ca 500 aC

500 aC
Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	500 aC (d aC)
Islàmic	1156 aH – 1155 aH
Xinès	2197 – 2198
Hebreu	3261 – 3262
Calendaris hindús	-444 – -443 (Vikram Samvat); 2602 – 2603 (Kali Yuga)
Persa	1121 BP – 1120 BP
Armeni	-
Rúnic	-249
Ab urbe condita	254
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle vi aC - segle v aC - segle iv aC
Dècades
	530 aC 520 aC 510 aC - 500 aC - 490 aC 480 aC 470 aC
Anys
	503 aC 502 aC 501 aC - 500 aC - 499 aC 498 aC 497 aC

L'any 500 aC es un any del calendari gregorià. En l'Imperi Romà havia estat conegut com l'any 254 Ab urbe condita. La denominació de 500 aC per aquest any ha estat utilitzada des de principis de l'edat mitjana, quan es va establir l'era del calendari de l'Anno Domini per denominar els anys. També ha estat conegut com l'Any de la Consulta de Camerinus i Longus.

Esdeveniments

Europa

L'escultor Vulca fa l'escultura d'Apol·lo de Veïs (data entre el 500 aC i el 510 aC)^[1] que a l'actualitat es conserva al Museu Nacional Etrusc de Roma.^[1]
Finalitza l'edat de bronze nòrdica^[2] i s'inicia d'edad de ferro pre-romana a Escandinàvia, segons el sistema de perioditació d'Oscar Montelius (data aproximada).^[3]
Refugiats de Teos s'assenten a la ciutat d'Abdera (Tràcia) (aprox).^[4]^[5]

Orient mitjà

Darios el Gran de Pèrsia proclama l'arameu com la llengua oficial de la part occidental de l'Imperi Aquemènida.

Àfrica

Persones bantú-parlants migren des del sud-oest de l'actual Uganda a l'Àfrica Central (data aproximada).
La tribu hutu apareix a aquesta època a l'Àfrica Central i a l'Àfrica Austral (data aproximada).
Mapa de l'Hemisferi Oriental el 500 aC
Hannó el Navegant fa la seva exploració naval a la costa de l'Àfrica Occidental i arriba fins l'actual Gabon (data incerta situada al segle V aC).^[6]^[7]

Àsia

Es funda la primera república a Vaixali, capital de la Lliga de Vajji (data aproximada).^[8]^[9]
Es té evidències de l'existència del regne de Pratipalapura, a la zona de l'actual Bhattiprolu, al districte de Guntur, Andhra Pradesh.
Estela 12 i 13 de Monte Albán datada entre els anys 500 aC i 400 aC que mostra una de les representacions del calendari més antigues de Mesoamèrica.
Segons les obres de Shankara Mutts, Adi Xankara neix al segle V aC.^[10]

Mesoamèrica

L'escriptura zapoteca més antiga es data del segle V aC (data aproximada).^[11]
Els olmeques estableixen la ciutat sagrada de Monte Albán, fundada entorn el 500 aC (data aproximada).^[12]

Demografia

La població mundial aconsegueix entre 100.000.000^[13] i 58.000.000 a l'Hemisferi oriental i uns 15.000.000 habitants a l'hemisferi occidental, sobretot a Mesoamèrica i al nord de Sudamèrica.

Invents i descobertes

La civil·lització olmeca desenvolupa els calendaris mesoamericans (data aprox).^[14]

Naixements

Anaxàgores, filòsof grec presocràtic a Clazòmenes, Jònia, actual Turquia. (data aproximada).^[15]
Hipas de Metapont, filòsof grec presocràtic de l'escola pitagòrica a Metapont, ^[16]^[17]^[18]^[19]^[20] o a Crotona,^[21] o a Síbaris ^[22] (Magna Grècia) (data aproximada).

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Horst Woldemar Janson. History of Art: The Western Tradition. Prentice Hall Professional, 2003, p. 172–. ISBN 978-0-13-182895-7.
↑ Thrane, Henrik, "Scandinavian Bronze Age", dins Peregrine, Peter N.; Ember, Melvin (eds.), Encyclopedia of Prehistory, vol. 4 (Europe), pp. 299–314
↑ «The Civilisation of Sweden in Heathen Times».
↑ Safra, Jacob E. The new encyclopaedia Britannica. 15th ed. Chicago Paris: Encyclopaedia britannica, 2010, p. 19. ISBN 978-1-59339-837-8.
↑ Heròdot, i. 168
↑ From c. 500 BC to AD 1050. Reprinted. Cambridge: Cambridge University Press, 1999, p. 134. ISBN 978-0-521-21592-3.
↑ Warmington, Brian Herbert. Carthage (en anglès). Nova York: Frederick A. Praeger, 1960, p. 62.
↑ Hoiberg, Dale. Students' Britannica India, Volumes 1-5. Popular Prakashan, 2000, p. 208. ISBN 0-85229-760-2.
↑ Kulke, Hermann. A history of India. Routledge, 2004, p. 57. ISBN 0-415-32919-1.
↑ Dalal, Roshen. Hinduism: an alphabetical guide. New Delhi: Penguin Books, 2010, p. 376. ISBN 978-0-14-341421-6.
↑ Houston, S.D. (2004) ‘Writing in Early Mesoamerica’ in S.D. Houston (ed.) The First Writing: Script Invention as History and Process. 274-309. New York: Cambridge University Press, p. 292
↑ Marcus, Joyce; Flannery, Kent V. Zapotec civilization: how urban society evolved in Mexico's Oaxaca Valley. New York, N.Y: Thames and Hudson, 1996. ISBN 978-0-500-05078-1.
↑ una mitjana feta a partir de diferents fonts llistada per l'Oficina del Cens dels Estats UNITS Historical Estimates of World Population
↑ Tedlock, Barbara, Time and the Highland Maya Revised edition (1992 Page 1) "Scores of indigenous Guatemalan communities, principally those speaking the Mayan languages known as Ixil, Mam, Pokomchí, and Quiché, keep the 260-day cycle and (in many cases) the ancient solar cycle as well (chapter 4)."
↑ Suzuki, Jeff. Mathematics in Historical Context (en anglès). MAA, 2009, p. 24. ISBN 9780883855706.
↑ Aristòtil, Metafísica I,3
↑ Perseus: Diogenes Laertius, Lives of Eminent Philosophers, VIII, pàg.84
↑ Simplici: Physica 23,33
↑ Aeci I,5,5 (Dox. 292)
↑ Clement d'Alexandria, Protrepticus 64,2
↑ Iamblic, Vita Pythagorica, 18 (81)
↑ Iamblic, Vita Pythagorica, 34 (267)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 500 aC

[JansonJanson2003-1] 1,0 ^1,1 Horst Woldemar Janson. History of Art: The Western Tradition. Prentice Hall Professional, 2003, p. 172–. ISBN 978-0-13-182895-7.

[2] Thrane, Henrik, "Scandinavian Bronze Age", dins Peregrine, Peter N.; Ember, Melvin (eds.), Encyclopedia of Prehistory, vol. 4 (Europe), pp. 299–314

[3] «The Civilisation of Sweden in Heathen Times».

[4] Safra, Jacob E. The new encyclopaedia Britannica. 15th ed. Chicago Paris: Encyclopaedia britannica, 2010, p. 19. ISBN 978-1-59339-837-8.

[5] Heròdot, i. 168

[6] From c. 500 BC to AD 1050. Reprinted. Cambridge: Cambridge University Press, 1999, p. 134. ISBN 978-0-521-21592-3.

[7] Warmington, Brian Herbert. Carthage (en anglès). Nova York: Frederick A. Praeger, 1960, p. 62.

[8] Hoiberg, Dale. Students' Britannica India, Volumes 1-5. Popular Prakashan, 2000, p. 208. ISBN 0-85229-760-2.

[9] Kulke, Hermann. A history of India. Routledge, 2004, p. 57. ISBN 0-415-32919-1.

[10] Dalal, Roshen. Hinduism: an alphabetical guide. New Delhi: Penguin Books, 2010, p. 376. ISBN 978-0-14-341421-6.

[11] Houston, S.D. (2004) ‘Writing in Early Mesoamerica’ in S.D. Houston (ed.) The First Writing: Script Invention as History and Process. 274-309. New York: Cambridge University Press, p. 292

[12] Marcus, Joyce; Flannery, Kent V. Zapotec civilization: how urban society evolved in Mexico's Oaxaca Valley. New York, N.Y: Thames and Hudson, 1996. ISBN 978-0-500-05078-1.

[13] una mitjana feta a partir de diferents fonts llistada per l'Oficina del Cens dels Estats UNITS Historical Estimates of World Population

[14] Tedlock, Barbara, Time and the Highland Maya Revised edition (1992 Page 1) "Scores of indigenous Guatemalan communities, principally those speaking the Mayan languages known as Ixil, Mam, Pokomchí, and Quiché, keep the 260-day cycle and (in many cases) the ancient solar cycle as well (chapter 4)."

[15] Suzuki, Jeff. Mathematics in Historical Context (en anglès). MAA, 2009, p. 24. ISBN 9780883855706.

[16] Aristòtil, Metafísica I,3

[17] Perseus: Diogenes Laertius, Lives of Eminent Philosophers, VIII, pàg.84

[18] Simplici: Physica 23,33

[19] Aeci I,5,5 (Dox. 292)

[20] Clement d'Alexandria, Protrepticus 64,2

[21] Iamblic, Vita Pythagorica, 18 (81)

[22] Iamblic, Vita Pythagorica, 34 (267)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]