|
Hamburg
Hamburg (baix alemany: Hamborg, [ˈhaˑmbɔːχ]; llatí: Hammonia) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya. Té una superfície de 750 km² i 1.753.380 habitants (novembre 2013). Situat al conflent estancat de l'Elba i de l'Alster, és el principal port alemany. El seu nom oficial complet Freie und Hansestadt Hamburg, prové del fet d'haver format part de la Lliga Hanseàtica a l'edat mitjana. HistòriaFundat a començaments del segle ix, el burg Hammaburg va ser designat capital d'un bisbat l'any 834. L'any 845, una flota de vikings va remuntar l'Elba i va destruir la població, que tenia cap a 500 habitants. El 847 el bisbat d'Hamburg va fusionar-se amb el de Bremen. Els anys 1066 i 1072 la ciutat va ser atacada des de l'est pels eslaus. Finalment, la seu del bisbat es va traslladar a Bremen. De la ciutat vella, bressol de la metròpoli actual, ja no en queda pràcticament res. Després de l'edat mitjana ha estat destruïda cinc vegades: el 1842 per un gran incendi; una segona vegada pel projecte megalòman de «ciutat del Führer» hitlerià; en tercer lloc pels bombardejos aliats de l'Operació Gomorra el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, que van causar cap a 42.000 morts; per quarta vegada per l'urbanisme funcionalista,[1] amb prioritat absoluta per al cotxe durant la postguerra, que va trencar la ciutat en molts indrets;[2] i finalment per l'«arquitectura d'inversors»,[3] des dels anys 1970[4] fins avui.[5] La seva silueta la defineixen l'Elbphilharmonie, la talaia de la casa de la vila i un conjunt d'esglésies, els campanars de les quals encara destaquen en certs indrets per sobre dels edificis nous. El 1189, l'emperador Frederic I va permetre el lliure accés a Hamburg des de l'Elba, amb la qual cosa la ciutat es convertí en un centre comercial ben comunicat cap a les mars del Nord i Bàltica per via fluvial i per ruta (l'Ossenpadd). L'aliança d'Hamburg amb Lübeck (1241) és l'origen de la Lliga Hanseàtica. _cropped.jpg) L'any 1520 la ciutat va declarar-se oficialment luterana. Va estar un cert temps sota sobirania danesa, fins que el 1768, després del tractat de Gottorp va aconseguir dels danesos l'estatut de ciutat imperial lliure. Més endavant va ser annexionada per França (1810-1814) durant les guerres napoleòniques i va ser la prefectura del departament francès de Boques de l'Elba. A la segona meitat del segle xix la indústria i el desenvolupament del port van causar un creixement ràpid i la ciutat va arribar als 800.000 habitants. La construcció d'una xarxa ferroviària metropolitana (la U-Bahn) va permetre la urbanització dels pobles rurals (die Walddörfer) que formaven part d'Hamburg però estaven enclavats a Prússia. La ciutat històrica intra muros va ser destruïda pel foc els anys 1284 i 1842. Durant l'operació Gomorra a la fi de juliol de l'any 1943, quasi la meitat de la ciutat va ser arrasada. El 1962 va patir greus inundacions. Geografia  La ciutat va construir-se a la gran planúria europea, al conflent, molt estratègic, dels rius estancats Alster i Bille a l'Elba. Té un terreny molt humit, a cavall de pòlders, torberes i bruguerar, creuat per dotzenes de rius, rierols, braços de l'Elba i molls. Fins als anys cinquanta del segle passat aquesta xarxa aquàtica va ser molt important per al transport a l'interior de la ciutat. Els Barkassen (barcasses) van conèixer el seu darrer moment de glòria per eliminar els detritus de la ciutat destruïda durant la guerra. Els dos llacs interiors Binnenalster i l'Außenalster són un lloc de trobada i esbarjo, amb les cases més cares a les seves ribes. Malgrat el seu aspecte natural, són embassaments, construïts a l'edat mitjana per a alimentar molins. El territori de la ciutat històrica intra muros només era una part menuda de tota la ciutat estat. Fins a la reforma del 1937, amb la llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg o (Groß-Hamburg-Gesetz), el seu territori va canviar molt per adquisicions i guerres i era un amàs d'enclavats i exclavats. Comprenia entre altres les ciutats de Cuxhaven i Geesthacht. Tots els municipis de Groß-Hamburg es van fusionar i després de la Segona Guerra Mundial aquesta entitat va transformar-se en estat federal alemany. La ciutat històrica intra muros es troba als barris (Stadtteile) Hamburg-Altstadt i Neustadt, que forma, juntament amb les illes del mar del Nord Neuwerk, Scharhörn, Nigehörn i 17 barris més, el bezirk Hamburg-Mitte. Es parla també d'àrea metropolitana d'Hamburg que inclou parts de Slesvig-Holstein i de la Baixa Saxònia. La Metropolregion té una superfície de cap a 18.100 km² i una població de 4,3 milions de persones.[6] No hi ha estructura administrativa per a la regió, però hi ha molts acords de cooperació i projectes comuns. Aquesta regió suburbana forma una unitat sociogeogràfica amb la ciutat. Tot i ser un dels estats més urbanitzats d'Alemanya, els parcs naturals de la ciutat hanseàtica cobreixen uns 6.388 ha, el 8,46% del territori (sense comptar les 13.750 ha del parc nacional del Mar de Wadden hamburguès), una de les proporcions més elevades de tot el país.[7] AdministracióLa ciutat estat està administrada per un parlament, anomenat a les ciutats hanseàtiques Bürgerschaft, elegit pel sufragi universal. El parlament elegeix un poder executiu, anomenat senat,[8] del qual el ministre president es diu primer burgmestre. La ciutat està dividida en set bezirks, que tenen el seu consell elegit i que organitzen els serveis d'atenció de proximitat al ciutadà. LlenguaOriginalment la llengua parlada a Hamburg era l'hamburger Platt, una variant del baix alemany. Aquesta llengua ha anat reculant per la pressió de l'alt alemany o Hochdeutsch, fins que a mitjans del segle xx pràcticament va desaparèixer de l'ús habitual. El platt subsisteix nogensmenys en molts topònims i en noms de negocis i de teatres. L'Ohnsorg Theater, creat l'any 1902 per Richard Ohnsorg, es dedica únicament als espectacles en baix alemany i a la promoció de la llengua. EsportEl principal equip de futbol és el Hamburger Sport-Verein (HSV), que és l'únic equip alemany que ha jugat sempre a la primera Bundesliga. El segon equip d'Hamburg és el FC St. Pauli. També són a destacar els equips d'handbol HSV Hamburg i hoquei sobre gel Hamburg Freezers. CulturaLa ciutat ofereix una àmplia programació cultural. És considerada com la capital alemanya del musical. Té la seva companyia d'òpera estatal, l'Staatsoper Hamburg, el Hamburg Ballet[9] l'orquestra filharmònica Philharmoniker Hamburg i dotzenes de teatres públics i privats. És cèlebre perquè The Beatles hi van iniciar la carrera musical a principis dels anys 60. Kampnagel és principal centre d'arts escèniques alternatives del país. La Kunsthalle Hamburg és el principal museu d'art de la ciutat, conegut per tenir exposades les obres mestres de Caspar David Friedrich El caminant sobre el mar de boira i El mar de gel. L'Hamburgmuseum és el museu d'història local. La ciutat compta amb dos diaris d'informació general, l'Hamburger Morgenpost, d'orientació centre esquerra, i l'Hamburger Abendblatt, de centre dreta, que, considerat «el diari de l'àvia» (Omazeitung), pretén acollir la cultura de tothom. TransportHamburg és un nus de transports multimodals dels més importants d'Alemanya: el port d'Hamburg, que és el més llarg del país i el tercer d'Europa, l'aeroport d'Hamburg, de passatgers i mercaderies, les autopistes A1, A7, A24 i A23, i les línies ferroviàries cap a Berlín, Hanover, Lübeck, Kiel, Copenhaguen i Rostock. Dins de l'àrea metropolitana, l'Hamburger Verkehrsverbund (HVV) coordina una llarga xarxa de transport públic que integra quatre línies de metro (U1, U2, U3 i U4), una xarxa de trens de rodalia (S-Bahn), els bacs a l'Elba i els autobusos. Llista de burgmestres d'Hamburg (des de 1945)Fills i filles il·lustres
Monuments i llocs d'interès
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hamburg
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
