Macrofamília

En lingüística històrica, una macrofamília o superfamília és una unitat filogenètica conjecturada que englobaria diverses famílies de llengües, filogenèticament demostrades.^[1][2] És convenient reservar el nom família per a grups de llengües emparentades més estretament, i que és possible reconstruir amb abundància de detalls la protollengua que va donar origen per diversificació a la família.^[3]

Per a un cert nombre d'agrupacions lingüístiques els detalls concrets de la protollengua no semblen recuperables, és més en alguns casos es discuteix la validesa de la seva agrupació com a família, per a aquestes agrupacions filogenètiques conjecturades és millor usar el terme macrofamília. Aquesta és la situació dominant en les llengües altaiques, dins d'aquesta família està establerta més enllà de tota dubta l'existència de diverses famílies: la família turquesa, la família mongòlica i la família tungús-manxú i les llengües japoneses, però més enllà d'elles l'evidència que diverses d'aquestes famílies o totes elles tenen un origen comú és feble.ref name="Campbell 2007"/>^[4]

El terme superfamília és bàsicament equivalent al de macrofamília, encara que tendeix a usar-se per a les unitats filogenètiques conjecturadas més temptatives. Així s'usa per a l'agrupacions com les llengües nostràtiques, les llengües denecaucàsiques o la macrofamilia proto-mon, que englobaria -teòricament- totes les llengües humanes.

En anglès estan en ús a més de superfamily i macrofamily, equivalents dels termes superfamília i macrofamília (el primer té de vegades un matís pejoratiu), els termes phylum (tronc) i estoc també s'usen de vegades per designar agrupaments lingüístics filogenètics encara més temptatius que el de macrofamília. No obstant això, no existeix un criteri clar per usar un terme o un altre, a part de la convenció basada en el terme usat més freqüentment en cada cas.

En termes informals un estoc és un agrupament lingüístic pel qual no s'ha reconstruït adequadament la protollengua i l'evidència de parentiu és raonable però insuficient, mentre que un phylum és una agrupació més temptativa encara, encara que no existeix un criteri formal per decidir quan un grup constitueix un estoc o un phylum. Un altre terme comú és un genus o gènere, que és un grup de llengües clarament emparentat, el parentiu de les quals és evident sense usar mètodes de la lingüística històrica. En termes temptatius pot establir-se la jerarquia:

genus (subfamília) < família < estoc/macrofamilia < phylum

• D'Euràsia:
  • Macrofamília nostràtica, a pesar que s'han editat diccionaris amb centenars de termes suposadament reconstruïts gairebé tot són arrels monosilábicas i existeixen arguments probabilístics per suggerir que aquesta evidència és insatisfactòria.^[5][6]
  • Macrofamília iberocaucàsica formada per les tres famílies d'autòctones del Caucas: les llengües kartvelianes, les llengües Nakh-daghestianes i les llengües Abkhaz-Adygh.
  • Macrofamilia àustrica,^[7] que englobaria les llengües austroasiàtiques, les llengües tai-kadai, les llengües austronèsiques i segons alguns autors fins i tot al japonès.
  • Macrofamilia altaica, que englobaria a les llengües mongòliques, les llengües tunguses, les llengües turqueses i segons alguns autors també el coreà, el japonès i 'ainu.
• D'Àfrica:
  • Macrofamilia Nil-sahariana, que inclou les llengües nilòtiques, les llengües songhai, les llengües fur, les llengües maba, les llengües koma i les llengües saharianes.
  • Macrofamilia Níger-Congo, que englobaria a les llengües bantus.
• D'Oceania:
  • Macrofamilia papú, actualment classificades en més de 20 famílies, no existeix una evidència ferma que en última instància totes aquestes famílies estiguin relacionades.
    • Phylum trans-neoguineà, que inclouria centenars de llengües de Nova Guinea, Timor i Moluques.
  • Macrofamilia indopacífica, que inclouria tant a les llengües papúes, com a les llengües extintes de Tasmània i les llengües de les illes Andaman.
  • Macrofamília australiana, encara que el treball comparatiu ha identificat unes quantes famílies genuïnes de llengües australianes i existeixen motius per pensar que en última instància pugui existir una relació entre totes les llengües australianes l'evidència lingüística aquest fet no ha estat confirmada.
• D'Amèrica:
  • Macrofamília amerindia, aquesta proposta de Joseph Greenberg i uns altres es va basar en la comparació lèxica massiva però no en mètodes rigorosos com per exemple el mètode comparatiu; pel que la hipòtesi ameríndia és rebutjada per la majoria d'americanistas que consideren que no hi ha prou evidència a favor de la proposta de Greenberg.
  • Macrofamilia hokana, que engloba diverses llengües de Califòrnia i Nord de Mèxic, en la qual alguns autors inclouen també llengües centroamericanes. Aquesta proposta es remunta a Edward Sapir que no va aportar lèxic pertinent, posteriorment autors com M. R. Haas i Gudinsky van aportar alguna evidència addicional, es considera que les proves del parentiu no són sòlides.
  • Macrofamilia gê-pano-carib, que englobaria a les llengües Macro-Fe, a les llengües pano-takanas i a les llengües carib.
  • Macrofamilia gê-tupí-carib, similar a l'anterior i amb una mica més d'evidència disponible, englobaria a les llengües macro-gê, a les llengües tupíés i a les llengües caribe.
  • Macrofamilia arahuacana, que englobaria a les llengües arawak, les llengües arauanes i les llengües guahibanes.
  • Macrofamilia otomangue, que comprèn als grups mixtec, amuzgo, popoloca, zapotec, chiapaneco-mangueo, otopame, chinanteo i tlapaneca.
  • llengües macro-siux, que comprendria hipotèticament a les llengües iroqueses, les llengües sioux i les llengües caddo.

Merritt Ruhlen ha proposat una classificació completa de les famílies i macrofamilias del món molt polèmica (les macrofamilias es marquen amb asterisc). Encara que resulta possible que algunes de les relacions de parentiu que Ruhlen proposa es confirmin. La seva classificació és la següent: