Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Sam'al

Plantilla:Infotaula geografia políticaSam'al
Imatge
Un lleó de Sam'al, actualment al museu de Pergamon
Tipusciutat antiga, jaciment arqueològic i turó Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 06′ 13″ N, 36° 40′ 43″ E / 37.1036°N,36.6786°E / 37.1036; 36.6786
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia de Gaziantep Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació920 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució717 aC Modifica el valor a Wikidata

Inscripció del príncep Kilamuwa de Samal (Museu de Pergamon)

Sam'al (actualment, Hüyük Zincirli o Zengirli; antic otomà, Zendjirli), a la província de Gaziantep, Turquia) fou una ciutat hitita situada a les muntanyes de l'Antitaurus del modern centre-sud de Turquia. Està a uns 15 quilòmetres al nord d'Antioquia.[1]

Mapa històric dels estats neohitites, c. 800 aC, on es mostra la localització de Sam'al i la moderna Zincirli.

El lloc de Sam'al va ser ocupat originalment a l'edat del bronze i, més tard, va passar a formar part del Regne de Yamhad a principis del segon mil·lenni aC. Va ser absorbit per l'Imperi Hitita durant la meitat d'aquest mil·lenni. Després de la caiguda dels hitites, passà a ser controlada per neohitites fins a l'arribada dels arameus, quan la ciutat va esdevenir la capital del Regne de Samal o Sam'al. Amb l'auge de l'Imperi neoassiri, Sam'al va esdevenir una ciutat vassalla de l'estat i, més tard, una província d'aquest imperi. Aquesta situació va acabar al segle VII aC, amb la davallada del poder neoassiri.

El lloc va ser excavat el 1888, 1890, 1890-91, 1894 i 1902 per una expedició alemanya de l'Oriental Society, dirigida per Felix von Lüscher i Robert Koldewey.[2][3][4][5][6]

Referències

  1. «Sam'al». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Felix von Luschan et al. Ausgrabungen in Sendschirli. vol. 1: Einleitung und Inschriften, Spemann, 1893
  3. Felix von Luschan; Carl Humann i Robert Koldewey. Ausgrabungen in Sendschirli. vol. 2: Ausgrabungsbericht und Architektur, Spemann, 1898
  4. Felix von Luschan. Ausgrabungen in Sendschirli, vol. 3: Thorsculpturen, Georg Reimer, 1902
  5. Felix von Luschan; Gustav Jacoby. Ausgrabungen in Sendschirli. vol. 4: Georg Reimer, 1911
  6. Felix von Luschan; Walter Andrae. Ausgrabungen in Sendschirli. vol. 5: Die Kleinfunde von Sendschirli, Walter de Gruyter, 1943

Enllaços externs

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9