Línia R14
La línia R14 (anteriorment Ca4a) és un servei de ferrocarril regional entre Barcelona Estació de França i Lleida Pirineus per Tarragona i Reus de Rodalies de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, i operada per Renfe Operadora que circula a través de línies de ferrocarril de via d'ample ibèric d'Adif. Anteriorment era anomenada Ca4a com la línia R13, coincidint ambdues en origen i destí però passant l'una per Valls i l'altra per Tarragona i Reus. El servei R14 circula per la línia Barcelona-Vilanova-Valls (Barcelona via túnel d'Aragó - Sant Vicenç de Calders), la línia Barcelona-Martorell-Vilafranca-Tarragona (entre Sant Vicenç de Calders i Tarragona) i tota la línia Tarragona-Reus-Lleida. HistòriaEl traçat actual de la línia R14 de Barcelona a Tarragona, Reus i Lleida originàriament pertanyia a diferents companyies ferroviàries.[1] Així, la secció inicial de Barcelona a Sant Vicenç de Calders per les costes del Garraf va ser construïda a partir del 1881 per la companyia del ferrocarril de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona (vegeu línia R13), encara que els trens no van poder arribar a l'estació de França fins al 1887. Aquell mateix any també es va inaugurar a Sant Vicenç de Calders un enllaç directe amb la línia de Martorell a Tarragona, en servei des del 1865.[1] La secció de Tarragona a Reus i Lleida és una de les més antigues de Catalunya, ja que el primer tram entre Tarragona i Reus va ser inaugurat el 1856. Posteriorment, la línia va ser ampliada des de Reus fins a Montblanc (1863), des de Montblanc a l'Espluga de Francolí i Vimbodí (1865), des de Vimbodí a Vinaixa (1872), des de Vinaixa a les Borges Blanques (1874), des de les Borges Blanques a Juneda (1878) i, finalment, de Juneda a Lleida el 1879.[1] Les diferents seccions de la línia van ser explotades per les companyies ferroviàries MZA i Nord, però el 1941 totes van quedar integrades dins la nova companyia estatal Renfe. Durant molts anys, i pel seu caràcter de línia transversal, aquest traçat només va fer serveis regionals però, gràcies a la seva progressiva electrificació, amb el pas dels temps (i fins a l'entrada en servei de la línia d'alta velocitat) va esdevenir el principal enllaç ferroviari de Catalunya amb la resta de l'Estat.[1] Estacions
Vegeu tambéReferències
|