1848 1848 Tipus any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dissabte Altres calendaris Gregorià 1848 (mdcccxlviii) Islàmic 1264 – 1265 Xinès 4544 – 4545 Hebreu 5608 – 5609 Calendaris hindús 1903 – 1904 (Vikram Samvat) 1770 – 1771 (Shaka Samvat) 4949 – 4950 (Kali Yuga) Persa 1226 – 1227 Armeni 1297 Rúnic 2098 Ab urbe condita 2601 Categories Naixements Defuncions Esdeveniments Obres Segles segle xviii - segle xix - segle xx Dècades 1810 1820 1830 - 1840 - 1850 1860 1870 Anys 1845 1846 1847 - 1848 - 1849 1850 1851 Esdeveniments Països Catalans 28 d'octubre, Província de Barcelona: S'inaugura la primera via de ferrocarril a l'Espanya peninsular que uneix inicialment Barcelona amb Mataró. En aquells moments és el segon d'Espanya (el primer es va fer a Cuba) i el primer de la península. Palma: Es funda l'Acadèmia Balear de Ciències i Lletres. Resta del món 2 de febrer, Guadalupe Hidalgo, Mèxicː tractat que posa fi a la guerra entre els Estats Units i Mèxic. Comporta la cessió als primers de Texas, Nou Mèxic i l'Alta Califòrnia.[1] 21 de febrer, es publica a Londres, en alemany, el Manifest Comunista, escrit per Karl Marx i Friedrich Engels.[2] 5 de març, París, França: nomenen Louis Antoine Garnier-Pagès ministre de Finances.[3] 15 de març, Budapest, Imperi austríac: Sándor Petőfi hi llegeix el seu poema Nemzeti dal (Cant Nacional), que desencadena la revolta contra l'ocupació austríaca. 26 de març, Madrid: Aixecament republicà sufocat per Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea[4] 27 d'abril, París (França)ː S'aboleix definitivament l'esclavitud a França.[5] 19 de juliol, Seneca Falls, Estats Units: s'hi reuneix la primera Convenció dels Drets de la Dona.[6] 10 de desembre, Lluís Napoleó fou escollit President de la República francesa,amb el 75% dels sufragis.[7] Els Estats Units d'Amèrica vencen la Intervenció Nord-americana a Mèxic Es funda la Parròquia de Bienville dins de l'estat estatunidenc de Louisiana. Primavera dels Pobles coneguda com a Revolució de 1848, onada revolucionària d'àmbit europeu. Es publica el Manifest Comunista Naixements Països Catalans 14 de maig, Barcelona: Mercè Abella, actriu catalana de l'últim terç del segle XIX (m. 1924). 24 de juny, Valls, Alt Campː Maria Güell i Puig, religiosa fundadora de les Missioneres Filles del Cor de Maria (m. 1921).[8] 8 de setembre, València: Constantí Llombart, escriptor valencià i activista valencianista. 13 d'octubre, Sabadell, província de Barcelona: Eduard Brossa i Trullàs, cartògraf català. 25 de novembre, Barcelona: Josep Elias i de Molins, polític, advocat i economista català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica (m. 1928). 26 de desembre, Barcelona: Ignasi Ferrer i Carrió, gramàtic i escriptor català (m. 1903). València: Ramon Alorda Pérez, pintor realista especialitzat en aquarel·la i en pintura sobre ceràmica.[9] Resta del món 13 de gener, Merseburg: Richard Eilenberg, compositor alemany. 5 de febrer, París, França: Joris-Karl Huysmans, escriptor francès (m. 1907). 9 d'abril, Oldenburg: Helene Lange, política, pedagoga i feminista alemanya (m.1930).[10] 10 d'abril, Tilly, Sant Prist de Murat: Hubertine Auclert, militant feminista francesa (m.1914).[11] 2 d'agost, Dechtice: Josephine Amann-Weinlich, pianista, violinista, directora d'orquestra i compositora austríaca, fundadora de la primera orquestra femenina d'Europa (m. 1887).[12] 14 d'agost, Dublínː Margaret Lindsay Huggins, astrònoma (m. 1915).[13] 15 de juliol, París (França): Vilfredo Pareto, economista i polític italià, sobretot conegut per la teoria de l'òptim de Pareto (m. 1923).[14] 22 de juliol, París, Illa de França: Lucien Fugère, cantant francès. 24 de juliol, Villanueva de Gállego, Saragossa: Francisco Pradilla y Ortiz, pintor espanyol 25 de juliol, Whitingehame, East Lothian, Escòcia: Arthur Balfour, polític escocès, Primer Ministre del Regne Unit (1902-1905) (m. 1930).[15] 28 de juliol, Santiago de Xile, Xile: Victoria Subercaseaux Vicuña, socialite xilena (m. 1931).[16] 24 de novembre, Würzburg: Lilli Lehmann, soprano i professora de veu alemanya (m. 1929).[17] 29 de novembre, Lancaster (Lancashire): John Ambrose Fleming, físic i enginyer elèctric anglès.[18] 5 de desembre, Athlone: Thomas Power O'Connor, polític i periodista. 20 de desembre, Amsterdam, Països Baixos: Hugo Nolthenius, músic holandès 24 de desembre, Now Hampshire: Samuel Winkley Cole, músic. Elshorn, Schleswig-Holstein: Johannes Rehmke, filòsof alemany Parral: José Arce Cerda, metge i polític Necrològiques Països Catalans 9 de juliol - Vic: Jaume Balmes i Urpià, filòsof, teòleg i clergue catòlic català. Resta del món 9 de gener - Hannover, Alemanya: Caroline Herschel, astrònoma d'origen alemany nacionalitzada britànica (n. 1750).[19] 23 de febrer - Washington DC - John Adams, sisè president dels Estats Units.[20] 15 de març - Bombai - Rogério de Faria, empresari portuguès. Fou un dels pioners del comerç d'opi amb la Xina (n. 1770). 8 d'abril - Bèrgam - Gaetano Donizetti, compositor italià d'òpera (n. 1797)[21] 24 de maig, Meersburg: Annette von Droste-Hülshoff, important poeta i compositora alemanya (n. 1797).[22] 4 juliol, París (França): François-René de Chateaubriand, escriptor francès d'origen bretó (n. 1768).[23] Agost, Berlín: Carl Ludwig Thiele, compositor. 24 de novembre - Brocket, Herts: William Lamb, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (n. 1779). 18 de desembre - Praga, Bohèmia: Bernard Bolzano, matemàtic, lògic, filòsof i teòleg bohemi (n. 1781). 19 de desembre, Haworth, Bradford (Anglaterra): Emily Brontë, poeta i novel·lista britànica.[24] Maig, Sant Petersburg: Heinrich Soussmann, flautista i compositor alemany que va compondre molta música per a flauta, exercicis i fins i tot un mètode. Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1848 ↑ «Tractat de Guadalupe Hidalgo». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 febrer 2020]. ↑ Payeras, Miquel. «170 anys de la publicació del 'Manifest Comunista'». El Temps, 21-02-2018. [Consulta: 21 febrer 2023]. ↑ Vapereau, Gustave. Dictionnaire universel des contemporains (en francès), 1865, p.718.  ↑ de Alarcón, Pedro Antonio. Sombrero de Tres Picos & El Capitán Veneno (en castellà i anglès). Courier Dover Publications, 2002, p. 146. ISBN 0486419436.  ↑ «Victor Schoelcher (1804-1893).» (en francès). Senat de França. [Consulta: 26 abril 2020]. ↑ Miller, Bradford. Returning to Seneca Falls: the First Woman's Rights Convention & its meaning. Hudson Lindisfarne Press, 1995, p.15. ISBN 260178935.  ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.  ↑ Brocos Fernández, José Martín. «María Güell y Puig». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 abril 2021]. ↑ Navarra, A «¡ADEUSIAU!». Lo Mestre titas: senmanari humoristich y satirich de bona mena, 28-01-1899, pàg. 3. ↑ Schroeder, Hiltrud Schroeder. «Helene Lange» (en alemany). Digital German Women's Archive. [Consulta: 3 març 2023]. ↑ «Hubertine Auclert: une visionnaire de 171 ans et un Centre qui fête ses 10 ans!» (en francès). Centre Hubertine Auclert. Arxivat de l'original el 2023-02-26. [Consulta: 26 febrer 2023]. ↑ «Weinlich, Josephine». Sophie Drinker Institut. [Consulta: 27 juny 2023]. ↑ «Margaret Lindsay Huggins, astrónoma» (en castellà). Mujeres con ciencia, 14-08-2015. [Consulta: 12 març 2020]. ↑ «PARETO, Vilfredo in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-07-27. [Consulta: 19 juliol 2020]. ↑ «Arthur James Balfour, 1st earl of Balfour | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 17 juliol 2020]. ↑ «Victoria Subercaseaux, esposa de Benjamín Vicuña Mackenna» (en castellà). [Consulta: 3 abril 2021]. ↑ «Lilli Lehmann» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 setembre 2023]. ↑ Sarkar, Tapan K. History of wireless (en anglès). Wiley-IEEE Press, 2006, p.311. ISBN 978-0-471-71814-7.  ↑ «Caroline Herschel». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 març 2020]. ↑ Belchem, John; Price, Richard; Reagan, Alice E. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 18. ISBN 978-84-460-1848-3.  ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.  ↑ «Annette von Droste zu Hülshoff». Burg Hülshoff | Museum, 02-02-2014. Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 7 maig 2020]. ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - François René vicomte de Chateaubriand» (en francès). [Consulta: 4 juliol 2020]. ↑ Tompkins, Joyce M.S. «Emily Bronte» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 maig 2020].

Kembali kehalaman sebelumnya