ClerucA l'antiga Grècia un cleruc (del grec antic κληροῦχος, klērouchos) era un ciutadà atenenc pobre que rebia un tros de terra (klēros), que acostumaven a ser suficients per a sobreviure com a hoplita.[1] Aquestes cleruquies eren confiscades als habitants dels territoris conquerits. Per aquesta mena de colonització Atenes podia col·locar els excedents de població i tenir guarnicions militars a llocs estratègics.[2] Els clerucs quedaven ciutadans atenencs de ple dret i podrien defendre Atenes si la població local es revoltés.[3] L'historiador Heròdot, nascut a l'illa de Samos, per exemple, era fill de clerucs.[4] Referències
|