|
Terol
Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel[1]) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó. Representa la capital de província menys poblada d'Aragó i del Regne d'Espanya, la qual duu el seu nom. És a la confluència dels rius Guadalaviar i Alfambra, i és a partir d'aquesta localitat que el primer dels dos comença a anomenar-se riu Túria. A la serra d'Albarrasí neix, a més, el Tajo. El seu clima es caracteritza per hiverns freds i estius càlids i secs. És especialment coneguda pels seus pernils i pel seu art mudèjar, reconegut per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. La seva Festa Major se celebra el dilluns més proper al dia 10 de juliol (sant Cristòfor), coneguda com la Vaquilla de l'Àngel i caracteritzada per les marxes musicals pels carrers (xarangues), balls nocturns i braus encordats pels carrers del centre de la vila. Entre els seus atractius turístics, es troben les edificacions mudèjars i modernistes, el mausoleu dels amants de Terol, el centre paleontològic Dinópolis i una gran riquesa natural. El seu art mudèjar recorda el seu passat multicultural. Els monuments més destacats d'aquest estil són l'església de Santa Maria, catedral de la diòcesi de Terol, les torres d'El Salvador, San Martí i San Pere, al peu de la qual es troba l'església que té el mateix nom, també d'art mudèjar. ClimatologiaEl clima de Terol és mediterrani continental de muntanya. A l'estiu les temperatures són suaus, malgrat que amb molta oscil·lació tèrmica, i a l'hivern són fredes, amb unes mínimes molt baixes, que a vegades baixen dels -10º. Les precipitacions presenten el seu mínim a l'hivern i un màxim al final de la primavera.[2] HistòriaTerol va estar poblada des dels temps dels ibers; hi ha restes al jaciment del poblat ibèric. Després va ser ocupada pels romans, i en restaren poblacions on van existir campaments (Castralvo del llatí 'campament blanc'), fou ocupada per l'àrab Tarik, i cristianitzada per Alfons II d'Aragó; els seus habitants van intervenir en la conquesta de València als àrabs, i se li va atorgar el títol de ciutat el 1347 per la seva col·laboració en les guerres de la Unió. Les tropes de Pere I de Castella van arribar a les portes de Terol el 25 de març de 1363, amb 24 màquines de guerra[3] que castigaven la ciutat de dia i de nit[3] i el jutge de Terol, com a màxima autoritat de la ciutat, davant el perill de veure la ciutat destruïda per les tropes castellanes, va obrir el portal de Sant Miquel el 3 de maig de 1363, i els castellans van arribar a controlar tota la ciutat durant algun temps. Des d'aquell llavors, el portal de Sant Miquel va passar a conèixer-se i denominar-se d'ara endavant com el portal de la Traïció.[4] La ciutat va estar en mans castellanes fins al 5 d'abril de 1367.[5] Guerra CivilTerol va adquirir trista fama durant la Guerra Civil espanyola, en ser l'escenari de la denominada Batalla de Terol. Havent caigut en mans dels colpistes al principi de la guerra, va ser l'única ciutat presa pel govern de la Segona República espanyola i posteriorment reconquistada per les tropes del bàndol colpista. La ciutat va quedar pràcticament destruïda. Una dada curiosa és que en la Batalla de Terol es va utilitzar per primera vegada, i com a preludi del que succeiria a la Segona Guerra Mundial, l'avió alemany Ju-87 Stuka. Patrimoni i llocs d'interèsCivil
Religiós
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terol |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
