Sentmenat
Sentmenat és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental. Geografia
Sentmenat és una petita vila situada en el Vallès Occidental (Catalunya). El seu terme, de 28,6 km² d'extensió, es divideix en dues parts força diferenciades: la muntanya, amb boscos de pins i alzines, i la plana, amb camps de conreus. El municipi té una població d'uns 8.652 habitants (any 2015), repartida entre el nucli del poble i les urbanitzacions de Pedra Santa, Can Canyameres, Can Vinyals, Can Costa i Can Fargues. El principal curs d'aigua del terme és la riera de Sentmenat, que recull les aigües del Puig de la Creu (664 msnm), la muntanya de Can Fruitós, la vall d'Aiguasenosa i la Costa Llisa del Farell. El terme té raconades de gran bellesa, com el Saltant de Guanta, la Cova del Comte, la vall de Can Senosa, la Torre Roja, el dolmen de la Serra Cavallera... ToponímiaEl nom del poble prové del seu patró, Sant Menna, sant egipci al qual es va dedicar una església. Està documentat al segle xii com a Sancti Minati i Sancto Minato.[1] En els fogatges del segle xv i xvi consta com a Sentmenat, de la vegueria de Barcelona.[2] En els primers censos del segle xix es va registrar fonèticament com Senmanat.[3] El 1933 es va recuperar la grafia tradicional,[4] anul·lada pel franquisme i no recuperada fins al 1983.[5] HistòriaEl 14 de gener de 1714, durant la Guerra de Successió Espanyola, un destacament borbònic comandat pel Comte de Montemar saquejava i incendiava Sentmenat.[6] Nou mesos després queia Barcelona i amb ella també ho feren les institucions i les llibertats nacionals de Catalunya. Mossèn Josep Valls de Vilella es trobava a Can Senosa per batejar una filla de Gabriel Mas, un bracer de Sentmenat que s'hi havia refugiat amb la seva dona embarassada, Madrona, fugint del destacament del Comte de Montemar. Des d'allà van ser testimonis dels saqueigs i dels incendis de Caldes de Montbui i de Sentmenat, a mans de les tropes borbòniques comandades pel comte José Carrillo de Albornoz y Montiel, tal com va relatar el vicari de la parròquia de Sant Menna, Lluís Molins:
Fou seu del Marquesat de Sentmenat. Demografia
El creixement de la població havia estat fins ara sostingut i regular, la qual cosa feia que conservés el caire típic de poble, amb un tarannà i una fesomia peculiar. Als darrers anys, però, ha experimentat un gran creixement amb diverses noves zones, abans agrícoles, i que ara s'estan urbanitzant. El poble, format majoritàriament per cases de planta baixa i pis, començà a créixer en el vessant d'una carena; aquesta és la causa dels seus característics carrers de baixades pronunciades. Posteriorment s'anà engrandint fins a ocupar una part de la plana (barri de Can Palau) i l'altre vessant de la carena (barri de can Baixeres). PolíticaLlista d'alcaldes
Eleccions municipals del 2023
Sentmenatencs il·lustres
Entitats
SímbolsEscutL'escut és escaironat, de gules, 3 bitlletes d'argent carregades d'un mig vol abaixat d'atzur. Per timbre, una corona de marquès. Les bitlletes carregades amb un mig vol representen les armes dels barons i després marquesos de Sentmenat. Va ser aprovat en el DOGC del 28 d'abril de 1989.[7] BanderaLes proporcions de la bandera són dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb tres bitlletes blanques, carregades d'una ala blava cadascuna, totes tres en la mateixa posició que en l'escut, és a dir, dues a dalt i una a baix, col·locades en el centre òptic del drap, és a dir, que l'eix del conjunt se situa a 4/9 de l'asta. Consta aprovada al DOGC del 19 d'octubre de 1990.[8] Menhir de can TarragonaEl menhir de can Tarragona o menhir de can Gibert és un megàlit d'uns dos metres d'alçada. Es troba davant la masia de Can Gibert (també anomenada Can Tarragona) al camí de Sentmenat a Palau-solità i Plegamans.[9] Vegeu tambéReferències
Enllaços externs |