ca 1813

1813
Tipus	any civil i any comú que comença en divendres
Altres calendaris
Gregorià	1813 (mdcccxiii)
Islàmic	1228 – 1229
Xinès	4509 – 4510
Hebreu	5573 – 5574
Calendaris hindús	1868 – 1869 (Vikram Samvat); 1735 – 1736 (Shaka Samvat); 4914 – 4915 (Kali Yuga)
Persa	1191 – 1192
Armeni	1262
Rúnic	2063
Ab urbe condita	2566
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ; Obres
Segles
	segle xviii - segle xix - segle xx
Dècades
	1780 1790 1800 - 1810 - 1820 1830 1840
Anys
	1810 1811 1812 - 1813 - 1814 1815 1816

Esdeveniments

- 16 - 18 d'octubre: Leipzig (Saxònia): l'exèrcit aliat de la Sisena Coalició va véncer la batalla de les Nacions contra l'exèrcit napoleònic durant les guerres Napoleòniques.

6 de novembre - Chilpancingo (estat de Guerrero, Mèxic): els diputats del Congrés de Mèxic van signar el Acto Solemne de la Declaración de la Independència de la América Septentrional després que s'aprovés al Congrés de Chilpancingo del 13 de setembre s'hagués aprovat la independència de Mèxic d'Espanya.
14 de novembre - Plana d'Ayohúma (Departament de Potosí, Bolívia): l'exèrcit revolucionari venç a l'exèrcit de l'Imperi Espanyol en la batalla d'Ayohúma durant la guerra de la Independència Argentina.
11 de desembre - Valençay, Françaː Tractat de Valençay, on Napoleó reconeix el seu presoner, Ferran VII, com el legítim rei d'Espanya i el deixa en llibertat.^[1]^[2]
Napoleó en guerra contra Prússia i l'Imperi Rus: Batalles de Bautzen i Lützen.
Es publica Orgull i prejudici, de Jane Austen.
Josep I Bonaparte abdica de la corona espanyola.
Penjats partidaris del ludisme a Anglaterra.

23 de gener, Kristiansandː Camilla Collett, escriptora, introductora del realisme, primera intel·lectual feminista noruega (n. 1813)^[4]
31 de gener: Agostino Depretis, primer ministre d'Itàlia (m. 1887).^[5]
9 de març, Moscou, Imperi Rus: Timofei Nikolàievitx Granovski, historiador de l'edat mitjana rus (m. 1855).
19 de març: Blantyre, Lanarkshire (Escòcia): David Livingstone, missioner i explorador escocès (m. 1873).^[6]
17 d'abril, Nova York: Susan Fenimore Cooper, escriptora i naturalista nord-americana.^[7]
5 de maig - Copenhaguen (Dinamarca): Søren Kierkegaard, filòsof danès. Considerat el primer filòsof existencialista. (m. 1855).^[6]
22 de maig: Richard Wagner, compositor, director d'orquesta, poeta y teóric musical alemany (m. 1883).^[8]
10 d'octubre: Giuseppe Verdi, compositor d'òpera italià (m. 1901).
26 de novembre Juan Diéguez Olaverri, poeta
30 de novembre:
- París: Louise-Victorine Ackermann, poetessa francesa (m. 1890).^[9]
- París: Charles-Valentin Alkan, nascut Charles-Henri-Valentin Morhange, pianista i compositor francès (m. 1888).^[10]
Londres: James William Davison, crític musical

↑ «ça s'est passé un... 11 décembre» (en francès). Herodote. [Consulta: 9 desembre 2020].
↑ Text del tractat de Valençay en espanyol. publicat a Apuntes Histórico-críticos sobre la Revolucion de España (1884)
↑ «Vicent Boix i Ricarte | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
↑ «Camilla Collett | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2020].
↑ (italià) Leone Carpi, Il risorgimento italiano: biografie storico-politiche d'illustri italiani contemporanei, v.2, p.110
↑ ^6,0 ^6,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
↑ «Susan Augusta Fenimore Cooper» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r novembre 2024].
↑ «Richard Wagner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
↑ «Louise Victorine Ackermann | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
↑ «Maria Margaretha la Fargue». Biografisch Portaal van Nederland. [Consulta: 20 abril 2020].
↑ «Rose Bertin, la poderosa (y visionaria) costurera de María Antonieta» (en castellà). Fahrenheit Magazine, 02-07-2021. [Consulta: 6 abril 2022].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1813