Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ausa

Plantilla:Infotaula indretAusa
Tipusciutat antiga Modifica el valor a Wikidata
SobrenomAusa o Auso (ibèric)
Ausa (llatí)
Localització
Entitat territorial administrativaVic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióactual Vic, Osona
Map
 41° 55′ 45″ N, 2° 15′ 25″ E / 41.92919°N,2.25686°E / 41.92919; 2.25686
Característiques
Altitud495 m Modifica el valor a Wikidata
Història
PeríodeEntre el 120 aC i el 110 aC[1]

Ausa (en llatí Auso, en visigòtic Ausona) fou una ciutat romana actualment anomenada Vic.

Existeixen poques restes arqueològiques referents a l'antiguitat més remota de la ciutat a causa del pas del temps, la continuada ocupació del sòl i els terrabastalls d'un territori que arran de la revolta d'Aissó del segle ix va quedar destruït i despoblat, i no es va recuperar fins que cinquanta anys després Guifré el Pilós n'incentivà el repoblament el 878.[2]

Història

La ciutat romana d'Ausa probablement fou fundada el segle i aC com a vicus rural.[3] No se sap del cert si anteriorment hi havia hagut un assentament dels ausetans,[4] i als inicis de l'època de l'emperador August s'ocupa el sector més alt del turó, on a principis del segle II s'aixecà un temple. En època de l'emperador Trajà disposava d'ordo decuriorum encarregat del bon funcionament del municipi.[5]

Es desconeix l'extensió del reducte originari tot i que es creu que ocupava el petit turó. Les troballes de tombes d'època romana als voltants de la catedral i el convent de les Carmelites, i de terra sigillata de la primera meitat del segle i a la plaça de la Catedral i al carrer del Cloquer, delimiten l'àrea exterior del nucli habitat.[6]

El nom original romà de la població fou Ausa, com en testimonien les monedes romanes i ibèriques que s'han conservat. La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i el d'Ausa, construïda entre el 120 aC i el 110 aC.[1] En l'època visigòtica fou anomenada Ausona.[5]

Referències

  1. 1,0 1,1 David Farell i Garrigós i Francesc Lladó i Tubau, La via romana de Parpers
  2. Enciclopèdia.cat, Els inicis de la Catalunya comtal
  3. Molas i Font, 1982, p. 122.
  4. «Temple romà de Vic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 octubre 2017].
  5. 5,0 5,1 Molas i Font, 1982, p. 133.
  6. Molas i Font, 1982, p. 126-127.
  7. Vídeo del correfoc de la festa major de Vic. 04.07.2009YouTube

Vegeu també

Bibliografia

  • Molas i Font, Maria Dolors. [Els_ausetans_i_la_ciutat_d-Ausa.pdf Els Ausetans i la ciutat d'Ausa], 1982. ISBN 84-300-8135-6. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9