Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Eulàlia Vintró Castells

Plantilla:Infotaula personaEulàlia Vintró Castells
Imatge
(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 agost 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputada al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 28 juliol 1987 (renúncia)Màrius Díaz i Bielsa →

Circumscripció electoral: Barcelona

Regidora de l'Ajuntament de Barcelona
1983 – 1999
Diputada al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: Barcelona

Tercera tinent d'alcalde Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, filòloga, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya (1974–)
Iniciativa per Catalunya Verds Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
11 juny 2019Manifest Colau Alcaldessa Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJoan Vintró i Castells Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2375742 TMDB.org: 1088465 Modifica el valor a Wikidata
Eulàlia Vintró rebent la Creu de Sant Jordi de mans de Jordi Pujol

Eulàlia Vintró Castells (Barcelona, 30 d'agost de 1945) és una filòloga, professora universitària i política catalana. Fou regidora durant 16 anys i tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i diputada al Parlament de Catalunya i a les Corts Espanyoles entre 1979 i 1982.[1][2]

Trajectòria acadèmica

Nascuda el 30 d'agost de 1945. Estudià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on es llicencià en Filologia Clàssica. Es dedicà a la docència a l'educació secundària i fou professora de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona (UB) del 1967 fins al 1977. El 1970 es doctorà en Filologia Grega a la mateixa universitat amb una tesi sobre la medicina hipocràtica.[3] Els anys 1977 i 1978 fou vicedegana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB. El 1984 guanyà la càtedra de Filologia Grega a la UB.

Fou vicedegana del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya i Balears del 1971 al 1977, tresorera del Consejo General de Colegios de Doctores y Licenciados durant entre els 1977 i 1981, i Secretària General de la Universitat de Barcelona del 1978 al 1979.[4]

Trajectòria política

Durant el franquisme milità a l'Organització Comunista Bandera Roja i el 1974 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), on va ser membre del comitè central.[5] A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou elegida diputada pel PSUC a les Corts Generals fins al 1982.

A les eleccions municipals del 1983 resultà elegida regidora de l'Ajuntament de Barcelona i va ser nomenada regidora d'Educació el 1985 fins al 1987. Paral·lelament havia estat elegida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984. A l'Ajuntament de Barcelona passà a ser tercera tinenta d'alcalde de l'àmbit d'Educació[6] i de Benestar Social de juliol de 1987 a juliol de 1991 amb l'alcalde Pasqual Maragall, i segona tinenta d'alcalde de juliol de 1991 a juliol de 1995.

Fou candidata d'Iniciativa per Catalunya Verds a les eleccions municipals del 1995,[7] arran de les quals es convertí novament en segona tinenta d'alcalde primer amb l'alcalde Maragall i després amb Joan Clos fins a les eleccions de 1999, quan decidí no presentar-se.[8]

Referències

  1. Baiges, Siscu. «Que hablen de ‘régimen del 78’ me indigna porque el ‘régimen’, para los que venimos de la época que venimos, era el otro» (en espanyol europeu), 31-08-2022. [Consulta: 22 maig 2023].
  2. Martí, Pep. «El principal repte de Barcelona és corregir la desigualtat social». Nació Digital, 6 maig023. [Consulta: 22 maig 2023].
  3. Crespo, Txema G. «"En el Congreso no hay mal humor, sino mala educación"» (en castellà). El País [Madrid], 16-10-2007. ISSN: 1134-6582.
  4. «Eulàlia Vintró». Memorial Democràtic. [Consulta: 22 maig 2023].
  5. Trobat, Antoni. «Entrevista a Eulàlia Vintró, exdiputada i exregidora d'ICV a Barcelona». Crític, 29-08-2018. [Consulta: 22 maig 2023].
  6. Utrera, Joaquima «Vintró propone a Enseñanza cerrar las escuelas concertadas obsoletas» (en castellà). El País [Madrid], 07-05-1999. ISSN: 1134-6582.
  7. «Eulàlia Vintró cerrará la lista de ICV en las generales» (en castellà). El País [Madrid], 11-01-2008. ISSN: 1134-6582.
  8. «Eulàlia Vintró Castells». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. [Consulta: 22 maig 2023].[Enllaç no actiu]
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9