1877 1877 Tipus any civil i any comú que comença en dilluns Altres calendaris Gregorià 1877 (mdccclxxvii) Islàmic 1294 – 1295 Xinès 4573 – 4574 Hebreu 5637 – 5638 Calendaris hindús 1932 – 1933 (Vikram Samvat) 1799 – 1800 (Shaka Samvat) 4978 – 4979 (Kali Yuga) Persa 1255 – 1256 Armeni 1326 Rúnic 2127 Ab urbe condita 2630 Categories Naixements Defuncions Esdeveniments Obres Segles segle xviii - segle xix - segle xx Dècades 1840 1850 1860 - 1870 - 1880 1890 1900 Anys 1874 1875 1876 - 1877 - 1878 1879 1880 Esdeveniments Països Catalans 10 de gener, Espanya: s'hi estableix el servei militar obligatori dels jóvens (quatre anys de servei actiu i quatre a la reserva).[1] 4 de març, Washington DC (EUA): Emile Berliner hi inventa el micròfon. 14 d'abril, Sabadell, província de Barcelona: Sabadell rep el títol de ciutat. 16 de desembre, Barcelona: primera comunicació telefònica dels Països Catalans i d'Espanya.[2] 17 de desembre, Figueres (Alt Empordà): S'inaugura l'arribada del ferrocarril a Figueres per part de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França Es funda Caixa d'Estalvis de Vilanova La Colla Vella dels Xiquets de Valls descarrega per primer cop a la història el 2 de 7 aixecat per sota durant la Festa Major de Tarragona. Resta del món Teatre Bolxoi, Moscou: S'estrena el ballet de Txaikovski El llac dels cignes. Crisi institucional a la Tercera República Francesa. Publicació de L'Assommoir d'Émile Zola i d'Anna Karènina de Tolstoi. Gran vaga del ferrocarril als Estats Units Naixements Països Catalans 11 d’abril - Mieras: Wenceslau Dutrem i Solanich farmacèutic, químic i anarquista català. (m. 1957) 30 d'abril - Barcelona: Manuel de Montoliu i de Togores, crític i historiador de la literatura (m. 1961).[3] 10 de maig - Barcelona: Paulí Castells i Vidal, enginyer industrial i matemàtic català (m. 1956?).[4] 16 de juliol - Roses: Pere Rahola i Molinas, polític i advocat català. 10 de setembre - Sueca, Ribera Baixa: Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano, historiador i empresari valencià (m. 1971). 8 d'octubre - Alacant: Luis Foglietti Alberola, compositor de sarsuela (m. 1918). 31 d'octubre - Lleidaː Francesca Fontova i Rosell, metgessa catalana, la primera de la província de Lleida (m. 1961).[5] 11 de desembre - Vic: Antònia Bardolet i Boix, escriptora i feminista catalana (m. 1956). Badalona: Àngel Carbonell i Pera, clergue i escriptor. Igualada: Encarnació Gómez i Montaner, pintora i aquarel·lista catalana.[6] Resta del món 26 de gener, Delfshaven, Països Baixos: Kees van Dongen, pintor neerlandès. 3 de febrer, Boston, Anglaterra: Janet Lane-Claypon, metgessa anglesa, una de les fundadores de la ciència de l'epidemiologia (m. 1967).[7] 17 de febrer, Suïssa: Isabelle Eberhardt, jove escriptora que adoptà la vida nòmada de les tribus beduïnes, a finals del S. XIX (m. 1904)[8] 19 de febrer, Berlín, Alemanya: Gabriele Münter, pintora alemanya del moviment expressionista alemany (m. 1962).[9] 15 d'abril, Thurso, Escòcia: William David Ross KBE, filòsof (m. 1971). 30 d'abril, San Francisco: Alice B. Toklas, escriptora membre de l'avantguarda al París del segle xx (m. 1967).[10] 26 de maig, San Francisco: Isadora Duncan, ballarina i coreògrafa estatunidenca, creadora de la dansa moderna (m. 1927).[11] 23 d'abril - San Francisco (EUA): Liao Zhongkai (xinès simplificat: 廖仲恺)) polític i financer xinès. Va ser un dels fundadors del la Tongmenghui i líder destacat del Guomintang (m. 1925).[12] 4 de juny, Pforzheim, Baden Württemberg, Alemanya: Heinrich Otto Wieland, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1927 (m. 1957).[13] 5 de juny, Viveiroː Manuela Barreiro Pico, primera llicenciada a la Universitat de Santiago i primera farmacèutica de Galícia (m. 1953).[14] 7 de juny, Widnes, Anglaterra: Charles Glover Barkla, físic anglès, premi Nobel de Física el 1917 (m. 1944).[15] 11 de juny, Londres, Anglaterraː Renée Vivien, poeta britànica que va escriure les seves obres en francès (m. 1909).[16] 14 de juny, París: Jeanne-Marie Berthier, de nom artístic Jane Bathori, soprano francesa (m. 1970).[17] 7 de juny, Widnes, Cheshire, Anglaterra: Charles Glover Barkla, físic anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1917 (m. 1944).[18] 2 de juliol, Calw, Imperi Alemany: Hermann Hesse, escriptor i filòsof suís, Premi Nobel de Literatura l'any 1946. (m. 1962).[19] 6 de juliol, Priego de Córdoba, província de Còrdova, Espanya: Niceto Alcalá-Zamora, primer president de la II República espanyola (m. 1949).[20] 22 de juliol, Vicenza (Itàlia): Giovanni Giorgio Trissino, també anomenat Gian Giorgio Trissino, genet italiàque va prendre part en els Jocs Olímpics de París de 1900 (m. 1963).[21] 1 de setembre, Birmingham, Anglaterra: Francis William Aston, físic i químic anglès, Premi Nobel de Química de 1922 (m. 1945).[22] 2 de setembre, Eastbourne (Anglaterra): Frederick Soddy, químic anglès, Premi Nobel de Literatura de 1921 (m. 1956).[23] 11 de setembre - Budapest: Rózsa Schwimmer, pacifista i feminista hongaresa (m. 1948).[24] 13 de setembre, Amsterdamː Elisabeth Kuyper, compositora romàntica i directora d'orquestra neerlandesa (m. 1953).[25] 26 de setembre - Nyon (Suïssa): Alfred Cortot, pianista, pedagog i director d'orquestra suís. 4 d'octubre - Fontainebleauː Henriette Nigrin, modista i artista en arts tèxtils francesa, creadora del vestit Delphos (m. 1965).[26] 3 de novembre - Linares (Xile): Carlos Ibáñez del Campo militar, polític i dictador xilè. Va ser President de la República en dues ocasions: de 1927 a 1931 i de 1952 a 1958 (m. 1960).[20] 22 de novembre - Érmindszent, Àustria-Hongria: Endre Ady, poeta hongarès (m. 1919).[27] 30 de novembre - Buenos Aires, Argentina: Miguel Andrés Camino, conegut com a Milon E. Mújica, periodista i poeta argentí (m. 1944).[28] 13 de desembre - Saint-Chamond, França: Edmond Locard, criminòleg i metge forense. 15 de desembre - Almacaveː Emília de Sousa Costa, escriptora i feminista portuguesa.[29] Necrològiques Països Catalans 21 de maig - Reus, Baix Camp: Pere Mata i Fontanet, metge català (n. 1811).[30] 1 d'octubre - la Garrigaː Isabel de Villamartín i Thomas, poeta i dramaturga catalana de la Renaixença (n. 1837).[31] Resta del món 14 de març - Buenos Aires (Argentina): Juan Manuel de Rosas, militar i polític argentí (n. 1793).[32] 7 d'abril - Sevilla: Cecilia Böhl de Faber y Larrea, Fernán Caballero, novel·lista d'origen suís establerta a Espanya.[33] 24 de maig -Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit: Ramon Cabrera i Grinyó, militar carlí (n. 1806).[34] 3 de setembre - Saint Germain de Laye (França): Adolphe Thiers, advocat, president de la República Francesa (1871-1873) (n. 1797) 5 de setembre - Fort Robinson (Nebraska, EUA): Cavall Boig, cap dels Siouxs Oglala, mort per un soldat dels Estats Units d'Amèrica en resistir-se a ser empresonat. 17 de setembre - Melbury, Dorset (Anglaterra): William Henry Fox Talbot, inventor anglès, i pioner de la fotografia (n. 1800).[35] 24 de setembre - Kagoshima (Japó): Saigō Takamori (西郷隆盛?) samurai i polític japonès,(n. 1828).[36] Vegeu també Calendari d'esdeveniments Taula anual del segle XIX Un any abans / Un any després Referències ↑ «1877: La mili obligatoria, pero menos» (en castellà). Cadena Ser, 10-01-2017. [Consulta: 20 gener 2022]. ↑ «L’Escola Industrial, escenari de la primera trucada telefònica a Barcelona». Beteve, 28-02-2019. [Consulta: 16 gener 2022]. ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.  ↑ «Paulí Castells i Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020]. ↑ «Francesca Fontova i Rosell». Galeria de Metges Catalans. [Consulta: 1r juliol 2021]. ↑ Yumpu.com. «87 87 ALEJANDRO SAINT-AUB» (en castellà). [Consulta: 30 agost 2020]. ↑ Ogilvie, Marilyn Bailey; Harvey, Joy Dorothy. The Biographical Dictionary of Women in Science: L-Z (en anglès). Taylor & Francis, 2000, pàg. 741. ISBN 978-0-415-92040-7.  ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.  ↑ «Gabriele Münter | German artist» (en anglès). Encyclopedia Britannica. ↑ «Alice Babette Toklas | Jewish Women's Archive». [Consulta: 24 abril 2020]. ↑ Stokes, Sewell. «Isadora Duncan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 maig 2020]. ↑ Paulès, Xavier. La République de Chine : 1912-1949, 2019. ISBN 978-2-251-44945-6.  ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1927» (en anglès americà). [Consulta: 12 juny 2020]. ↑ Flecha, Consuelo. Las primeras universitarias en España, 1872-1910 (en castellà). Narcea Ediciones, 1996-10-04, pàg. 231. ISBN 978-84-277-1159-4.  ↑ «The Nobel Prize in Physics 1917» (en anglès americà). [Consulta: 7 juny 2020]. ↑ «La passió segons Renée Vivien | Catorze.cat». Catorze.cat. Arxivat de l'original el 2020-01-02. [Consulta: 8 abril 2020]. ↑ «Bathori, Jane» (en anglès). Oxford Music Online. Oxford University Press. [Consulta: 26 abril 2020]. ↑ «The Nobel Prize in Physics 1917» (en anglès americà). [Consulta: 12 juny 2020]. ↑ «Cerca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020]. ↑ 20,0 20,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.  ↑ «TRISSINO, Giovan Giorgio in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-02-20. [Consulta: 19 juliol 2020]. ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1922» (en anglès americà). [Consulta: 13 setembre 2020]. ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1921» (en anglès americà). [Consulta: 13 setembre 2020]. ↑ «Rosika Schwimmer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 juliol 2023]. ↑ Fuentes, S. «Kuyper, la fundadora de orquestas» (en castellà). Fugato, revista de divulgación musical, 29-09-2021. [Consulta: 5 agost 2022]. ↑ Bañares - 2017 ↑ «Endre Ady». enciclopedia.cat. [Consulta: 9 juliol 2024]. ↑ 40[i.e. Cuarenta] años de poesía argentina, 1920/1960: 1920-1930 (en castellà). Editorial Aldaba, 1962.  ↑ Hernández, Hortensia. «Emília de Sousa Costa escritora y feminista portuguesa» (en castellà). Heroínas. [Consulta: 30 abril 2024]. ↑ «Pere Mata i Fontanet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020]. ↑ Tomàs, Margalida «Notes sobre les escriptores vuitcentistes catalanes. Isabel de Villamartín Thomàs, una poeta desconeguda». Anuari Verdaguer, 25, 2017, pàg. 55-90. ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.  ↑ «Biografía autora». A: La hija del Sol (Anotada) (en castellà). eBookClasic, 2016-01-25.  ↑ «Ramon Cabrera i Grinyó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020]. ↑ «William Henry Fox Talbot | Biography, Invention, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021]. ↑ «Saigō Takamori | Japanese samurai» (en anglès). [Consulta: 24 setembre 2021]. A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1877

Kembali kehalaman sebelumnya