325 aC

325 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	325 aC (cccxxv aC)
Islàmic	976 aH – 975 aH
Xinès	2372 – 2373
Hebreu	3436 – 3437
Calendaris hindús	-269 – -268 (Vikram Samvat) 2777 – 2778 (Kali Yuga)
Persa	946 BP – 945 BP
Armeni	-
Rúnic	-74
Ab urbe condita	429
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
350 aC 340 aC 330 aC - 320 aC - 310 aC 300 aC 290 aC
Anys
328 aC 327 aC 326 aC - 325 aC - 324 aC 323 aC 322 aC

El 325 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Camil i Esceva (o també any 429 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «325 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.^[1]

• Nearc, militar de confiança d'Alexandre el Gran, pren el comandament de la flota construïda al riu Hidaspes. Durant el descens de l'Indus no té problemes i en arribar a la costa, Alexandre l'envia de tornada seguint la línia costanera. Poc després de salpar s'està 24 dies (del 20 de setembre al 23 d'octubre) varat per manca de vents, a un lloc que va anomenar Port d'Alexandre. Després segueix fins a Cocala on fa reparacions. Lleonat, governador de la província dels oreites, li envia provisions. Segueix fins un port de pescadors on lloga els serveis d'un pilot que coneixia la costa, i al cap de 80 dies tira l'àncora a la desembocadura del riu Anamis, al districte d'Harmòzi. A uns quilòmetres a l'interior hi acampa Alexandre.^[2]
• Barsina, coneguda també com Estàtira, la filla gran de Darios III, es casa a Susa amb Alexandre el Gran.^[3]
• Lleonat, general macedoni, dirigeix una divisió de cavalleria que acompanya per la riba dreta a la flota d'Alexandre quan baixa per l'Indus. A la tornada luit contra els oreites i altres tribus bàrbares. Com a recompensa Alexandre li entrega una corona d'or quan arriba a Susa, com va fer amb els generals més destacats.^[4][5]
• Sitalces i Cleandre de Bizanci, generals d'Alexandre, són detinguts i condemnats a mort acusats d'extorsió, segons Flavi Arrià i Quint Curci Ruf.^[6][7]

• Són elegits consols Luci Furi Camil i Dècim Juni Brut Esceva. Brut Esceva fa la guerra als vestins als que va derrotar en una difícil batalla i els ocupa dues ciutats, Cutina i Cingília.^[8]
• Furi Camil, mentre exerceix el càrrec contrau una dolorosa malaltia i s'ha de nomenar dictador a Luci Papiri Cursor per a continuar la guerra.^[9] Papiri Cursor va nomenar magister equitum a Quint Fabi Màxim Rul·lià i tos dos es van distingir al camp de batalla durant la Segona Guerra Samnita.^[10]
• Els auspicis no eren favorables i Papiri Cursor decideix esperar uns auspicis millors. Se'n va a Roma i ordena al seu magister equitum que mantingui les posicions sense enfrontar-se a l'enemic. Però Màxim Rul·lià no l'obeeix i avança cap a Inbrinium, on s'enfronta amb les forces samnites i obté una gran victòria, i on també va tenir mèrit el tribú militar Luci Comini.^[11][12] Van morir uns vint mil samnites.