Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Otomí Tilapa

Infotaula de llenguaOtomí Tilapa
Ñųhų
Tipusllengua, llengua viva i llengua no-escrita Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants100 (2006)[1]
Autòcton deSantiago Tilapa
EstatMèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües otomangues
Otomian (en) Tradueix
otomí Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturacap valor Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióSEP
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2otl
ISO 639-3otl Modifica el valor a Wikidata
Glottologtila1239 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueotl Modifica el valor a Wikidata
UNESCO934 Modifica el valor a Wikidata
IETFotl Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages4936 Modifica el valor a Wikidata

Otomí Tilapa és una varietat local de l'otomí, llengua ameríndia de Mèxic. És una llengua amenaçada d'extinció i és parlada per un centenar de persones a la ciutat de Santiago Tilapa, entre Toluca i el Districte federal de Mèxic. Ha estat classificat com otomí oriental per Lastra (2006)[1] El seu sistema de conjugacions verbals és molt complex en comparació amb l'otomí mezquital.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 (castellà) Lastra, Yolanda. Los Otomies – Su lengua y su historia. Universidad Nacional Autonoma de México, Instituto de investigaciones Antropológicas, 2006. ISBN 978-970-323388-0. 
  2. Palancar, Enrique «The conjugation classes of Tilapa Otomi: An approach from canonical typology». Linguistics, 50, 4, 2012.[Enllaç no actiu]
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9