|
Moisès Broggi i Vallès
Moisès Broggi i Vallès (Barcelona, 18 de maig de 1908 – 31 de desembre de 2012)[1] fou un metge i pacifista català. BiografiaVa néixer el 18 de maig de 1908 a la ciutat de Barcelona, en un pis d'una casa recentment edificada a la part alta de l'Eixample, concretament a l'actual carrer París, entre Balmes i Universitat (avui en dia, Enric Granados).[2] L'any 1912, quan tenia quatre anys, tota la família es va traslladar a viure en una torre del barri barceloní de Sant Gervasi, al capdamunt del carrer Saragossa.[3] Arran del canvi de residència, el canviaren d'escola i l'apuntaren a La Salle, dels Germans de la Doctrina Cristiana, prop de la plaça de Lesseps.[4] Antoni Broggi, el seu pare,[5] i Elisa Vallès, la seva mare,[6] eren simpatitzants de la Lliga Regionalista, motiu pel qual passaven moltes tardes a la seu que tenia el partit al passatge de Mulet per a veure-hi representacions de teatre en català.[7] En canvi, el seu germà Santiago era ferm activista d'Estat Català, tot i que no va participar en els fets de Prats de Molló.[8] El 1941 Moisès Broggi es va casar amb Angelina, amb qui va tenir set fills.[9] Carrera mèdica Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1931 sota la direcció d'August Pi i Sunyer i Joaquim Trias i Pujol, i on s'especialitzà en cirurgia, juntament amb Joaquim Trias i Pujol.[10] Durant la Guerra Civil espanyola va participar en el bàndol republicà, implicant-se en l'equip mèdic de les Brigades Internacionals.[10] Durant aquest període va implantar un dels tres avenços mèdics ideats durant la guerra, les sales d'operacions mòbils.[11] En finalitzar la guerra va ocupar una plaça a l'Hospital de Vallcarca de Barcelona, per esdevenir posteriorment cirurgià de l'Hospital Clínic de Barcelona.[10] Treballant a l'Hospital Clínic, hi fundà el servei d'urgències, que representà el primer servei d'urgències de vint-i-quatre hores de tot l'Estat espanyol.[11] Fou destituït, però, de tots els seus càrrecs oficials sent sotmès a un procés de depuració pel règim franquista.[12] Va ser sotmès a un Tribunal Sumaríssim, que el va inhabilitar per al servei públic.[12] Moisès Broggi i Vallès continuà, però, amb la seva tasca professional, primer a Terrassa i posteriorment en diversos centres de Barcelona, destacant per la seva tasca assistencial. Fou actiu fins a la dècada de 1980.[13] Al llarg de la seva carrera fou nomenat President de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges i fou membre fundador de l'Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), entitat guardonada amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1985.[10] També treballà en l'estudi de l'anatomia quirúrgica i fou un dels impulsors de la bioètica a Catalunya.[1] L'any 1966 va esdevenir membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, de la qual fou nomenat president el 1980.[10] També tingué el títol de president d'honor de l'Institut Borja de Bioètica i de l'Institut Mèdic Farmacèutic.[14] Activitat políticaL'octubre del 2009 es va adherir a Reagrupament,[12] formació que pretenia declarar unilateralment la independència. A les eleccions municipals del 2011, tancà la llista electoral de la coalició Unitat per Barcelona.[12] Per a aquestes eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 fou un dels firmants del manifest de la Conferència Nacional del Sobiranisme.[15] De la mà de l'associació Ara o Mai,[16] entitat de la qual va ser soci des dels seus inicis, i que proposava la formació d'una candidatura independentista unitària a les mencionades eleccions al Parlament de Catalunya del 2010, va donar suport a la Conferència Nacional per l'Estat Propi que es va celebrar al Palau Sant Jordi el 30 d'abril de 2011. La seva última gran intervenció pública es va produir a la manifestació independentista del 9 de juliol del 2011, impulsada per Ara o Mai, i en la qual va parlar al costat d'Heribert Barrera i Oriol Domènec, davant de desenes de milers de persones, i on va afirmar que: «la llavor de la independència ja està sembrada». En les eleccions generals espanyoles de 2011 Moisès Broggi encapçalà la llista de la coalició d'ERC amb Reagrupament i la plataforma d'independents Catalunya Sí per al Senat a la circumscripció de Barcelona. En cas d'haver estat escollit no hauria pres possessió de l'acta de senador, a causa de la seva avançada edat.[12] El 2012 va donar suport a la creació de l'Assemblea Nacional Catalana.[14] Obra publicadaMoisès Broggi publicà una sèrie de llibres de memòries i de reflexions:[1]
Premis i reconeixementsL'any 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya,[11] i així mateix també ha estat guardonat amb la Medalla d'Or de Barcelona. El juliol de 2008 també fou guardonat amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística concedit per la Generalitat de Catalunya en reconeixement a «la seva dilatada i prestigiosa carrera com a cirurgià i el seu compromís ètic i social».[17] També l'any 2008 va ser guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.[11] El 2009 l'Institut d'Estudis Mèdics (IEM) el nomena, a la Sala de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, padrí del Màster en Assistència Integral en Urgències i Emergències, per a medicina i infermeria, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).[18] L'any 2010 s'anomenà el nou hospital de Sant Joan Despí en honor seu.[19] El 28 de novembre de 2010, amb 102 anys, va protagonitzar la portada del primer exemplar del nou diari Ara juntament amb la primera catalana nascuda el 2010.[20] El desembre del mateix any se li va atorgar el premi de la gent gran, concedit pels Amics de la gent gran.[21] Referències
Bibliografia
Enllaços externs A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Moisès Broggi i Vallès
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
