Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Llengües arawak de l'Alt Amazones

Infotaula de llenguaLlengües arawak de l'Alt Amazones
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatColòmbia, Veneçuela, Perú i Brasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües arawak Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologinla1264 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües arawak de l'Alt Amazones o llengües arawak de l'interior, són un grup, probablement filogenètic, de les llengües arawak parlades a Colòmbia, Veneçuela, Perú i el Brasil. Henri Ramirez (2001) ha analitzat exhaustivament aquest grup de llengües, inclosa també una reconstrucció històrica.

Classificació

Kaufman (1994)

Kaufman (1994) dona la següent classificació (la terminologia d'Aikhenvald va entre parèntesis, el signe (†) denota grups o llengua extints):

Deixa les següents llengues del grup sense classificar:

Aikhenvald (1999)

El 1999 Aikhenvald[1] va classificar un grapat de llengües que Kaufman va deixar a part (Shiriana, Yabaâna), però va deixar nombroses llengues i granques del Nawiki Occidental sense classificar. Algunes llengües — Maipure, Resígaro, Cawishana, Mandahuaca, i Guarequena — són mogudes. Tracta els grups Yucuna, Karu (Baniwa), i Bare com a llengües úniques.

Sense classificar (†): Wainumá, Mariaté, Anauyá, Amarizana, Yumana (Jumana), Pasé, Kariaí (Cariyai), Waraikú (Araikú), Wiriná. Cabre (Cavare) fou localitzat a l'àrea de les llengües Nawiki Occidental, però només se'n coneixen algunes paraules. El "ponares" esmentat a Ethnologue podria haver estat Piapoco o Achagua.

Comparació lèxica

Els numerals en diferents llenües arawak del Carib són:[2][3]

GLOSA Nawiki occidental Nawiki oriental Río Negro
Piapoco Achagua Yucuna Resígaro Warekena Tariana Baniwa
d'Içana
Kurripako Kawishana Pasé Yumana
'1' abeː- áːbai paxluwa sagú apáːba- paː- apa-da pa-ða bäla apeala aphüllá
'2' puʧásai- ʧáːmai iyamá migaːkú dauntá- ñama-
yama-
ʣama-da yama-ða mätallá packéama biágma
'3' máizi- matáli wixi 2+1 mabaitalí- madali- madaɬi-da maðaɾika bamäbikáʔá mapeama mabäagma
'4' bainúaka paʔu poʔʦáːvágaːhí kephunipe likwadaka ɾikwaðaka lawauː-
gabi
puke-amama tilalüʧbüa
'5' abe-éma
wa-kápi
1x5 siʔosí pa-kapi
1x5
pema-
pa-kapi
pema
pakapi
loamá-
nokápe
upanachapiː apora-gabí
'6' 5+1 5+1 5+1 5+1 5+1
'7' 5+2 5+2 5+2 5+2 5+2
'8' 5+3 5+3 5+2+1 5+3 5+3
'9' 5+4 5+4 5+4 5+4 5+4
'10' puʧásai-
wa-kápi
2x5 páʔosíkun̥á ñama-kapi
2x5
2x5 loaná-
kape
ʧubumia-
gâbí
GLOSA Orinoco Altres PROTO-
Baniva Baré Yavitero Anuyá Mariaté Wainumá Manao
'1' yabibulini makutɨ áːapê'ʦa ahiari apəkerɨ apágeri panîmu *(a)pa-
'2' enábe pikûna nʦâ'me mahoren meʧema maʧahma piarukûma *piama
'3' yabébuli kilikunama máːdali marahunaka atəpo maʦɨcke 2+1 *mapa-
*mada-
'4' yunulibunutsi kasalɨmacaka atəpui ahpagopi *
'5' pinawiáphi ahpagapi *pa-kapi
'6' pimiri *5+1
'7' yumaliwi *5+2
'8' piurwili *5+3
'9' pieirurwhi *5+4
'10' picalaùrwhili umahni *2x5

Referències

  1. Aikhenvald, Alexandra Y. «The Arawak language family». A: The Amazonian languages. Cambridge, England: Cambridge University Press, 1999. ISBN 978-0-521-57021-3. 
  2. «Arawakan Numerals (E. chan)». Arxivat de l'original el 3 de desembre de 2013. [Consulta: 6 juliol 2013].
  3. Arawak (M. Rosenfelder)
Kembali kehalaman sebelumnya