Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Sikuani

Infotaula de llenguaSikuani
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants23.006 Colòmbia Colòmbia
8.428 Veneçuela Veneçuela
Parlants nadius23.006 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deDepartament d'Arauca, Casanare, Guainía, Guaviare, Departament del Meta, Vichada, Apure, Bolívar i Amazones Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües macroarawak
Llengües guahibanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3guh Modifica el valor a Wikidata
Glottologguah1255 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueguh Modifica el valor a Wikidata
UNESCO296 Modifica el valor a Wikidata
IETFguh Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2672 Modifica el valor a Wikidata

El sikuani (o guahibo) és una llengua indígena del grup central de la família guajibana que possiblement va formar un continu dialectal amb la llengua cuiba, fins que van ser separats per l'assentament en les riberes dels rius, de pobles de llengües arawak i sàliba i més tardanament per la colonització. La parlen unes 23.006 persones a Colòmbia (departaments de Casanare, Meta i Vichada) i 8.428 més a Veneçuela (est de Los Llanos) de l'etnia dels guahibos. Hi ha un 40% de monolingüisme i un 45% d'alfabetització.[1][2]

Els principals dialectes sikuani són Waü (occidental) i Parawá (oriental). Newütjü (Tigrero) és una forma transicional entre tots dos. El Hamorúa (Jamorua) és una forma extrema de Parawá, en tant que hi ha diversos dialectes transicionals entre sikuani i cuiba: Domi (Playero), del riu Arauca, més sikuani; Waüpiwi (Wipiwi, Yomati) dels ric Uachadía i alt Tom; Siripuji (Tsiripu o Siripu) del riu Aguaclara; i Mayaraji (Mariposo o Mayalero), del riu Arauca.[3][4]

Descripció lingüística

Fonologia

Vocals

Anteriors Centrals Posteriors
Tancades i ĩ ɨ ɨ̃ o ũ
Mitjanes e ẽ o õ
Obertes a ã

Son sis vocals orals i sis nasals.

Consonants

labial dental alveolar palatal velar glotal
oclusives sordes p θ (z) t k
oclusives sonores b d
nasals m n
africades t͡s
fricatives sordes f s x h
lateral l
vibrant r
aproximants w (v) i

Referències

  1. Ramirez, Henri (2019). Enciclopédia das línguas arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. (no prelo)
  2. Queixalós, Francisco. 1988. Diccionario sikuani-español. CCELA Universidad de los Andes, Bogotá. ISSN 0121-0963
  3. Queixalós, 1984.
  4. Barragán, 2016, p. 5.

Bibliografia

  • Kondo, Víctor y Riena 1979 "Fonemas del Guahibo"; Sistemas Fonológicos de Idiomas Colombianos I: 93-102. ILV. Lomalinda: Editorial Townsend.
  • Metzger, J. Donald y V. Robert Morey 1983 "Los Hiwi (guahibo)"; Coppens, Walter ed. Los Aborígenes de Venezuela II:. Caracas: Instituto Caribe de Antropología.
  • Ortiz G., Francisco 1976 "Taxonomía de los grupos guahibo"; Revista colombiana de antropología XX: 281-294 Bogotá.
  • Queixalós, Francisco 1988 Diccionario sikuani-español. CCELA Universidad de los Andes, Bogotá. ISSN 0121-0963
  • Landaburu, Jon. Clasificación de las lenguas indígenas de Colombia. Arxivat 2010-08-20 a Wayback Machine. abril de 2008.
  • Native American Indian cultures. Guahibo Indians. abril de 2008.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9