Les llengües arawak de l'Alt Amazones o llengües arawak de l'interior, són un grup, probablement filogenètic, de les llengües arawak parlades a Colòmbia, Veneçuela, Perú i el Brasil. Henri Ramirez (2001) ha analitzat exhaustivament aquest grup de llengües, inclosa també una reconstrucció històrica.
Classificació
Kaufman (1994)
Kaufman (1994) dona la següent classificació (la terminologia d'Aikhenvald va entre parèntesis, el signe (†) denota grups o llengua extints):
- Nawiki occidental (Grup colombià)
- Grup Wainumá(†)
- Grup Piapoko
- Grup Warekena
- Grup Río Negro (†)
- Grup Yucuna
- Nawiki oriental (Alt Rio Negro)
- Tariana
- Grup Karu
- Kurripako (a.k.a. Ipeka-Tapuia-Curripako)
- Baniwa (Carútana-Baniwa)
- Katapolítani-Moriwene-Mapanai (Kadaupuritana)
- Resígaro (†?)
- Alt Amazones Central (Orinoco) (†)
- Grup Baré(†)
- Grup Yavitero(†)
- Manao (Mig Rio Negro) (†)
Deixa les següents llengues del grup sense classificar:
Aikhenvald (1999)
El 1999 Aikhenvald[1] va classificar un grapat de llengües que Kaufman va deixar a part (Shiriana, Yabaâna), però va deixar nombroses llengues i granques del Nawiki Occidental sense classificar. Algunes llengües — Maipure, Resígaro, Cawishana, Mandahuaca, i Guarequena — són mogudes. Tracta els grups Yucuna, Karu (Baniwa), i Bare com a llengües úniques.
- Nawiki Occidental (Colombià)
- Nawiki oriental (Alt Rio Negro)
- Alt Amazones Central (Orinoco) (†)
- Manao (Rio Negro mitjà) (†)
Sense classificar (†): Wainumá, Mariaté, Anauyá, Amarizana, Yumana (Jumana), Pasé, Kariaí (Cariyai), Waraikú (Araikú), Wiriná. Cabre (Cavare) fou localitzat a l'àrea de les llengües Nawiki Occidental, però només se'n coneixen algunes paraules. El "ponares" esmentat a Ethnologue podria haver estat Piapoco o Achagua.
Comparació lèxica
Els numerals en diferents llenües arawak del Carib són:[2][3]
GLOSA
|
Nawiki occidental
|
Nawiki oriental
|
Río Negro
|
Piapoco |
Achagua
|
Yucuna |
Resígaro
|
Warekena |
Tariana |
Baniwa d'Içana |
Kurripako
|
Kawishana |
Pasé |
Yumana
|
'1' |
abeː- |
áːbai |
paxluwa |
sagú |
apáːba- |
paː- |
apa-da |
pa-ða |
bäla |
apeala |
aphüllá
|
'2' |
puʧásai- |
ʧáːmai |
iyamá |
migaːkú |
dauntá- |
ñama- yama- |
ʣama-da |
yama-ða |
mätallá |
packéama |
biágma
|
'3' |
máizi- |
matáli |
wixi |
2+1 |
mabaitalí- |
madali- |
madaɬi-da |
maðaɾika |
bamäbikáʔá |
mapeama |
mabäagma
|
'4' |
bainúaka |
|
paʔu |
poʔʦáːvágaːhí |
|
kephunipe |
likwadaka |
ɾikwaðaka |
lawauː- gabi |
puke-amama |
tilalüʧbüa
|
'5' |
abe-éma wa-kápi |
|
1x5 |
siʔosí |
|
pa-kapi 1x5 |
pema- pa-kapi |
pema pakapi |
loamá- nokápe |
upanachapiː |
apora-gabí
|
'6' |
5+1 |
|
5+1 |
5+1 |
|
5+1 |
5+1 |
|
|
|
|
'7' |
5+2 |
|
5+2 |
5+2 |
|
5+2 |
5+2 |
|
|
|
|
'8' |
5+3 |
|
5+3 |
5+2+1 |
|
5+3 |
5+3 |
|
|
|
|
'9' |
5+4 |
|
5+4 |
5+4 |
|
5+4 |
5+4 |
|
|
|
|
'10' |
puʧásai- wa-kápi |
|
2x5 |
páʔosíkun̥á |
|
ñama-kapi 2x5 |
2x5 |
loaná- kape |
|
|
ʧubumia- gâbí
|
GLOSA
|
Orinoco
|
Altres
|
PROTO-
|
Baniva |
Baré |
Yavitero
|
Anuyá |
Mariaté |
Wainumá |
Manao
|
'1' |
yabibulini |
makutɨ |
áːapê'ʦa |
ahiari |
apəkerɨ |
apágeri |
panîmu |
*(a)pa-
|
'2' |
enábe |
pikûna |
nʦâ'me |
mahoren |
meʧema |
maʧahma |
piarukûma |
*piama
|
'3' |
yabébuli |
kilikunama |
máːdali |
marahunaka |
atəpo |
maʦɨcke |
2+1 |
*mapa- *mada-
|
'4' |
yunulibunutsi |
kasalɨmacaka |
|
|
atəpui |
ahpagopi |
|
*
|
'5' |
pinawiáphi |
|
|
|
|
ahpagapi |
|
*pa-kapi
|
'6' |
pimiri |
|
|
|
|
|
|
*5+1
|
'7' |
yumaliwi |
|
|
|
|
|
|
*5+2
|
'8' |
piurwili |
|
|
|
|
|
|
*5+3
|
'9' |
pieirurwhi |
|
|
|
|
|
|
*5+4
|
'10' |
picalaùrwhili |
|
|
|
|
umahni |
|
*2x5
|
Referències