El 489 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Jul i Rufus (o també any 265 ab urbe condita). La denominació 489 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
Grècia
- Després de la victòria en la batalla de Marató, Milcíades el Jove fa construir setanta naus que va dirigir contra les illes gregues que havien donat suport als perses i va dirigir una expedició a Paros on sembla que volia venjar un greuge privat, però allà va ser rebutjat per l'enemic, i ferit a la cama, va haver de tornar a Atenes. Al seu retorn, en un procés dirigit per Xàntip se'l va acusar de traïció i se'l va condemnar a mort. La ferida se li va gangrenar i van retirar la pena de mort a canvi d'una multa de 50 talents, suma impossible de pagar. Tancat a la presó va morir de la gangrena.[2]
- Cimó II, fill de Milcíades, a la mort del seu pare i per enterrar el seu cos, va pagar la multa de 50 talents i va ocupar el seu lloc a la presó (la presó era voluntària però el deute s'heretava legalment).[2]
- Aristides, un militar i estadista atenenc, va ser nomenat arcont a Atenes.[3]
Roma
Necrològiques
- Milcíades el Jove, general atenenc. (Nascut en el 550 aC)
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ 2,0 2,1 Heròdot. Històries, VI, 132-133, 139
- ↑ Heròdot. Històries, VIII, 79
- ↑ 4,0 4,1 Dionisi d'Halicarnàs. Ῥωμαϊκὴ Ἀρχαιολογία VIII, 1
