1859 1859 Tipus any civil i any comú que comença en dissabte Altres calendaris Gregorià 1859 (mdccclix) Islàmic 1276 – 1277 Xinès 4555 – 4556 Hebreu 5619 – 5620 Calendaris hindús 1914 – 1915 (Vikram Samvat) 1781 – 1782 (Shaka Samvat) 4960 – 4961 (Kali Yuga) Persa 1237 – 1238 Armeni 1308 Rúnic 2109 Ab urbe condita 2612 Categories Naixements Defuncions Esdeveniments Obres Segles segle xviii - segle xix - segle xx Dècades 1820 1830 1840 - 1850 - 1860 1870 1880 Anys 1856 1857 1858 - 1859 - 1860 1861 1862 Esdeveniments Països Catalans 1 de maig, Barcelona: Es fan els primers Jocs Florals de Catalunya de l'època moderna. 28 de juny, Barcelona: Narcís Monturiol fa al port les primeres proves de respiració del submarí Ictíneo I. 23 de setembre, Barcelona: Narcís Monturiol aconsegueix que el submarí Ictíneo I es mantingui dues hores submergit al port tot funcionant correctament. Resta del món 4 de febrer: muntanya del Sinaí, Egipte: Konstantin von Tischendorf hi descobreix el Còdex Sinaiticus. 24 de juny: Solferino (Itàlia): Els exèrcits de França i Sardenya-Piemont derroten les forces de l'Imperi Austríac en la que passarà a ser coneguda com a batalla de Solferino.[1] 27 de juny - Tractat de Tiajin o Tientsin, entre el govern de la dinastia Qing (Xina) i el Segon Imperi Francès. També s'ha inclòs com un dels Tractats desiguals entre estats d'Àsia i les potencies occidentals.[2] 16 de setembre: David Livingstone descobreix el llac Nyassa, a l'Àfrica austral.[3] 24 de novembre: Londres, Regne de la Gran Bretanya i Irlanda: Charles Darwin hi publica L'origen de les espècies. 18 de desembre - Torí: Sant Joan Bosco funda la Societat Salesiana, una Congregació clerical coneguda pel nom salesians. Naixements Països Catalans 14 de gener, Alella, província de Barcelona: Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i anarquista fundador de l'Escola Moderna. 2 de març, Vilanova i la Geltrú: Gaspar Miró i Lleó, pintor (m. 1930). 21 de març, Sabadell: Manuel Ribot i Serra, bibliotecari, arxiver, historiador, dramaturg i poeta català. 24 d'abril, Camporrobles, Plana d'Utiel: Fidel García Berlanga, advocat, polític i terratinent valencià (m. 1914). 21 d'octubre, Vilanova i la Geltrú: Francesc Macià i Llussà, president de la Generalitat de Catalunya (m. 1933) 13 de desembre, Sabadell: Narcisa Freixas i Cruells, compositora catalana i pedagoga musical.[4] Cotlliure: Jean-François Caloni, enginyer militar, polític i historiador que participà en la batalla de Verdun. Resta del món 9 de gener, Ripon, Wisconsin (EUA): Carrie Chapman Catt, sufragista estatunidenca (m. 1947)[5] 19 de gener, Toronto: Alice Eastwood, botànica que dona nom als gèneres Eastwoodia i Aliciella.[6] 23 de gener, Dublínː Katharine Tynan, poetessa i escriptora irlandesa (m. 1931).[7] 10 de febrer, París: Alexandre Millerand, advocat, periodista, President de la República Francesa (m. 1943). 13 de febrer, Hèlsinki: Ida Moberg, compositora i directora d'orquestra finlandesa (m. 1947).[8] 19 de febrer, Viks slott, Suècia: Svante August Arrhenius, químic suec, premi Nobel 1903 (m. 1927). 27 de febrer, Viena, Àustria: Bertha Pappenheim, feminista austríaca jueva i defensora dels drets de la dona i del nen (m. 1936).[9] 8 de març, Edimburg, Escòcia: Kenneth Grahame, escriptor escocès (m. 1932)[10] 25 d'abril, Nottinghamshareː Beatrice Tomasson, alpinista anglesa de les Dolomites.[11] 2 de maig, Walsall, Staffordshire (Anglaterra): Jerome K. Jerome ,escriptor humorístic anglès (m. 1927).[12] 4 de maig, Madridː Julia de Asensi y Laiglesia, escriptora espanyola del Romanticisme, periodista i traductora (m. 1921).[13] 15 de maig, París: Pierre Curie, físic francès. Descobridor de la piezoelectricitat. Premi Nobel de Física l'any 1903, juntament amb Marie Curie i Antoine Henri Becquerel, per les investigacions en el camp la radiació descoberta per Henri Becquerel. (m. 1906).[14] 22 de maig, Edimburg, Escòcia: Arthur Conan Doyle, escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes (m. 1930).[15] 26 de maig, Imola, Bolonya: Giuseppina Cattani, metgessa patòloga italiana, investigadora del tètanus (m. 1914).[16] 31 de maig, París: Laure de Chevigné, salonnière i socialité francesa del s XIX (m.1936).[17] 23 de juny, Nàpols: Giovanni Battista Licata, científic i explorador. 27 de juny, Louisville, Kentuckyː Mildred J. Hill, compositora estatunidenca autora de «Good Morning to All», melodia més tard utilitzada per a «Happy Birthday to You» (m. 1916).[18] 6 de juliol, Olshammar (Suècia): Verner von Heidenstam, escriptor suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1916 (m. 1940).[19] 26 de juliol, Courrièresː Virginie Demont-Breton, pintora francesa (m. 1935).[20] 4 d'agost, Lom, Noruega: Knut Hamsun (Knut Pedersen), escriptor noruec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1920 (m. 1952).[21] 15 d'agost, Sevillaː Blanca de los Ríos Nostench, escriptora, pintora i editora espanyola (m. 1956).[22] 18 d'agost, Skagen, Dinamarcaː Anna Ancher, pintora impressionista danesa (m. 1935).[23] 3 de setembre, Castras, Llenguadoc. Jean Jaurès, dirigent i polític francès (m. 1914).[24] 29 de setembre, Veliko Tarnovo, Bulgàriaː Vela Blagòeva, pedagoga i escriptora, fundadora del moviment de dones a Bulgària.[25] 8 d'octubre, París: Henry Louis Le Châtelier, químic francès (m. 1936).[26] 9 d'octubre, Mulhouse, Alsàcia: Alfred Dreyfus, militar jueu francès, protagonista d'un judici per espionatge (m.1935) 18 d'octubre, París: Henri Louis Bergson, escriptor, filòsof i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1927. 20 d'octubre, Burlington, Vermont, EEUU: John Dewey, filòsof, pedagog i psicòleg estatunidenc.[27] Londresː Margaret Jane Benson, botànica i professora d'universitat britànica (m. 1936).[28] 3 de setembre, Castras, Llenguadoc: Jean Jaurès, dirigent i polític francès (m. 1914). 12 de setembre, Filadèlfia, Pennsilvània (EUA): Florence Kelley reformadora social i feminista nord-americana (m. 1932).[29] 16 de setembre, Henan (Xina): Yuan Shikai (xinès tradicional: 袁世凱, xinès simplificat: 袁世凯, pinyin: Yuán Shìkai) militar i polític xinès. President de la República de la Xina. (m. 1916).[30] 22 de novembre, Weimarː Helene Böhlau, escriptora alemanya (m. 1940).[31] 29 de novembre, Weimar, Turíngia: Rudolf von Milde, baríton alemany. 2 de desembre, París, França: Georges Seurat, pintor francès, fundador del neoimpressionisme (m. 1891).[32] 15 de desembre, Białystok, Polònia: Ludwik Lejzer Zamenhof, físic polonès, creador de l'idioma esperanto. 25 de desembre, Estocolm: Anna Palm de Rosa, pintora paisatgista sueca (m. 1924).[33] 29 de desembre, Cuatro Ciénegas, Coahuila: Venustiano Carranza, president de Mèxic (m. 1920) Ebersbach, Saxònia: Bruno Röthig, músic romàntic. Viena: Emile Steger, cantant d'òpera. Saragossa, Espanya: Maria Luisa de la Riva i Callol-Muñoz, pintora espanyola especialitzada en pintura de natura morta i de flors (m. 1926).[34] Necrològiques Països Catalans 29 de desembre, Barcelona: Pròsper de Bofarull i Mascaró, arxiver i historiador català (n. 1777). Resta del món 20 de gener, Berlín: Bettina von Arnim, escriptora i compositora alemanya del romanticisme (n.1785).[35] 22 de gener: Joseph Ludwig Raabe, matemàtic suís (n. 1801). 28 de gener: Frederick John Robinson, primer ministre britànic (n. 1782).[36] 10 de març, Vienaː Pauline Schöller, soprano austríaca (m. 1941).[37] 16 d'abril, Canes, Provença, França: Alexis de Tocqueville, pensador, jurista, polític i historiador francès (n. 1805).[38] 5 de maig, Göttingen: Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, matemàtic (n. 1805). 6 de maig: Alexander von Humboldt. 11 de juny, Viena (Àustria): Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein, polític austríac (n. 1773).[38] 23 de juliol, París: Marceline Desbordes-Valmore, cantant, actriu i poetessa francesa (n. 1786).[39] 4 d'agost, Ars-sur-Formans, França: Jean-Marie Vianney, conegut com el rector d'Ars (n. 1786).[40] 15 de setembre - Portsmouth (Anglaterra): Isambard Kingdom Brunel, enginyer britànic (n. 1806).[38] 16 de desembre, Berlín: Wilhelm Grimm, germà menor dels germans Grimm, coneguts per recopilar de contes infantils. París: Pierre Claude François Delorme, pintor neoclàssic francès que es va dedicar especialment a la pintura d'història. Anton Forti, cantant. Referències ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - bataille de Solferino 24 juin 1859» (en francès). [Consulta: 11 juny 2020]. ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.  ↑ «Efemèrdides». [Consulta: 3 maig 2011]. ↑ Berenguer, Arnau. «Cruells Freixas, Narcisa». Història de Sabadell S.XIX-XX, 07-12-2019. [Consulta: 17 maig 2020]. ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.  ↑ Martínez Pulido, Carolina. «Alice Eastwood, una botánica irrepetible» (en castellà). Mujeres con ciencia, 12-07-2022. [Consulta: 14 agost 2023]. ↑ Showers, Brian J. «Katharine Tynan (1859-1931)» (en anglès), 12-02-2019. [Consulta: 17 febrer 2021]. ↑ Välimäki, Susanna. «Kansallisbiografia. Ida Moberg» (en finès). SKS. Suomalaisen Kirjallisuuden Seuran. Henkilöhistoria, 30-03-2021. [Consulta: 21 desembre 2023]. ↑ Kaplan, Marion. «Bertha Pappenheim» (en anglès). Jewish Women's Archive, 20-03-2009. [Consulta: 1r abril 2021]. ↑ «Kenneth Grahame» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020]. ↑ «Beatrice Tomasson e la parete sud della Marmolada» (en italià). Donne di Montagna, 23-06-2023. [Consulta: 22 febrer 2024]. ↑ «Jerome K. Jerome | English writer» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020]. ↑ González Pozo, María Dolores. «Análisis de 'Tres amigas' (1880), novela epistolar de Julia de Asensi» (en castellà). Universidad de Málaga. Filologia Hispánica, curs 2016-2017. [Consulta: 4 octubre 2021]. ↑ «The Nobel Prize in Physics 1903» (en anglès americà). [Consulta: 9 maig 2020]. ↑ «Arthur Conan Doyle | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020]. ↑ «CATTANI, Giuseppina» (en italià). Enciclopedia Treccani. Dizionario Biografico degli Italiani. [Consulta: 25 març 2024]. ↑ «Les «Kardashian parisiennes» de la fin du XIXe siècle qui ont inspiré Proust» (en francès). Vanity Fair, 03-07-2018. [Consulta: 16 març 2024]. ↑ «Mildred Jane Hill (1859-1916) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2024]. ↑ «The Nobel Prize in Literature 1916» (en anglès americà). [Consulta: 20 juliol 2020]. ↑ «Mujeres Pintoras: Virginie Demont-Breton» (en francès). Trianarts, actualizació 10 gener 2024. [Consulta: 15 maig 2024]. ↑ «The Nobel Prize in Literature 1920» (en anglès americà). [Consulta: 3 agost 2020]. ↑ «Blanca De Los Ríos Nostench (1859-1956)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 14 febrer 2021]. ↑ Fabritius, Elisabeth. «Anna Ancher» (en danès). Dansk Kvindebiografisk Leksikon, 22-04-2023. [Consulta: 30 juny 2024]. ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Jaurès» (en francès). [Consulta: 18 setembre 2020]. ↑ Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006. ISBN 978-963-7326-39-4.  ↑ Éditions Larousse. «Encyclopédie Larousse en ligne - Henry Louis Le Chatelier» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020]. ↑ «John Dewey | American philosopher and educator» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020]. ↑ H.E. Fraser & C.J.Cleal, The Contribution of British Women to Carboniferous Palaeobotany during the first half of the 20th Century, in Cynthia V. Burek & Bettie Higgs, The role of Women in the History of Geology, Geological Society of London, 2007 ISBN 9781862392274, p.51-54 ↑ «Florence Kelley | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021]. ↑ «Yuan Shikai | president of China» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2021]. ↑ Konzett, Matthias. Encyclopedia of German Literature. Routledge, 2015, p. 124-125. ISBN 113594122X.  ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Seurat» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020]. ↑ «Anna Palm de Rosa (1859–1924)». Bukowskista. Arxivat de l'original el 27 March 2019. [Consulta: 1r març 2019].; «Anna Palm de Rosa». nationalmuseum. [Consulta: 1r març 2019]. ↑ Riva y Callol, María Luisa de la. Zaragoza, 1859 - Madrid, 1926 Museu del Prado Consulta 4 d'abril del 2017 ↑ «Bettina von Arnim | enciclopedia.cat». [Consulta: 20 novembre 2023]. ↑ Eccleshall, Robert. Biographical dictionary of British prime ministers (en anglès). Routledge, 1998, p.120. ISBN 0415187214.  ↑ «Schöller, Pauline (1859-1941), cantant» (en alemany). Österreichisches Biographisches Lexikon und biographische, 2003. [Consulta: 20 juny 2020]. ↑ 38,0 38,1 38,2 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.  ↑ «Marceline Desbordes-Valmore | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020]. ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Saint Jean-Marie Vianney» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020]. A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1859

Kembali kehalaman sebelumnya