Ruscino (Ῥουσκινόν o Ῥουσκινών) fou una ciutat ibèrica i després romana dels volques tectòsages en la Gàl·lia Narbonense, molt a prop de l'actual Perpinyà, al marge d'un riu del mateix nom, actualment el Tet.[1] Va ser arruïnada el 409 pels vàndals.[2]
Les seves restes es van descobrir al segle xvii. Les excavacions, actualment visitables, van comencar segle xix i continuen fins avui.[2] Estan situades[3] just al costat de migdia del poble de Castell Rosselló i a prop del també jaciment de la comanda templera de Bajoles.
Quan Hanníbal va entrar a la Gàl·lia, va arribar a Iliberri (Elna) i d'allí a Ruscino, a la vora del riu del mateix nom, i prop d'un estany també anomenat Ruscino, propenc a la mar, abundós en peix.[1]Pomponi Mela l'esmenta com a colònia romana (Col. Rus. Leg. VI). Plini el Vell l'anomena Oppidum Latinorum, de la qual cosa es dedueix que fou colònia de dret llatí.[1]
Als itineraris apareix com a Ruscione. En la Taula de Peutinger també és mencionada.[4] Més endavant, apareix sota el nom de Rosciliona. Correspon a Castell Rosselló o Torre del Rosselló, a la vora del Tet. La paraula Ruscino és probablement d'origen fenici, igual com Barcino,[5] va donar nom al comtat del Rosselló. El llatí medieval Rosciliona o Ruscione va evolucionar vers Rosselló. Per a l'antic riu del mateix nom Ruscino, el geògraf Pomponi Mela menciona el riu Telis, que és probablement un error de transcripcióde Tetis, que va tonar Tet.[1]
Entre les restes romanes de Ruscino foren trobades, a més, restes del neolític, com abundosos fragments[6] de ceràmica de pedra serpentina.
↑ 1,01,11,21,3Long, George. «Ruscino». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854, p. 858-859.
Becat, Joan. «113 - Perpinyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Perpinyà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
Claustres, Georges. «Stratigraphie de Ruscino. Historique des fouilles». A: Etudes roussillonnaises. Revue d'histoire et d'archéologie. Tome I. Perpinyà: Imprimerie du Midi, 1951, p. 135 - 195.
Claustres, Georges. «Deux vases arrétins ornés de Ruscino». A: Étvdes rovssillonnaises. Revue d'histoire et d'archéologie méditerranéennes. Tome II. Perpinyà: Imprimerie du Midi, 1952, p. 169-174.
Lantier, Raymond. «Gobelet arrétin découvert à Castel-Roussillon». A: Étvdes rovssillonnaises. Revue d'histoire et d'archéologie méditerranéennes. Tome II. Perpinyà: Imprimerie du Midi, 1952, p. 175-182.
Rébé, Isabelle; Marichal, Rémy. «La pierre ollaire en Roussillon : état des decouvertes». A: Roches ornées, roches dressées: Aux sources des arts et des mythes. Les hommes et leur terre en Prénées de l'est. Actes du colloque en hommage à Jean Abélanet. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan et Association Archéologique des Pyrénées-Orientales, 2005 (Collection Éstudes). ISBN 978-2-914518-61-1.
Enllaços externs
«Cité antique de Ruscino» (en francès). Ajuntament de Perpinyà. Arxivat de l'original el 2020-03-22. [Consulta: 19 maig 2020].
