1893 1893 Tipus any civil i any comú que comença en diumenge Altres calendaris Gregorià 1893 (mdcccxciii) Islàmic 1311 – 1312 Xinès 4589 – 4590 Hebreu 5653 – 5654 Calendaris hindús 1948 – 1949 (Vikram Samvat) 1815 – 1816 (Shaka Samvat) 4994 – 4995 (Kali Yuga) Persa 1271 – 1272 Armeni 1342 Rúnic 2143 Ab urbe condita 2646 Categories Naixements Defuncions Esdeveniments Obres Segles segle xviii - segle xix - segle xx Dècades 1860 1870 1880 - 1890 - 1900 1910 1920 Anys 1890 1891 1892 - 1893 - 1894 1895 1896 Esdeveniments Països Catalans 20 de maig - Barcelonaː Estrena d'En Pólvora, d'Àngel Guimerà, al Teatre Novedades de Barcelona.[1] 10 de setembre - Sitges: Celebració de la Segona Festa Modernista, al Casino Prado, dedicada al teatre i a la música simbolistes.[2] 24 de setembre - Barcelona: l'anarquista Paulí Pallàs i Latorre va fer l'atemptat contra el general Martínez Campos en el qual aquest va sortir lleument ferit, però hi va haver un mort i 15 ferits greus. Ell va argüir que ho va fer en venjança de l'execució de quatre anarquistes a Jerez de la Frontera l'any anterior. Barcelona: És inaugurat el Velòdrom de la Bonanova, aleshores el millor d’Europa.[3] 7 de novembre - Barcelona: l'anarquista Santiago Salvador tira una bomba a la platea del Liceu i hi causa 20 morts (bomba del Liceu). Resta del món 3 de novembre - Santander: Enfonsament del Cabo Machichaco al port de Santander, una de les majors catàstrofes civils a Espanya del segle xix. 9 de novembre - Corint: S'inaugura el Canal de Corint. Naixements Països Catalans 9 de gener, Vilamarxant, Camp de Túria: María Cora Muñoz Raga –Cora Raga–, mezzosoprano valenciana (m. 1980).[4] 13 de gener, Barcelona: Emili Vendrell i Ibars, tenor i destacat intèrpret de cançons tradicionals catalanes. 28 de gener: Sarrià: Josep Vicenç Foix, poeta, periodista i assagista català (m. 1987). València: Ascensión Chirivella Marín, primera llicenciada en Dret i col·legiada a Espanya per exercir com a advocada (m. 1980).[5] 2 de febrer, La Jonquera: Ramon Carreras i Pons, mestre i polític. 16 de febrer, Berlín: Katharine Cornell, actriu teatral estatunidenca, a més d'escriptora i productora teatral (m. 1974).[6] 23 de març, Sillaː Carmen Valero Gimeno, mestra, intel·lectual, feminista i sindicalista valenciana (m. 1962).[7] 4 d'abril, Sabadell: Joan Sallarès i Castells, llibreter, escriptor i editor català.[8] 16 d'abril, Barcelona: Frederic Mompou, compositor català (m. 1987).[9] 20 d'abril, Barcelona: Joan Miró i Ferrà, pintor (m. 1983).[10] 18 de maig, Barcelona: Helena Maragall i Noble, litògrafa i gravadora catalana (m. 1988).[11] 25 de maig, Palmaː Rosa Estaràs i Valeri, mestra que contribuí a la renovació educativa a les Balears a principi del segle xx (m.1972).[12] 11 de juliol, Barcelona: Lluïsa Xifré Morros, militant antifeixista afusellada (m. 1939).[13] 19 de juliol, Cerdanyola del Vallès: Josep de Togores i Llach, pintor (m. 1970).[14] 28 de juliol, Olot, La Garrotxa: Càndida Pérez, cupletista i compositora, autora de molts cuplets catalans (m. 1989).[15] 27 d'agost, Barcelona: Antoni Cunill Cabanellas, actor, director i autor teatral. 8 de setembre, Sabadell, província de Barcelona: Jaume Ninet i Vallhonrat, fabricant de telers sabadellenc, conegut per haver proclamat la República Catalana a Sabadell el 1931. 18 de setembre, Sabadell: Gustau Vila i Berguedà, Grapa, dibuixant i caricaturista català (n. 1955). 23 de setembre, Barcelona: Carles Riba i Bracons, escriptor i humanista català.[16] 6 d'octubre, Selva del Camp: Ventura Gassol i Rovira, pedagog, poeta i polític (m. 1980).[17] 25 d'octubre, Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló: Joaquim Folguera i Poal, poeta i crític literari català (m. 1919). 4 de desembre, Sabadell: Ferran Llàcer i Carrera, precursor de l'aviació esportiva català. 5 de desembre: Olotː Concepció Carreras i Pau, poetessa, compositora i professora de música catalana (m. 1961).[18] València: Josep Maria Ots Capdequí, jurisconsult i historiador del dret (m. 1975). Vic: Antoni Vilaplana i Forcada, diplomàtic (m. 1944). Barcelona: Antoni Cunill Cabanellas, actor, director i autor teatral. Kırıkhan, Turquia: Nuriye Ulviye Civelek, defensora dels drets de les dones turques i otomanes (m. 1964). Resta del món 24 de gener, Tafallaː Elisa Úriz Pi, mestra, pedagoga i activista política navarresa, precursora de l'Escola Moderna a Espanya (m. 1979).[19] 27 de gener, Xangai (Xina): Soong Ching-ling, política xinesa (m. 1981).[20] 31 de gener, París, Françaː Freya Stark, exploradora i escriptora britànica (m. 1993).[21] 3 de febrer, Tainan (Taiwan): Xu Dishan (xinès:许 地 山), escriptor, traductor xinès, especialista en el Budisme.També se'l coneix pel seu nom de ploma Luo Huasheng (m. 1941).[22] 5 de febrer, Neuilly-Plaisance: Jane Evrard, primera directora d'orquestra francesa.[23] 21 de febrer, Linares, Jaén: Andrés Segovia, guitarrista espanyol (m. 1987). 1 de març, Nova York: Mercedes de Acosta, poetessa i dramaturga estatunidenca i dissenyadora de roba (m.1968).[24] 19 de març, Quito, Equador José María Velasco Ibarra, polític equatorià, cinc vegades president de la República (m. 1979).[20] 26 de març,-Gènova, Ligúria (Itàlia): Palmiro Togliatti, dirigent comunista italià (m. 1964).[20] 27 d'abril, Ivanjica, Regne de Sèrbia: Draža Mihajlović, cap dels txètniks (m. 1946).[25] 29 d'abril, Walkerton, Indiana, EUA: Harold Clayton Urey, químic nord-americà i Premi Nobel de Química pels seus estudis sobre la bioquímica prebiòtica (m. 1981).[26] 30 d'abril, Wesel (Imperi Alemany): Ulrich Friedrich Wilhelm Joachim von Ribbentrop, ministre d'afers exteriors d'Alemanya des de 1938 a 1945, va ser condemnat a morir a la forca als Judicis de Nuremberg (m. 1946).[20] 29 de maig, Baiona: Marga d'Andurain, aventurera francesa i presumpta criminal (m. 1948).[27] 6 de juny, Astigarraga, Guipúscoa, Espanya: Norberto Almandoz Mendizabal, sacerdot, compositor, organista i musicòleg basc (m. 1970).[28] l'Havana, Pilar Arcos, cantant cubano-estatunidenca de música popular (m. 1990).[29] 7 de juny, Santiago de Xile: Armando Carvajal Quiroz, compositor. 13 de juny, Oxfordː Dorothy L. Sayers, escriptora, poeta i humanista anglesa (m. 1957).[30] 28 de juny, Nova Yorkː Florence Henri, fotògrafa i pintora de les avantguardes artístiques del segle xx (m. 1982).[31] 30 de juny, Leipzig (Imperi Alemany): Walter Ulbricht, polític alemany, entre 1950 i 1971 el principal dirigent de la República Democràtica Alemanya (RDA) (m. 1973).[20] 5 de juliol, Luzzara, Reggio de l'Emília, Emília-Romanya: Giuseppe Caselli, pintor italià. 8 de juliol, Villajimena, Palència: Isabel Esteban Nieto, mestra republicana assassinada als inicis de la Guerra civil (m. 1936).[32] 19 de juliol, Bagdadi, Geòrgia: Vladímir Maiakovski, poeta rus (m. 1930).[33] 29 de juliol, Arkansasː Dorothy Shaver, empresària estatunidenca de la moda.[34] 21 d'agost, París (França): Lili Boulanger, compositora francesa (m. 1918).[35] 22 d'agost, Long Branch, (Nova Jersey, Estats Units): Dorothy Parker, escriptora nord-americana (m. 1967)[36] 30 d'agost, Winnfield, Louisiana (EUA): Huey Long, Jr.,conegut pel malnom del Rei Peix (Kingfish en anglès), fou un polític americàrepresentant de l'estat de Louisiana (m. 1935).[20] 7 de setembre, Linz, Imperi Austrohongarès: Grete von Urbanitzky-Passini, escriptora i compositora austríaca. 8 de setembre, Viña del Mar: Teresa Wilms Montt, escriptora xilena (m. 1921).[37] 18 de setembre, Sydney, Austràlia: Arthur Benjamin, compositor i pianista australià (m. 1960).[38] 28 de setembre, Viena, Hilda Geiringer, matemàtica austríaca.[39] 1 d'octubre, Chemnitz, Alemanya: Marianne Brandt, pintora, fotògrafa, dissenyadora, pionera del disseny modern (m.1983).[40] 10 d'octubre, Begla: Lilly Daché, modista i barretera nord-americana i francesa (m. 1989).[41] 14 d'octubre, Springfield (Ohio), Estats Units: Lillian Gish, actriu estatunidenca (m. 1993).[42] 12 de desembre, Bucarest, Romania: Edward G. Robinson, actor de teatre i cinema nord-americà, d'origen romanès (m. 1973).[43] 13 de desembre, Codaesti, província de Vasluiː Ana Pauker, líder comunista romanesa que fou Ministra d'Afers Exteriors (m.1960).[44] 26 de desembre, Hunan, Xina: Mao Zedong, polític xinès, president de la República Popular de la Xina (m. 1976).[45] Alemanya: Alfred Kamprad, violinista i compositor alemany. Necrològiques Països Catalans 9 de gener - València: Joaquim Balader i Sanchis, dramaturg valencià (n. 1828). 19 de març - Sabadell: Josep Vidal i Campaneria, alcalde de Sabadell durant la Primera República. 30 de març - València: Constantí Llombart, escriptor valencià i activista valencianista. 6 d'octubre - Barcelona: Paulí Pallàs i Latorre, anarquista català (n. 1862).[46] València: Benet Altet i Ruate, poeta. Resta del món 17 de gener - Fremont, Ohio, EUA: Rutherford Birchard Hayes, advocat, militar, 19è president dels EUA. (n. 1822). 23 de gener - Madrid, Espanya: José Zorrilla, poeta i dramaturg espanyol (n. 1817). 4 de febrer - Vigo, Galícia: Concepción Arenal, escriptora gallega (n. 1820).[47] 17 de març - París (França): Jules Ferry, polític francès (n. 1832).[48] 16 d'abril - Parísː Marie Petiet, pintora francesa (n. 1854).[49] 29 d'abril - Wellington, Nova Zelanda: John Ballance, primer ministre de Nova Zelanda de 1891 a 1893 (n. 1839).[50] 8 de maig, Brussel·les: Adèle Kindt, pintora belga (n. 1804).[51] 6 de juliol - París, França: Guy de Maupassant, escriptor en francès (n. 1850).[52] 25 de setembre - les Andelys: Adolphe Sellenick, compositor i director d'orquestra francès. 8 d'octubre - Montcresson, Loiret (França): Patrice de Mac Mahon, mariscal de França i primer president de la República francesa (n. 1808).[53] 16 d'octubre - Montsauche-les-Settons, França: Jean-Martin Charcot, neuròleg francès (n. 1825).[54] 6 de novembre - Sant Petersburg, Imperi Rus: Piotr Ilitx Txaikovski, compositor rus (n. 1840).[55] 25 de novembre, París: Lotte H.Eisner, crítica de cine, historiadora de l'art germanofrancesa.[56] 6 de desembre - Fällanden, Suïssa: Rudolf Wolf, astrònom i matemàtic suís conegut pel seu estudi de les taques solars (n. 1816).[57] 25 de desembre - Houilles: Victor Schoelcher, polític francès conegut per haver tractat d'abolir definitivament l'esclavatge a França.[58] Notes ↑ Bacardit, Ramon. «Àngel Guimerà». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 1r abril 2022]. ↑ «Festes Modernistes de Sitges | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 juliol 2020]. ↑ «Velòdrom de la Bonanova | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 agost 2023]. ↑ «Maria Cora Muñoz i Raga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 octubre 2020]. ↑ Andrés Durà, Raquel. «La primera abogada española fue la valenciana Ascensión Chirivella (y no Victoria Kent)» (en castellà). La Vanguardia, 08-08-2021. [Consulta: 17 novembre 2022]. ↑ «Katharine Cornell» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 gener 2023]. ↑ Antich Brocal, Josep. «Carmen Valero Gimeno - Crónica de una luchadora» (en castellà) p. 21-25. Magazine Municipal. [Consulta: 13 juliol 2022]. ↑ «Sallarès Castells, carrer de». Nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 22 abril 2020]. ↑ «Frederic Mompou i Dencausse | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020]. ↑ Mink, Janis.. Joan Miró, 1893-1983. Köln [Germany]: Taschen, 2000. ISBN 3-8228-5975-3.  ↑ Fontbona, Francesc. La xilografía a Catalunya entre 1800 i 1923. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992. ISBN 84-7845-106-4.  ↑ Roig, Maria Antònia «Anàlisi d’un fracàs: l’Institut d’Estudis Superiors per a la Dona (Palma, 1915)». Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació, Núm. 5, 2001, pàg. 186, nota 33. Arxivat de l'original el 2022-06-20 [Consulta: 20 març 2022]. ↑ «La repressió franquista. Lluïsa Xifré Morros». Memorial del Baix Llobregat. [Consulta: 21 desembre 2023]. ↑ «Josep de Togores i Llach». CIVTAT. Ideari d'Art i Cultura. [Consulta: 26 abril 2020]. ↑ «Càndida Pérez i Martínez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020]. ↑ «Carles Riba,1893-1959. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 5 maig 2020]. ↑ «Bonaventura Gassol i Rovira | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2020]. ↑ Ramilo, Carme «M. Concepció Carreras i Pau, una veu enamorada del paisatge olotí». Revista de Girona, [en línia], Núm. 212, 2002, pàg. 44-48. ↑ Martorell, Manuel. «Josefa y Elisa Úriz Pi». A: Mª del Juncal Campo Guinea. Mujeres que la historia no nombró (en castellà). Ajuntament de Pamplona, p. 206-210 (Mujeres en la historia).  ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.  ↑ «Freya Stark» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 març 2021]. ↑ McDougall, Bonnie S., 1941-. The literature of China in the twentieth century. Nova York: Columbia University Press, 1997. ISBN 0-231-11084-7.  ↑ «Evrard, Jane» (en alemany). Gosteli-Stiftung (Fundació Gosteli). [Consulta: 10 setembre 2024]. ↑ «Mercedes De Acosta (1892-1968)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 21 gener 2023]. ↑ «Dragoljub Mihailović | Yugoslavian resistance leader» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020]. ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1934» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2020]. ↑ Estornés Zubizarreta, Idoia. «ANDURAIN, Marga de - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 30 abril 2023]. ↑ «Almandoz Mendizabal, Norberto - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 14 juny 2020]. ↑ Barreiro, Javier. «María del Pilar Paulina Pubillones Galart» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 25 abril 2023]. ↑ «Dorothy L. Sayers | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020]. ↑ «Florence Henri | American-born Swiss photographer and painter» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 juny 2022]. ↑ «Esteban Nieto, Isabel» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 14 juliol 2020]. ↑ «Vladimir Vladimirovič Majakovskij | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020]. ↑ «Dorothy Shaver (1893-1959) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2024]. ↑ Catorze.cat. «El nocturn de Lili Boulanger». Catorze.cat. [Consulta: 14 març 2020]. ↑ «Dorothy Parker». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2020]. ↑ «Teresa Wilms Montt (1893-1921)» (en castellà). Memoria Chilena. Biblioteca Nacional de Chile. [Consulta: 26 juliol 2023]. ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.  ↑ Freidenreich, Harriet. «Hilda Geiringer» (en anglès). Jewish Women's Archive, 31-12-1999. [Consulta: 26 juliol 2023]. ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La ingeniera que conquistó la Bauhaus, Marianne Brandt (1893-1983)». Mujeres en la historia, 13-02-2017. [Consulta: 17 maig 2020]. ↑ «Daché, Lilly» (en anglès). Grove Art Online. [Consulta: 18 agost 2023]. ↑ «Lillian Gish». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 26 febrer 2020]. ↑ «Edward G. Robinson | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 desembre 2020]. ↑ «Ana Pauker | Jewish Women's Archive». [Consulta: 12 abril 2020]. ↑ Spence, Jonathan D.,. The search for modern China. First Norton Paperback edition. ISBN 0-393-30780-8.  ↑ «Paulí Pallàs i Latorre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2020]. ↑ «Concepción Arenal | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 novembre 2024]. ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.  ↑ «Petiet, Marie (1854-1893)» (en francès). Bilioteque National de France. Catalogue Général. [Consulta: maig 2024]. ↑ «John Ballance» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 23-03-2020. [Consulta: abril 2020]. ↑ «Adèle Kindt» (en neerlandès). RKD – Nederlands Instituut voor Kunstgeschiedenis, 01-12-1993; Última modificació: 27-03-2023. [Consulta: 2 abril 2023]. ↑ «Guy de Maupassant | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020]. ↑ Éditions Larousse. «Encyclopédie Larousse en ligne - Edme Patrice Maurice comte de Mac-Mahon duc de Magenta» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020]. ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean-Martin Charcot» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2020]. ↑ «Pyotr Ilyich Tchaikovsky | Biography, Compositions, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020]. ↑ Mannoni, Laurent. «Lotte H. Eisner, historienne des démons allemands». A: Le Cinéma expressionniste allemand – Splendeurs d’une collection (en francès). Cinémathèque française / Editions de la Martinière, 2006.  ↑ «Rudolf Wolf | Swiss astronomer» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2020]. ↑ «Victor Schœlcher (1804-1893)». www.senat.fr. A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1893

Kembali kehalaman sebelumnya