Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Llengua puinave

Infotaula de llenguaLlengua puinave
Wãnsöhöt Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius3.000 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deGuainía, Vichada i Amazones Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3pui Modifica el valor a Wikidata
Glottologpuin1248 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuepui Modifica el valor a Wikidata
UNESCO309 Modifica el valor a Wikidata
IETFpui Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2767 Modifica el valor a Wikidata

El puinave, també anomenat waipunavi o wanse (de l'autònim Wãnsöhöt), és una llengua no classificada de Sud-amèrica parlada pels puinaves.

Varietats

  • Puinave
    • Occidental: Bravos, Guaripa
    • Oriental: Mansos
  • Macú
    • Macú
    • Tikié
    • Kerarí
    • Papurí
    • Nadöbo

Noms alternatius són Puinabe, Puinavis, Uaipunabis, Guaipunavos i Uaipis.[1]

Relacions amb altres llengües

De vegades s'intenta connectar el puinave amb altres llengües inclassificables de la zona, formant la família macro-puinave. Aquesta proposta, però, manca d'evidència suficient. Sovint es tracta d'un intent de resumir totes les llengües anomenades maku, nom d'origen arawak que simplement vol dir "llengua incomprensible".[2]

Fonologia

Consonants

Labials Alveolars Velars Glotals
Oclusives Orals p t k
Nasals m n
Fricatives s h

Vocals

Anteriors Posteriors arrodonides
Tancades i ĩ ɯ u
Mitjanes e ɤ ɤ̃ o õ
Obertes a ã

Les síl·labes són d'estructura (C)V(C). Els fonemes /m n/ tenen [b d] com al·lòfons.

La vocal [u] es realitza com [w] si es troba al principi o al final de la síl·laba. Quan la vocal /i/ es troba en posició final, es realitza com [j], però en posició inicial, es realitza com a consonant oclusiva palatal ([ɟ] o [ɲ], depèn del nucli).

Tons

El puinave posseeix quatre tons fonètics: alt, baix, ascendent i descendent.

Referències

  1. Mason, John Alden. «The languages of South America». A: Steward. Handbook of South American Indians. 6. Washington, D.C., Government Printing Office: Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology Bulletin 143, 1950, p. 157–317. 
  2. Patience Epps, 2008. A Grammar of Hup. Mouton de Gruyter.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9