemes consonàntics mawayana són:[2]

t k ʔ
ɓ ɗ
ɗʲ
ʧ
ʃ
ɾ
m n
w j

Vocals

Els fonemes vocàlics mawayana són:[2]

i ɨ u
e
a

Les vocals tenen un contrast tant nasal com de longitud.

Morfologia

Afixos personals del mawayana:[2]

1 sg. n-/m- -na
2. sg. ɨ-/i- -i
3. sg. ɾ(ɨ/iʔ)- -sɨ
3 refl. a-
1 pl. wa- -wi
2. pl. ɨ- -wiko
3. pl. na- -nu

Afixos verbals del mawayana:[2]

thematic -ta, -ɗa, -ɓa
present -e
reciprocal -(a)ka
adjectival -ɾe, -ke

Morfosintaxi

El mawayana té una morfologia polisintètica, principalment marcadora de l'inici i amb sufixos, tot i que hi ha prefixos pronominals. Els arguments verbals s’indexen en el verb a través de sufixos de subjecte en verbs intransitius, mentre que en vers transitius amb prefixos d’agents i sufixos d’objectes (Carlin 2006).

Referències

  1. Mapidian a termcat.cat
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Meira, Sérgio. 2019. A Study of the Genetic Relation between Mawayana and Wapishana (Arawakan Family) Arxivat 2021-02-17 a Wayback Machine.. Revista Brasileira de Línguas Indígenas Arxivat 2019-01-17 a Wayback Machine. (RBLI), vol. 2, no. 1 (Jan.-Jun. 2019), pp. 70-104.
  3. Carlin (2006:320)

Bibliografia

  • Aikhenvald, Alexandra Y. «The Arawak language family». A: The Amazonian languages. Cambridge: Cambridge University Press, 1999, p. 65–106. 
  • Carlin, Eithne B. «Feeling the need. The borrowing of Cariban functional categories into Mawayana (Arawak)». A: Grammars in contact: A cross-linguistic typology. Oxford: Oxford University Press, 2006. 
  • Carlin, Eithne B. «Nested identities in the Southern Guyana-Surinam corner». A: Ethnicity in ancient Amazonia: Reconstructing past identities from archaeology, linguistics, and ethnohistory. University Press of Colorado, 2011, p. 225–236. 
  • Carlin, Eithne B. «The native population: Migration and identities». A: Atlas of the languages of Suriname. KITLV Press, 2002, p. 11–45. 
  • Carlin, Eithne B. «Movement through time in the southern Guianas: deconstructing the Amerindian kaleidoscope». A: In and out of Suriname: Language, mobility, and identity. Leiden: Brill, 2013. 
  • Ramirez, Henri. Línguas Arawak da Amazônia setentrional (en portuguese). Manaus: Universidade Federal do Amazonas, 2001. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9