Les primeres persones que poblaren el territori de l'actual Catalunya ho van fer durant el Paleolític inferior (2,5 milions d'anys aC - 8000 aC).[1] S'han trobat restes materials de diferents èpoques d'aquest període històric a diversos llocs com a Girona (700.000 aC), Vilajuïga i Pau (500.000 aC), o Torroella de Montgrí i Ullà (250.000 aC). No obstant això, les restes humanes més antigues que es coneixen són l'Home de Talteüll, un conjunt de fòssils d'homínids que daten de fa uns 450.000 anys, la mandíbula de neandertal de la Cova del Gegant i la mandíbula de Banyoles, un fòssil pertanyent a un individu del gènere Homo.[2]
Més tard, durant el Paleolític mitjà i superior la població, que llavors vivia en coves i balmes, va augmentar considerablement amb l'arribada de pobles d'Àsia. S'han trobat restes materials com puntes de llança, rascadors o arpons que han permès documentar com vivien i a què es dedicaven. Durant el neolític, a partir del 5000 aC, comença la revolució agrícola i ramadera i es milloren les activitats mercantils; de manera que els homes, que abans eren nòmades, s'assenten en poblats. S'ha considerat que els homes d'aquell període constitueixen la base ètnica més llunyana del poble català.[2]
Gran abric de més de 2000 m² de planta que registra ocupacions humanes continuades des dels últims 50000 anys. Destaca per la documentació de l'anomenada transició Paleolític Mitjà - Paleolític Superior, moment en què les societats Neandertals són reemplaçades pels Humans Anatòmicament Moderns.
Restes d'ocupacions de l'abric representades en forma de eines de pedra, antigues fogueres i restes ossis.
Dipòsit de 17 metres de fondària on s'han excavat 27 nivells arqueològics. Correspon a una ocupació per part d'homes neandertals. Està situat a 350 metres sobre el nivell del mar i a 60 metres per sobre del nivell actual del riu Anoia. Tant aquest jaciment com el de l'Estació Agut van ser descoberts i estudiats per Amador Romaní.
Unes 100 eines de fusta i unes 300 fogueres,[3] i el negatiu d'una peça llarga de fusta, d'uns cinc metres de llarg i d'un gruix de 6 cm en un extrem i 3 cm a l'altre, amb una antiguitat superior als 55.000 anys, que s'ha identificat com una branca de pi emprada per construir una cabana dins de l'abric.[3]
Anomenada l'Espluga durant l'edat mitjana, està situada aproximadament a dos kilòmetres del centre urbà de Begues, a una altitud de 390 m s.n.m., i la seva entrada actual es troba orientada cap al SE. La cova, situada dins del conjunt càrstic del Garraf, forma part de l'esmentat “Poljé de Begues”. La totalitat del jaciment arqueològic, al qual pertany aquesta cova, està format també per una balma càrstica i un replà semi-circular d'uns 400 m2 de superfície. La Cova de Can Sadurní mostra una gran seqüència estratigràfica que abarca des de la prehistòria fins a l'època romana. Els nivells d'habitat que presenten una major incidència però, són els corresponents al Neolític.
La Cova de Can Sadurní comprèn una estratigrafia conformada per 31 capes i una profunditat de 4 m. convertint-la en la cova amb l'estratigrafia més completa dels països catalans pel que fa a la prehistòria recent. En les últims anys destaquen les troballes de l'Encantat de Begues i les inhumacions de la capa 11a3
Jaciment arqueològic amb restes del neolític antic fins l'època medieval. Per a singularitat de les troballes (objectes i estructures) ha estat interpretat com un espai amb unes connotacions especials, potser un santuari.
Una estàtua-menhir, un recinte de fossats, nou estructures de combustió de grans dimensions i una necròpoli.
És el jaciment més important i més interessant de Berga perquè té una seqüència estratigràfica molt completa que en els setze nivells que té permet una lectura arqueològica de totes les èpoques, des del neolític fins a l'actualitat. Està situat a la Valldan, al peu de la serra de Queralt.
Indicis d'ocupació humana permanent durant més de 4.000 anys.
És una cova de pedra calcàrea, amb un corredor amb forta pendent d'una llargada d'uns 12 metres i diferents passadissos que van a parar a diverses cambres.
Conjunt de ceràmica campaniforme que actualment és al Museu de Reus; altres restes de ceràmica amb mugrons i cordons llisos; algunes restes d'indústria lítica, còdols reaprofitats com a percutors, pinxons d'os i algunes restes humanes.
És una de les set coves més llargues del món formades en conglomerat i una de les poques que s'estén, en gran part, pel subsòl del nucli urbà. Una part està habilitada com a museu, el qual forma part del complex museístic de les "Coves de l'Espluga". Està situada dins el nucli urbà i és visitada per 50.000 persones a l'any.
Centenars d'urnes cineràries, vasos d'ofrenes, objectes de bronze i altres ornaments (trobades a la Sala del Llac, santuari ibèric dedicat potser a rituals d'iniciació, a més de cerimònies d'enterraments).
És una de les dues coves que formen el complex de les Coves del Toll. És la més rellevant ja que és la que té presència neandertal. Forma part dels conductes de drenatge del torrent del mar i té una formació consupina. Té una formació sedimentària que està formada per dues crostes.
La zona de l'entrada forma un petit vestíbul que és el lloc on s'han trobat més restes prehistòriques. A continuació hi ha una galeria de 28 metres de llarg cap a l'interior, amb un passadís molt estret i un altre vestíbul, que donen ja a la gran Sala dels Muricecs, que fa 25 metres de llargària per 18 d'amplària i 9 metres d'alçada.[9][10]
Cova amb una paret anomenada "Roca dels Moros" on hi ha unes pintures rupestres de 45 figures, 7 de les quals són gravades a la pedra i 38 són pintades de vermell clar, negre i vermell fosc.[11] L'any 1998 van ser declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO.[12]
S'obren en una gran balma de 40 m. d'ampla per 10 d'altura a 1045 m. d'altitud. El recorregut total és de 501 m i s'hi entra pels jardins d'un antic hotel.[13] Hi van habitar cultures ramaderes.
El Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà està constituït per tres coves: la cova de Mollet, que té l'ocupació més antiga, la de l'Arbreda i la del Reclau Viver. És el millor jaciment de l'Europa occidental per conèixer el pas de l'home de Neandertal a l'home modern.[15]
Denthumana datada en uns 200.000 anys, considerada la resta humana més antiga trobada a Catalunya. Entre les restes de fauna, hi ha ossos de hiena, linx, llop, os, rinoceront, elefant, cavall, cérvol i bisó (cova de Mollet), restes d'utillatges humans i de fauna (cova de l'Arbreda) i restes de fabricació d'arpons, punxons i agulles fetes amb os, banya i sílex (cova de la Bora Gran d'en Carreras).
És una cavitat natural situada al nord-nord-est de la masia de Cal Borrell, al nord-est de la Pedra Ficada, en un coster en el marge esquerre del fons del congost. A uns tres metres de distància hi ha l'Espluga del Congost i bastant propera es troba l'anomenada Balma del Congost, de 30 metres d'amplada per 5 de fons i 10 d'alçada.[16]
Geològicament es tracta d'una formació travertínica. Popularment és conegut com la "Bauma del Fossar Vell".[17] El jaciment es considera més aviat pobre però proporciona informació complementària de molt interès. Tant aquest jaciment com el de l'Abric Romaní van ser descoberts i estudiats per Amador Romaní.
És el jaciment més antic dels que s'han catalogat a Berga. Fou el darrer escenari dels caçadors-recol·lectors. Es troba actualment a la part sud-est de la ciutat, engolit per l'expansió de la vila; abans, però, estava situat en una zona agrícola propera a l'entorn urbà.
Assentament del final de l'edat del bronze situat en una elevació d'un petit monticleoblong, el·lipsoïdal, i de superfície plana, la cota de la qual arriba als 162 m sobre el nivell del mar i s'alça 10 m sobre el terreny circumdant. El jaciment ocupa una superfície de 1.037 m², la longitud màxima és de 58 m en direcció est-oest i l'amplària màxima és de 21 m en direcció perpendicular a l'anterior.
Planta d'un poblat, mur de protecció, objectes metàl·lics, objectes ceràmics, restes de tres cereals: escanda, ordi i mill,[19] indicis de conservació i elaboració d'aliments, treballs de fang, emmagatzematge d'instrumental, dormitoris, etc. No es té clar on es van realitzar les activitats complexes: fabricació de ceràmica o reducció de minerals per a la metal·lúrgia.
Campament d'estiu de cacera establert al Coll de Saig, a 1.140 m, ocupat per una tribu de caçadors-recol·lectors. Es tracta d'un dels jaciments de més altura d'Europa.
Poblat neolític a l'aire lliure, emplaçat a la riba de l'estany de Banyoles, corresponent a un assentament de les primeres comunitats pageses del mediterrani occidental.
Restes d'enderrocs de cabanes construïdes amb fusta, enllosats de travertí, fosses reomplertes de deixalles i fogars.
S'hi ha recuperat una important col·lecció d'eines, estris i restes elaborades amb matèria orgànica.
Jaciment prehistòric Neandertal del Paleolític Mitjà situat al Prepirineu català. Es caracteritza per utilitzar noves tecnologies en la investigació i per ser el primer jaciment d'aquesta època musealitzat a tot Espanya
S'hi han trobat restes d'indústria lítica i òssia neandertal, així com restes de fauna com pantera, cérvol i cavall. També s'hi poden trobar diferents fogueres.
A partir de la segona meitat del segle vii aC va començar la cultura ibèrica, la qual va definir les formes de vida de la societat indígena, enriquides amb aportacions fenícies i gregues. Els ibers habitaven en poblats, sovint emmurallats i construïts en llocs estratègics per tal de facilitar-ne la defensa.
de la tribu dels ilergets. Era una societat que s'estructurava ocupant les elevacions més estratègiques del territori on hi vestien poblats emmurallats. Sembla que existí un nucli de població situat en el vessant sud de la muntanya de Sant Joan i, per les restes trobades, sembla que en el cim hi hagué un lloc de guaita que servia per comunicar-se amb els altres poblats de la zona com ara el de Montbarbat, del que possiblement depenien.
És el jaciment més important i més interessant de Berga perquè té una seqüència estratigràfica molt completa que en els setze nivells que té permet una lectura arqueològica de totes les èpoques, des del neolític fins a l'actualitat. Està situat a la Valldan, al peu de la serra de Queralt.
Indicis d'ocupació humana permanent durant més de 4.000 anys.
Restes de material trobat a la zona de la necròpolis com trossos de ceràmica. Posteriorment, també s'hi va construir una vil·la romana i una ermita, la qual cosa revela una perduració de l'ocupació de la zona.[29]
de la tribu dels laietans que comercialitzava amb altres pobles mediterranis. Es troba a la serra de Collserola, des d'on s'observa tota la plana del Vallès.
Camp de sitges, fossat, entrada monumental, carrer principal, habitatges superposats, habitació de l'ibèric antic, casa de l'ibèric ple, casa de l'ibèric final.
Sembla que hi hagué ocupació perifèrica i un gran espai central públic. L'any 1912, es descobriren un conjunt d'arracades, braçalets, anells i monedes, el 1925 un parell de bous de bronze i el 1927 es descobrí el Tresor de Tivissa, que està format per quatre pàteres de platadaurada, diversos vasos de plata i dos collarets.
Cesse, Cissa o Kesse fou la ciutat més important de la tribu íbera dels cossetans i a la vora de la qual, en la batalla de Cissa, Gneu Corneli Escipió va derrotar el general cartaginès Hannó i al cap ilerget Indíbil, al començar la Segona Guerra Púnica el 218 aC. No se sap la seva situació ja que només es coneix pels relats de la guerra entre Roma i Cartago, i perquè s'hi van encunyar monedes. Sembla que, amb la conquesta romana, la ciutat de Cesse fou saquejada i que els seus habitants foren venuts com a esclaus a la nova ciutat de Tàrraco, on Escipió havia fundat una base militar.
de la tribu dels cossetans. Acull un complex turístic cultural anomenat Alorda Park, el qual és el primer jaciment de la península Ibèrica que, sobre de les restes del jaciment, s'hi ha reconstruït un nou poblat simulant el de debò. També és anomenada "Ciutadella de les Toixoneres". Actualment forma part de la Ruta dels Ibers.[33]
Muralles, torres defensives, portes d'accés, un palau i nombroses dependències.
És una de les set coves més llargues del món formades en conglomerat i una de les poques que s'estén, en gran part, pel subsòl del nucli urbà. Una part està habilitada com a museu, el qual forma part del complex museístic de les "Coves de l'Espluga". Està situada dins el nucli urbà i és visitada per 50.000 persones a l'any.
Centenars d'urnes cineràries, vasos d'ofrenes, objectes de bronze i altres ornaments (trobades a la Sala del Llac, santuari ibèric dedicat potser a rituals d'iniciació, a més de cerimònies d'enterraments).
Les restes documentades determinen tres fases diferents diferents en l'assentament del Cogulló: una primera etapa d'iberització (segle vi aC-IV aC); una segona fase d'ibèric ple (segle iii aC-I aC) i una tercera fase ibero-romana.
Assentament íber, pertanyent a la tribu dels Cossetans. Es tracta d'un antic centre de distribució i manufactura de productes, básicament agrícoles. Aquest jaciment és on s'han trobat les llavors de raïm cultivat més antigues de Catalunya (S. VII aC) demostrant que ja en l'antiguitat el Penedès va ser el bressol del vi a Catalunya
Llavors de vitis vinifera carbonitzades. Llavors de vistis vinifera carbonitzadas. Llavors de llegums. Èstris per elaborar vi. Ànfores fenicies, etrusques, gregues, cartagineses, íberes i romanes. Restes òsies d'animals. Restes humanes. Més de 400 sitges excavades.
de la tribu dels laietans. Des de la primera excavació l'any 1928, feta per la secció d'Arqueologia i Història de l'Agrupació Excursionista de Badalona, fins a l'actualitat s'hi ha desenvolupat un total de 21 campanyes d'excavació.[45]
Múltiples unitats d'hàbitat entre les quals destaquen la casa nº1, possible residència del cabdill del poblat. També un taller meta·lúrgic i un espai comunitari dedicat a les reunions assamblearies o de caràcter ritual. Mútliples objectes ceràmics, de tipologia i procedències diverses. Un punyal de tipus bidiscoidal gravat a una roca és una de les darreres incorporacions a la investigació
de la tribu dels cossetans situat entre Dertosa i Tàrraco. Se l'ha volgut identificar amb nombroses ciutats, però el més probable és que correspongui a la moderna Cambrils.
de la tribu dels laietans arrenglerat en dues fileres de cases i dividit per un carreró. Al punt més elevat del turó hi havia una torre de guaita que fou substituïda posteriorment per una torre medieval. Es troba a la serra de Collserola.
Jaciment que comprèn nombrosos estrats de diverses èpoques, destaca per la seva muralla ibèrica en pedra seca de grans dimensions i restes de parets o murs perpendiculars a la muralla. S'hi han trobat restes ceràmiques i de metalls (falç de ferro, botó de bronze, etc.)
de la tribu dels cossetans establert prop del riu Francolí. S'hi ha documentat una estructura en forma de radi, amb cases petites de planta rectangular adossades.
Cases petites, sitges per emmagatzemar gra, 22 peces diferents: plats, bols, copes per beure i menjar, gerres, vasos i àmfores, restes de ceràmica amb decoracions pintades de vernís negre, un molí rotatiu de pedra per moldre el gra.
Recinte fortificat, poblat de planta oval estructurat concèntricament en dos carrers, torres i panys de murada, i unes construccions identificades com a graners.
Petit assentament fortificat, d'una superfície inferior als 1.000 m², i del qual destaca l'excel·lent estat de conservació de l'estructura defensiva.[50]
Petit assentament fortificat ibèric situat al cim del Turó Cremat, de forma similar a altres jaciments del Maresme, amb restes d'una muralla de pedra seca d'uns 70 metres de longitud en forma de L.[53]
Oppidum de 3,5 ha, assentat sobre restes prèvies (datant de 4000 anys enrere), construït sobre la orografia del terreny amb restes diversos de tallers artesans.
Oppidum fortificat d'unes 5 ha on s'han localitzat peces de ceràmica, joies i objectes metàl·lics (una llança de ferro, javelines i una cuirassa de bronze).
de la tribu dels laietans d'estructura el·líptica, amb tres carrers longitudinals que estava rodejat per una muralla de pedra. Tenia una superfície d'uns 4000 m² i s'estima que podria haver-hi hagut una trentena d'edificis i una població d'uns 200 habitants. Es dedicaven bàsicament a l'agricultura i la ramaderia, tot i que vestigis trobats confirmen activitat comercial amb civilitzacions estrangeres com l'grega o la cartaginesa
Assentament de la tribu dels laietans establert a la part més alta del turó de Montbarbat. La superfície del poblat és de 5.673 m² i es troba envoltat per una línia de muralla d'un perímetre de 370 m i un gruix que oscil·la entre 1,20 i 1,50 m que és reforçada amb un mínim de dues torres de planta rectangular.
situat entre la tribu dels ausetans i dels indigets establert al Puig de Sant Julià, de 200 m d'altitud.[4] Prop d'aquest poblat hi ha l'església dels Sants Metges, on també hi ha vestigis ibèrics i romans.
Muralla de 64 m de llargada i 3 d'amplada construïda en pedra seca, una torre quadrangular en talús adossada a la part massissa, una sèrie de pedres amb relleus mitològics ibers, que fan pensar en l'existència d'un o més monuments funeraris corresponents al poblat.
de la tribu dels ilercavons situat al Coll del Moro. Es tracta d'una necròpolis amb tres àrees d'enterrament datada entre el 800 i el 500 aC i un recinte fortificat del segle v aC a l'I dC. El recinte fortificat està presidit per una gran torre situada al punt més alt de l'assentament. A l'interior del poblat s'ha descobert un taller destinat a la transformació del lli i a la manufactura de teixits. Actualment forma part de la Ruta dels Ibers.[55]
de la tribu dels laietans situat al vessant sud de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.
Possible emplaçament de Laie, on s'han trobat sitges de grans dimensions, l'explotació d'una pedrera propera, restes de ceràmica procedent de diversos països, una fíbula decorada amb corall vermell i un carro de ferro i fusta. Possible origen de les monedes de plata amb la llegenda Barkeno.
Una mola de molí, un forn, una torre, un espai obert comunitari, nombroses fusaioles i pondera, peces utilitzades per filar i teixir, diverses dolies, petits contenidors d'aliments, escòries de ferro, multitud de fragments d'àmfora.
Oppidum de 3 ha de superfície, adaptat a la orografia del terreny, amb restes de muralles, una torre rectangular i diversos habitatges comunicats per carrers esglaonats.
Jaciment que comprèn restes del neolític antic fins al període ibèric.
S'hi han trobat restes ceràmiques amb ornaments. No obstant, no s'ha trobat cap resta d'estructures a la zona. En molt mal estat degut a la seva explotació com a pedrera i la seva proximitat a la urbanització.[57]
L'oppidum consisteix en una muralla irregular adaptada al terreny, un fossat, cases de 4 a 5 metres amb un segon pis de fusta. Durant la fase romana republicana, el poblat reformà el seu sistema defensiu amb la construcció de dues grans torres quadrades i un baluard, a més d'un taller metal·lúrgic.
de la tribu dels indigets. Està situat al cim de la muntanya, a 156 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Té una superfície total d'uns 300 m². Possiblement aquest assentament va concloure amb l'arribada dels romans a Llafranc.
Quatre cases ibèriques de dues habitacions cadascuna i que es disposen en diversos carrers, un camp de quinze sitges o dipòsits excavats a la roca i un forn.
Ciutat grega anomenada en grec antic Ἐμπόριον /Emporion/, que vol dir "comerç" o "mercat", i en llatíEmporiæ. Estava composta de quatre parts, situades al voltant d'un port natural: la primera és de fundació grega (paleàpolis o ciutat vella), situada en una península on avui hi ha Sant Martí d'Empúries; la ciutat grega a terra ferma (neàpolis o ciutat nova), a la vora del mar; la ciutat romana, situada damunt la neàpolis, i el poblat iber dels indigets que es deia Indiké i que encara no ha estat trobat.[61][62]
La romanització de Catalunya avançà ràpidament. Les poblacions de la costa, més cosmopolites i civilitzades gràcies a les relacions que havien tingut amb els grecs i cartaginesos, no oferiren gaire resistència a les legions romanes. Els ibers dels cims foren obligats a baixar a les poblacions de les planes.
En començar l'Imperi Romà, l'any 27 aC, tota Catalunya estava sotmesa als romans. Havia acabat el temps de la conquesta militar i s'accentuava de pressa la conquesta espiritual. Catalunya fou, després de la Bètica, el territori de la península Ibèrica més romanitzat.[59]
Conjunt epigràficromà (làpides): compost per 6 làpides existents al Museu Arqueològic de Barcelona, 5 al Museu Arqueològic de l'Institut d'Estudis Ilerdenses, a Lleida, 8 a les parets de l'església parroquial de Santa Maria d'Isona, 1 a la base de l'altar de la Mare de Déu de la Posa, 3 a Covet, 3 a Sant Romà d'Abella, 1 a Perolet i 1 al castell de Llordà. Aquesta troballa ha aportat detalls de l'organització del municipi romà, molt completa, amb tots els càrrecs polítics i funcionarials d'un municipi important.
Gerra litúrgica visigoda amb inscripció. Ceràmica romana tant local com d'importació africana, ganivets, gúbies, llances, destrals, escuts, civelles, fermalls, etc.[66]
És el jaciment més important i més interessant de Berga perquè té una seqüència estratigràfica molt completa que en els setze nivells que té permet una lectura arqueològica de totes les èpoques, des del neolític fins a l'actualitat. Està situat a la Valldan, al peu de la serra de Queralt.
Indicis d'ocupació humana permanent durant més de 4.000 anys.
Vil·laromana rural situada enmig de camps de conreu, construïda en un lloc assolellat i dominant, prop d'un corrent d'aigua i d'una via de comunicació que permetia donar sortida a la producció excedent. En època medieval sembla que va tornar a ser ocupada.
Diverses estances, algunes de tipus residencial i d'altres destinades a activitat agrícoles (vi, cereals i probablement oli), ramaderes i artesanals (elaboració de teixits). S'hi ha trobat un paviment de mosaic i nombroses mostres de ceràmica, vidre, objectes d'os, de ferro o de bronze, monedes, un fragment d'un rellotge de sol, sivelles, agulles per al cabell, agulles d'os, fusaioles, recipients per cuinar, llànties, claus de porta, una safata de vidre, un dau de vori, pinces i un canelobre.
Vil·laromana rural que ocupa una superfície d'uns 24.000 m² excavada l'any 2000. Tingué una important activitat cap al segle iv i V dC i la base econòmica era l'agricultura i la ramaderia.
Àrees d'emmagatzematge, àrees de producció ceràmica amb dos forns (un de planta circular i l'altre de quadrada), camp de sitges, una necròpolis on s'han descobert 42 tombes amb diversos individus amb diferents tipologies d'enterrament: en àmfora, en fossa, en coberta de doble vertent i diverses edificacions més.[67]
És una de les set coves més llargues del món formades en conglomerat i una de les poques que s'estén, en gran part, pel subsòl del nucli urbà. Una part està habilitada com a museu, el qual forma part del complex museístic de les "Coves de l'Espluga". Està situada dins el nucli urbà i és visitada per 50.000 persones a l'any.
Centenars d'urnes cineràries, vasos d'ofrenes, objectes de bronze i altres ornaments (trobades a la Sala del Llac, santuari ibèric dedicat potser a rituals d'iniciació, a més de cerimònies d'enterraments).
Conjunt arqueològic de Boades i la Torre del Breny de Castellgalí
El conjunt arqueològic de Castellgalí està format per tres àrees, de sud a nord: el mausoleu de la Torre del Breny (protegit com a bé cultural d'interès nacional), que és l’element arquitectònic visible més destacat del conjunt, els jaciments de la zona de Boades que hi estan clarament relacionats (la vil·la romana, el sepulcre en cel·la i l’Exedra), i les sitges i els forns iberoromans de Cal Roc.[71][72]
Un sepulcre, un mausoleu, una vila romana, ceràmiques ibèriques, gregues i romanes, fragments de mosaics i quatre sitges ibèriques.
Població romana establerta en una cruïlla de camins en una zona plana als peus del turó del Castell. El arqueològic està situat al nucli urbà de Tona.
Entramat de carrersquadricular estructurat a partir de dos eixos perpendiculars entre si, habitatges adossats, espai obert comunitari, diferents àmbits que es relacionen fonamentalment amb estances on es practicaven activitats de caràcter domèstic (rebost, llars de foc, filatura, molta, etc., un taller metal·lúrgic, material ceràmic, vaixella fina de taula, contenidors amfòrics, tant d'importació com de fabricació indígena i ceràmiques fines d'importació.
Ciutat grega anomenada en grec antic Ἐμπόριον /Emporion/, que vol dir "comerç", i en llatíEmporiæ. Estava composta de quatre parts, situades al voltant d'un port natural: la primera és de fundació grega (paleàpolis o ciutat vella), situada en una península on avui hi ha Sant Martí d'Empúries; la ciutat grega a terra ferma (neàpolis o ciutat nova), a la vora del mar; la ciutat romana, situada damunt la neàpolis, i el poblat iber dels indigets que es deia Indiké i que encara no ha estat trobat.[61][62]
Jaciment d'uns 20.000 metres² d'una antiga ciutat romana situat sota de l'entremat urbà de Guissona. Hi ha un parc arqueològic i s'hi fan visites guiades. Es tracta d'un assentament romà que s'establí on hi havia hagut l'antic territori de la tribu dels lacetans quan fou ocupat pels romans, l'any 195 aC.
Ciutat romana establerta sobre un petit turó d'uns 28 metres sobre el nivell del mar. Fou fundada «ex novo» i va arribar una extensió urbana d'unes 6 hectàrees. Va ser identificada a partir d'unes troballes epigràfiques documentades al jaciment i per documents de Plini el Vell, Pomponi Mela i Claudi Ptolemeu. El jaciment arqueològic es troba sota el nucli antic de Mataró.
Termes romanes que consten d'una piscina central i una sèrie d'habitacions al voltant per rebre tractaments curatius. Hi ha tres espais a la part posterior.
Cementiri rural per a treballadors d'una o dues vil·les situades a prop
Tombes fetes amb teules romanes planes, que s'anomenen "tegulae", són de dos tipus: les de teulada a doble vessant i les de coberta plana. També s'hi van trobar enterraments dins d'àmfores, aquestes però per a infants i en menor quantitat.
Les restes arqueològiques d'època visigòtica a Catalunya són escasses i no permeten conèixer com es desenvolupava la vida quotidiana de la població hispanogoda. Els visigots van encunyar moneda a la seca de Barcelona. Tenint en compte que estaven molt romanitzats quan van entrar a la península Ibèrica i que no hi va haver una aportació humana nombrosa, val a dir que el seu llegat ètnic i cultural no va ser gaire important.[2]
Jaciment arqueològic format per un vilatge abandonat. Les cases apinyades, generalment de tres cambres, fetes de pedra i tàpia, s'organitzaven al costat d'un espai comunitari. Fou excavat des del 1943 fins al 1987.
És el jaciment més important i més interessant de Berga perquè té una seqüència estratigràfica molt completa que en els setze nivells que té permet una lectura arqueològica de totes les èpoques, des del neolític fins avui dia. Està situat a la Valldan, al peu de la Serra de Queralt.
Indicis d'ocupació humana permanent durant més de 4.000 anys.
És un castell medieval de l'antic terme d'Aransís, en el seu annex de Sant Miquel de la Vall. També és conegut com "Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall" o "Castell de Sant Gervàs". Està situat en un lloc privilegiat per al control dels diversos passos d'entrada i sortida de la comarca, per la qual cosa a l'edat mitjana tingué una importància cabdal, cosa que explica el seu volum i la magnitud de les troballes que s'hi han fet. Es calcula que hi visqueren una vintena de famílies.
Bastants trossos dels paraments dels murs, en alçades diferents, que mostren un aparell de carreus molt ben escairats i perfectament col·locats en filades regulars, una torre de l'homenatge, tres bestorres, un vilatge abandonat del qual només es conserven els fonaments i les primeres filades dels murs de les cases, però que han permès unes prospeccions arqueològiques que han desvetllat una part de la composició del vilatge: restes de la plaça, de carrers, i de diverses cases, entre les quals destaca l'anomenada casa rectoral.
És una de les set coves més llargues del món formades en conglomerat i una de les poques que s'estén, en gran part, pel subsòl del nucli urbà. Una part està habilitada com a museu, el qual forma part del complex museístic de les "Coves de l'Espluga". Està situada dins el nucli urbà i és visitada per 50.000 persones a l'any.
Centenars d'urnes cineràries, vasos d'ofrenes, objectes de bronze i altres ornaments (trobades a la Sala del Llac, santuari ibèric dedicat potser a rituals d'iniciació, a més de cerimònies d'enterraments).
Casa senyorial fortificada documentada a l'any 1072, de dues o tres plantes i amb una torre circular.
Al jaciment s'hi ha trobat indumentària pròpia d'un cavaller (cota de malla, armadura de ferro, llances, i guarniments de luxe per al cavall), armes de defensa, decoració domèstica de ceràmica i diverses joies.
Jaciment arqueològic tardoantic i alt medieval situat a la Serra del Montsec. Aquest s'estructura al voltant d'una església amb dependències annexes, possiblement d'un complex monasterial. Al voltant tenim cabanes excavades a la roca, un edifici rectangular tardoromà i cisternes que recullen l'aigua de pluja de la muntanya. El jaciment està delimitat per un mur al nord, barrancs a est i oest i el "Pas de Santa Cecília" al sud.
Església tardoantiga, cabanes excavades a la roca, cisternes i canals excavats a la roca, estructura tardo-romana.
Situat enmig d'un camp de vinyes a 100 m a l'oest del caseriu de Ca l'Almirall. Es tracta d'una paret conservada feta de pedres de mida regular disposades en diverses filades on es poden apreciar els forats on es recolzava l'encofrat de construcció. Té una alçada mitjana d'uns 3,20 m. i una amplada màxima de 4,5 m.
Vilatge del segle vii, compost de tres habitatges, amb un trull col·lectiu, amb sitges i un forn. Es pot considerar un vilar, forma de poblament situada a mig camí entre les vil·les (nuclis de població que es documenten per exemple en època carolíngia i que ben segur que tenen uns precedents més antics) i els masos que es desenvoluparen en el canvi de mil·lenni.[87]
Dos masos excavats, un dels quals (l'anomenat B) s'hi ha trobat un menjador dormitori, un rebost, una cambra on hi havia el forn i unes corts i estables per al bestiar.
↑Segons l'informe de l'anàlisi capològic de les mostra obtingudes en el jaciment i realitzat per ALONSO MARTÍNEZ, N. i publicat en: MAYA, J.L.; CUESTA, F.; LÓPEZ, J, (1998),"Genó: un poblat del Bronze Final en el Baix Segre (Lleida)", Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, pàg.199-200. ISBN 84-475-2093-5
↑Sanmartí, Joan «L'assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, o El Castellar (Òrrius, Maresme)». Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 31, 2013, pàg. 97-110 [Consulta: 4 maig 2018].
↑Zamora Moreno, Dolors «El poblament a la laietània central i septentrional durant el període ibèric ple: una proposta d'organització territorial». Territori polític i territori rural durant l'edat del Ferro a la Mediterrània occidental : actes de la taula rodona celebrada a Ullastret del 25 al 27 de maig de 2000, 2001, pàg. 203-226. ISSN: 84-393-5596-3.
↑Burch, Josep [et al.].. Excavacions Arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. El Castellum. Sant Julià de Ramis: Institut de Patrimoni Cultural, 2006. ISBN 84-8458-242-6.
↑Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 63
↑Bolòs, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Barcelona: Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284, abril del 2000, p. 262. ISBN 84-297-4706-0.
_(12).jpg)
_(9).jpg)
.jpg)
