Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Estanyol (Bescanó)

Plantilla:Infotaula geografia políticaEstanyol
Imatge
Tipusentitat singular de població i ens local històric de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 41° 56′ 28″ N, 2° 44′ 26″ E / 41.941142°N,2.740581°E / 41.941142; 2.740581
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaGironès
MunicipiBescanó Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població197 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud198 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17182 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE17020000200 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT1702090002200 Modifica el valor a Wikidata

Estanyol és un poble del municipi de Bescanó, a la comarca del Gironès, situat a la capçalera del Güell, al sud del terme. Al 2022 tenia 195 habitants.[1]

Estanyol va deixar de ser un ens local independent quan el municipi actual de Bescanó es va conformar el 1846, després de l'abolició de l'antic règim senyorial. Aquell any, els termes d'Estanyol, Montfullà i Vilanna van ser agregats al terme de Bescanó per la política de reducció del número de municipis.[2][3]

L'indret conserva restes d'un poblat ibèric dels segles IV-III aC, ubicades al puig de can Cendra.[4] En aquest mateix puig hi ha una torre de telegrafia òptica, anomenada Torre del Telègraf.

El lloc d'Estanyol és esmentat ja el 922 i hi ha notícia de l'existència d'un castell. L'església de Sant Andreu és parroquial i, després d'un temple anterior, fou construïda el 1704.[5]

Etimologia

Segons el Diccionari català-valencià-balear, ve del llatí stagnĕŏlu (estanyol), diminutiu de stagnu (estany).[6]

Llocs d'interès

Fires i festes

Persones il·lustres

Referències

  1. ↑ «Idescat. Codis territorials i d'entitats. Municipis. 170209 Bescanó». Institut d'Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 desembre 2022].
  2. ↑ Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3. 
  3. ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8. 
  4. ↑ «Excaven al poblat ibèric de Can Cendra 36 anys després». [Consulta: 10 juliol 2021].
  5. ↑ «Estanyol». enciclopèdia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Estanyol (Bescanó)». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estanyol
Kembali kehalaman sebelumnya