|
Mindanao
Mindanao és la segona illa més gran de les Filipines, amb una extensió de 97.530 km² (la 19ª major illa del món) i una població de 21.968.174 habitants l'any 2010 [1] (la 10ª illa més poblada del món). La ciutat principal de l'illa és Davao. El nom també fa referència a un dels tres grups d'illes de l'arxipèlag filipí, juntament amb Luzon i les Visayas. El grup de Mindanao inclou l'illa homònima i, al sud-oest, l'arxipèlag de Sulu (Basilan, Jolo i Tawi-Tawi), juntament amb altres illes adjacents com Camiguín, Dinagat, Siargao, Samal i Sarangani. Històricament l'illa ha estat de població musulmana. Actualment està composta per diversos grups ètnics tals com els maranaos i els tausugs. Contràriament a la creença comuna, Mindanao no va ser mai conquerida completament pels musulmans. De fet, la majoria de la població del nord de Mindanao, especialment la gent de Butuan, era animista abans que els convertissin al cristianisme. EtimologiaEl nom "Mindanao" és una corrupció espanyola del nom del poble Maguindanao, el grup ètnic dominant al Sultanat de Magindanao al sud-oest de Mindanao durant el període colonial espanyol. El nom en si significa "gent del llac" (Lanao), encara que normalment es tradueix a "gent de les planes inundables" en les fonts modernes.[2] GeografiaEl relleu, predominantment muntanyós, culmina a l'Apo (2.953 m), volcà actiu prop de Davao.[3] El clima és tropical, amb temperatures elevades i constants i pluges abundants tot l’any (27° pel gener, 27° pel juliol i 1.625 mm a Davao).[3] El bosc dens cobreix les muntanyes, on viuen en estat primitiu els negrito, pigmeus d’origen incert.[3] La població es concentra a les planes litorals i a les al·luvials de Cotabato i Davao.[3] Subdivisions administrativesAdministrativament, el grup d'illes de Mindanao està dividit en sis regions, les quals estan subdividides en un total de 25 províncies. Aquest grup inclou l'illa principal, les adjacents i l'arxipèlag de Sulu, al sud-oest. Les regions, amb les províncies respectives, són les següents:
HistòriaPrehistòriaEls pocs coneixements que tenim procedeixen dels treballs arqueològics realitzats a les coves de Cotabato, que han permès descobrir, entre altres coses, urnes de ceràmica i de pedra calcària datades del segle VI. Canoes llargues probablement del segle IV es van trobar als voltants de Butuan, la qual cosa prova que les activitats d'alta mar en aquesta regió es podrien haver desenvolupat abans que altres regions d'Àsia.[4][5] Període precolonialA principis del segle xvi, Serif Kabungsuan de l'actual Malàisia va prendre el control de Mindanao després de casar-se amb la filla d'una família influent de l'illa. La presa de possessió de Mindanao per part de Serif Kabungsuan constitueix un esdeveniment seminal perquè és el segon acte de l'expansió de l'islam a les Filipines (després de la creació d'un sultanat a l'arxipèlag de Sulu el 1450).[6] Colonització espanyolaÉs gairebé segur que Magallanes va fondejar a la desembocadura del riu Agusan l'any 1521. Es va marcar així l'inici de la colonització a tot l'arxipèlag que va durar fins al 1898, quan els Estats Units van prendre el control de Mindanao i de les Filipines en general[7] La colonització espanyola, tot i que ha durat diversos segles, mai es va estendre realment a tota l'illa. Els espanyols només van aconseguir establir-se permanentment en unes poques zones costaneres estretes com la província de Misamis Oriental al nord, així com alguns altres reductes (Zamboanga, Dapitan, la regió de Butuan i les fronteres del golf de Davao).[8] Domini dels EUAL'any 1903, l'administració nord-americana va fer un cens. L'illa llavors només tenia mig milió d'habitants. Aleshores l'illa estava poblada principalment per comunitats muntanyoses primitives, i una gran població musulmana a l'oest. A aquestes poblacions originals s'hi afegeix un petit assentament cristià a la província de Misamis Oriental i algunes comunitats japoneses, desenvolupant la cultura de l'abaca per a les cordes de la flota Imperial. L'illa va ser completament pacificada pels americans només a partir dels anys 1913-1915. L'administració dels Estats Units procedeix llavors a la construcció de carreteres, i al sanejament de l'illa. Aquestes importants obres permetran la colonització de l'illa per part de poblacions cristianes de la resta de l'arxipèlag. Així, en vigílies de la Segona Guerra Mundial, l'illa comptava amb 1,8 milions d'habitants, contrastant així fort amb la subpoblació de principis del segle xx.[9] Segona Guerra MundialEl 19 de desembre de 1941, els japonesos van desembarcar a l'illa. Així comença una època molt difícil per als habitants de Mindanao. L'exèrcit japonès va ser responsable de molts taxes sobre la població, també es practiquen experiments mèdics abominables. Mindanao s'inclou a l'esfera de coprosperitat de la Gran Àsia oriental.[10] Va ser alliberada el 1945 durant la batalla de Mindanao. Des de la independènciaBona part de la població de l'illa data de després de la Segona Guerra Mundial quan el sanejament de l'illa dut a terme pels serveis sanitaris de l'exèrcit nord-americà va permetre que la massa creixent de persones sense terra s'acumulés cap al "terra promesa" sobretot de Luzón. En efecte, el govern, ansiós per resoldre el problema agrari que llavors afectava el camp de Luzón, va encoratjar la migració de persones a Mindanao. De 1948 a 1960, al voltant d'1,2 milions de colons, la gran majoria d'origen cebuà, es van traslladar a Mindanao d'aquesta manera. Independentisme musulmàPerò el 1972, el violent aixecament dels musulmans, rebutjant el procés de colonització del qual van ser víctimes, va posar fi al moviment migratori cap a les províncies central i occidental marcades per la inseguretat. Des de llavors, a aquestes províncies amb una gran població musulmana se'ls va concedir l'autonomia interna el 1977. Tanmateix, el problema no està resolt, i no hi ha seguretat, perquè la rebel·lió musulmana encara és molt forta avui dia.[11] Després dels enfrontaments armats amb el grup islamista Maute a Marawi, el president Rodrigo Duterte va declarar la llei marcial a tota l'illa el 27 de maig de 2017.[12][13][14][15]   Diverses faccions musulmanes van emprendre una amarga lluita d'independència contra cinc segles d'ocupacions successives. Les forces espanyoles, nord-americanes, japoneses i filipines no han pogut posar fi al desig de la gent de Mindanao de separar-se de la resta de l'arxipèlag, en gran part de religió cristiana. Com a conseqüència de dècades d'emigració cap a la regió, la majoria de la població de Mindanao és ara cristiana, cosa que desplau a molts musulmans desplaçats i pobres. Els musulmans continuen la seva lluita i sorgeixen moviments separatistes. Des dels anys 60, la minoria musulmana lluita contra l'exèrcit. Està representat per diversos moviments les demandes dels quals són diferents. D'una banda, el Front Moro d'Alliberament Nacional (MNLF), sembla ser el més moderat que es troba actualment a la taula de negociacions. Des de 1969 fa campanya per un estat autònom a una part de Mindanao i a l'arxipèlag de Sulu, al sud de les Filipines. D'altra banda, el Front d'Alliberament Islàmic Moro, resultat de l'escissió amb el MNLF el 1984, reclama la independència de les regions musulmanes. Sembla que és més radical i es pot descriure com un moviment islamista. Finalment, Abu Sayyaf, també fruit d'una escissió amb l'MNLF el 1991, és també un moviment islamista radical proper a Al-Qaida.[16][17] EconomiaLa pesca i l'explotació forestal són força importants. La indústria es dedica a la transformació de productes agrícoles, especialment copra i ananàs per a l'exportació.[3] Hi ha indústria siderúrgica a Iligan.[3] CuriositatsA la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú es conserven diversos objectes de la cultura filipina provinents d'aquesta zona.[18] Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mindanao Vegeu també |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
