Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Kogui

Infotaula de llenguaKogui
Kággaba
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants7.739 (2005)[1]
Autòcton deSierra Nevada de Santa Marta
EstatColòmbia Colòmbia
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües txibtxa Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2kog
ISO 639-3kog Modifica el valor a Wikidata
Glottologcogu1240 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekog Modifica el valor a Wikidata
UNESCO291 Modifica el valor a Wikidata
IETFkog Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3097 Modifica el valor a Wikidata

El kogui o kouguian[2] és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels koguis o kággaba de Colòmbia.[1]

Hi ha almenys 7.739 parlants, el 84,37% dels koguis, tots a la regió de Sierra Nevada de Santa Marta.[1] El percentatge d'alfabetisme és de 18,34%.[1]

Sintaxi

En general aquest idioma usa l'estructura lingüística subjete-objecte-verb:[3]

/saka a'tema hi'ungula stuĩ/
{saka/a'-tema/hi'u+ngula/stuĩ}
//luna/grande/camino/alumbrar//[Enllaç no actiu]
"La lluna plena il·lumina el camí"[2]

Una oració sense subjecte explícit adquireix una aparença d'objecte-subjecte-verb, pel prefix i persona del verb:

/bi'giʒa nak'luni/
{bi'giʒa/nak'-luni}
//piña/1PS-desear//[Enllaç no actiu]
"Vull pinya"

La composició de les paraules es realitza unint els lexemes amb afixs diferents de classificació, nombre, gènere, èmfasi, temps, manera i cas. Es presenten els casos nominatiu, alatiu, acusatiu, datiu, locatiu i genitiu.[2]

Fonologia

El kogui presenta 31 fonemes, 12 vocals i 19 consonants:[3][4]

Vocals
Anterior Central Posterior
oral nasal oral nasal oral nasal
Altes i (ĩ) ɨ (ɨ̃) u (ũ)
Mitjana e () (ə) o
Baixes a (ã)

Per a la lingüista Carolina Ortiz la nasalització de les vocals és un fenomen suprasegmental, originat en la presència de la consonant nasal alveolar /n/, ja que les vocals nasals es presenten en contexts nasals. S'hi troba en poques paraules el fonema /o/ i no registrà /ə/ com a fonema.[2]

Consonants
labials alveolars palatals velars glotals
oclusiva sordes p t (c) k ʔ
sonores b d g
nasals m n ŋ
fricativa sordes s ʃ x h
sonores z ʒ
Lateral l
aproximants w j

Carolina Ortiz inclou l'oclusiva palatal sorda /c/ com a fonema.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Ministerio de Cultura (2010) Los kaggabba, los guardianes de la armonía del mundo. Bogotá.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ortiz Ricaurte, Carolina (2000) La lengua kogui. Fonología y morfosintaxis nominal Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.; Lenguas Indígenas de Colombia, una visión descriptiva; Bogotá: Instituto Caro y Cuervo.
  3. 3,0 3,1 Huber, Randall Q. & Robert B. Reed (1992) Vocabulario comparativo. Palabras selectas de lenguas indígenas de Colombia: XVII. Bogota: Instituto Lingüístico de Verano. ISBN 958-21-0037-0
  4. Gawthorne, Linda & Grace Hensarlin (1984) "Fonología del cogui"; Sistemas fonológicos de idiomas colombianos 5 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.: 5-56. Lomalinda: Editorial Townsend. ISBN 088312680X
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9