Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
Miguel Rafael Martos Sánchez, conegut artísticament com a Raphael, (Linares, província de Jaén, Espanya, 5 de maig de 1943)[1] és un cantant espanyol. En 1982 va rebre el Disc d'Urani pels 50 milions de còpies venudes del recopilatori Raphael: ayer, hoy y siempre.[2] S'estima que en cinquanta anys de carrera, Raphael ha venut més de cent milions de còpies. Raphael va estar casat amb la periodista i escriptora Natalia Figueroa, amb qui tingué tres fills: Jacobo, Alejandra i Manuel.
Biografia
Raphael va començar la seva carrera professional com a cantant amb el segell discogràfic Philips. Per a fer destacar més el seu nom va adoptar la grafia «ph» del nom de la companyia i es va «batejar» com a Raphael. Els seus primers senzills van ser «Te voy a contar mi vida» i «A pesar de todo» entre d'altres. Raphael fou conegut internacionalment per la seva expressió facial, ja que en cada cançó tendia a adoptar gestos altament dramàtics a la cara. També posseïa una veu profunda i greu que va usar amb freqüència des del començament de la seva carrera fins a evocar l'aproximació d'integrant de cor en algunes cançons. La seva mànager fou Rosa Lagarrigue.[3]
El 1962 va guanyar tres primers premis del Festival Internacional de la Cançó de Benidorm amb les cançons «Llevan», «Inmensidad» i «Tu conciencia». Després d'estar lligat de manera breu amb Barclay Record Label, va signar un contracte amb la discogràfica Hispavox on va començar una llarga relació artística amb el director del segell i més tard orquestrador Waldo de los Ríos i amb el cantautor espanyol Manuel Alejandro.[4]
En 1966 i 1967 va representar Espanya en el XII i el XIII Festival d'Eurovisió amb les cançons «Yo soy aquel» (a Luxemburg) i «Hablemos del amor» (a Viena, Àustria) respectivament a on va ocupar la setena i sisena plaça. Tot i no guanyar, va ser el millor lloc aconseguit per Espanya en aquells temps. Les seves gires mundials incloïen Europa, Amèrica Llatina, Estats Units, Unió Soviètica i el Japó. El seu estatus internacional es va incrementar amb èxits com «Cuando tú no estás», «Mi gran noche», «Digan lo que digan», «Tema de amor», «Estar enamorado», «Balada triste de trompeta» (que donaria títol a la pel·lícula d'Álex de la Iglesia) i «Desde aquel día».
Popularitat internacional
Al mateix temps que Raphael era un èxit a l'Amèrica Llatina va fer diverses versions de cançons folklòriques de la regió entre les quals s'incloïen «Huapango torero», «Sandunga» i «Llorona»; temes que van ser un èxit a Mèxic.
El 25 octubre 1970 va aparèixer en el programa d'entrevistes The Ed Sullivan Show on va interpretar (en espanyol, anglès i italià) «Hallelujah» i «Hava Nagila». Dos mesos després tornaria a aparèixer amb les cançons «Maybe», «When My Love is Around» y «The Sound of the Trumpet» (adaptació a l'anglès de «Balada de la trompeta»).
El 1975 va protagonitzar el seu propi programa a TVE titulat El mundo de Raphael en què cantava acompanyat d'artistes internacionals. També disposava d'un programa radiofònic en el qual amb la seva dona entrevistava personalitats.
En els anys 80 reapareixeria amb singles com «¿Qué tal te va sin mí?», «Como yo te amo» (cançó que també gravaria Rocío Jurado), «En carne viva» y «Estar enamorado». Entre 1984 i 1985 va gravar dos àlbums amb cançons compostes per José Luis Perales com «Ámame», «Yo sigo siendo aquel», «Dile que vuelva», la famosa «Y... ¿Cómo es él?» i «Estoy llorando hoy por ti».
El 1987 va deixar Hispavox i va signar un contracte amb Columbia (avui Sony Music), on es van tornar a gravar cançons escrites per Roberto Livi como «Toco madera» o «Maravilloso corazón». En 1991 va tenir un èxit amb «Escándalo», posteriorment Raphael gravaria la mateixa cançó a duo amb David Bisbal.
A finals dels anys 90, després d'acabar un contracte amb Polygram, va tornar a EMI. El 1998 l'artista va publicar la primera part dels seus records: «¿Y mañana qué», des de la infància fins al seu matrimoni el 1972.
L'any 2000, Rafael participar en la versió en castellà del musical Jekyll & Hyde durant set mesos.
Des de 1985 la salut de Raphael es veia afectada per un problema hepàtics que es va veure agreujat per un consum elevat d'alcohol i va ser a principis del 2000 quan la salut de Raphael s'anava deteriorant ràpidament fins que en 2003 va ser resolt amb un trasplantament, del qual mai es va donar a conèixer el donant. Raphael estaria de tornada als escenaris amb la seva nova gira De Vuelta després d'una ràpida recuperació després del trasplantament.
Pel·lícula biogràfica
El 2010 les productores Antena 3 films i Bocaboca produïren Raphael: una historia de superación personal, una minisèrie de televisió de dos capítols sobre la vida del cantant dirigida per Manuel Ríos San Martín.[5] La història se centra en els problemes de fetge que va tenir el cantant l'any 2002 que van acabar amb un trasplantament, entremesclat amb moments importants de la seva vida, la seva infantesa, els seus primers èxits i la seva relació amb Natalia Figueroa. Juan Ribó ha donat vida al cantant, mentre que Celia Castro ha interpretat la seva muller Natalia Figueroa. Félix Gómez i Diana Palazón interpreten els mateixos personatges en la dècada dels 60. Daniel Muriel, Adrián Viador i Duna Santos interpreten Jacobo, Manuel i Alejandra, els fills majors del matrimoni i també figura Miguel Rellán.
Disc d'Urani
Raphael va rebre el Disc d'Urani per les vendes de 50 milions de discos del seu recopilatori de 1982 Raphael: ayer, hoy y siempre. Era un àlbum doble que recopilava els seus grans èxits. Com Raphael ja tenia molts discos d'or i platí, van crear especialment aquesta categoria el 1982 perquè en un de sol es veiés representada les vendes de tota la seva carrera. Aquest premi només se'ls va atorgar a artistes que van superar vendes estipulades en països de parla hispana.
Museo Raphael a Linares
Entrada al Museu Raphael a Linares
A la localitat de Linares es va inaugurar un museu relacionat amb la vida del cantant des dels anys 60 on hi ha informació sobre la seva discografia, premis, cartells i altres elements. El museu disposa d'un servei que, connectat a un iPod, explica els detalls sobre la seva persona, adaptació tecnològica útil per a les persones invidents.[6][7]
Discografia
La seva discografia és extensa, fent abstracció de les innombrables compilacions i reedicions internacionals que cada any s'agreguen a la llista. La llista consta de diversos EP, senzills i àlbums, majoritàriament gravats en castellà però amb incursions en altres idiomes (anglès, francès, alemany, portuguès, italià i japonès) productes llançats gairebé exclusivament en aquests mercats.
La seva tasca s'estén cinc dècades (60, 70, 80, 90 i 2000), amb discos editats en la seva majoria a Espanya abans que a altres països, per la qual cosa, quan no s'indica una procedència especial, es tracta d'edicions espanyoles.
EP
1962: Tú, cupido
1962: Llevan
1962: Quisiera
1962: Cuando calienta el sol
1963: Tu Conciencia
1966: Dis-moi Lequel (en francès)
1967: Nocturne (en francès)
1969: El barco del amor
1969: Huapango torero
1969: El ángel
Àlbums
1965: Raphael - àlbum EMI Music / Hispavox
1966: Canta... (BSO "Cuando Tú No Estás") - àlbum EMI / Hispavox
1967: Al ponerse el sol (BSO Film) - àlbum EMI / Hispavox
↑«Un paseo por su historia entre las páginas de Diario JAÉN» (en castellà). [Consulta: 10 setembre 2023]. «...hay hasta una copia de su partida de nacimiento, que recoge que nació el 6 de maig de 1943, curiosamente, un día después del que fijan sus biografías oficiales —no era extraño, en aquella época, que los recién nacidos se inscribieran más tarde—.»
↑García, Rocío «Alex de la Iglesia se lleva al cine a Raphael». El País, 15-01-2030, pàg. 41.
Bibliografia
50 años de Raphaelismo (2009) - Raphael Worldwide Site, Ediciones impresas: 2 (2009). La carrera de Raphael davant els ulls de Raphaelistas de tot el món. Una recopilació d'articles, cartes o missatges destinados a Raphael, escrits per qui més la coneixen la carrera de l'artista: els seus propis seguidors i alguns amics personals. El llibre fou editat prop del 50 Aniversario Artístico de Raphael y en el Décimo Aniversario en Internet del Raphael Worldwide Site.
Raphael 50 Años Después (2008) - Sonyc Music España. Avenida de los Modroños, 27. Madrid. El llibre que acompanya l'edició de luxe de l'àlbum Raphael: 50 años después. Documentació i text: Raphael. Inclou algunes fotografies inèditas de la seva carrera.
¡Quiero vivir! (2005) - TEMAS DE HOY. Es tracta d'un testimoni sobre la seva malaltia i el seu posterior trasplantament de fetge. Els drets d'autor han estat cedits a la Fundación Investigación Biomédica Hospital 12 de Octubre, on fou operat. Pròleg de Natalia Figueroa.
¿Y mañana qué? (1998) - PLAZA & JANES EDITORES, S.A., Travessera de Gràcia, 47-49. 08021 Barcelona. Primera part de la seva autobiografia. Raphael explica a les seves memòries una vida personal i artística que acaba de celebrar trenta-cinc años triunfando en los escenarios de todo el mundo. ¿Y MAÑANA QUE? és el testimoni d'un hombre fet a si mateix, d'un artista que ha triomfat a tot el món amb un estilo personal y irrepetible.
RAPHAEL (1972) - Escrit per Manuel Leguineche. Ediciones DOPESA. Barcelona. Escrit la Historia de Raphael fins a l'any 1973 comptant amb diversos testimonis de seguidors del cantante.
Su nombre es Raphael (1969) - Escrit per Alfredo Tocildo. Ediciones Armónico. Barcelona. La història dels primers anys de l'artista.
_Premio_Ciudad_de_Alcal%C3%A1_de_las_Artes_y_las_Letras.png)
