La Generalitat de Catalunya, a través del Catàleg del Patrimoni Festiu,[1] reserva la denominació de festa tradicional d'interès nacional a les celebracions recuperades, reconstruïdes o de nova creació, sempre a partir d'uns antecedents transmesos de generació en generació i amb una trajectòria mínima de 25 anys de celebracions ininterrompudes, que hagin assolit caràcter identitari en les comunitats que sustenten les festes i que tinguin una projecció nacional.[2]
Festes declarades Festa tradicional d'interès nacional
Reclassificades com a Festes patrimonials d'interès nacional des del 2009:
- La Patum de Berga (1983, reclassificada el 2009)
- La Festa del Pi de Centelles (1987, reclassificada el 2010)
- Les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls (1991, reclassificada el 2010)
- La festa de les Falles d'Isil (1991, reclassificada el 2010)
- La Festa Major de Sant Pere de Reus (2001, reclassificada el 2010)
- Les Festes de Santa Tecla de Tarragona (1996, reclassificada el 2010)
- La Processó del Sant Enterrament de Tarragona (1999, reclassificada el 2010)
- La Processó i la Dansa de la Mort de Verges (1983, reclassificada el 2010)
- Les Festes de la Mare de Déu del Tura d'Olot (1996, reclassificada el 2010)
- La Festa Major i el Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa de Sant Feliu de Pallerols (1999, reclassificada el 2010)
- El Via Crucis vivent de Sant Hilari Sacalm (1999, reclassificada el 2010)
- El Ball del Sant Crist de Salomó (1999, reclassificada el 2010)
- El Carnaval de Vilanova i la Geltrú (1985, reclassificada el 2010)
- La Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès (1991, reclassificada el 2010)
Vegeu també
Referències
