Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Albatàrrec

Plantilla:Infotaula geografia políticaAlbatàrrec
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 34′ 30″ N, 0° 36′ 23″ E / 41.575°N,0.60638888888889°E / 41.575; 0.60638888888889
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Àmbit funcional territorialPonent
ComarcaSegrià Modifica el valor a Wikidata
CapitalAlbatàrrec Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.251 (2024) Modifica el valor a Wikidata (214,38 hab./km²)
Llars19 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciBatarrenc, batarrenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície10,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSegre, canal d'Urgell i canal de Seròs Modifica el valor a Wikidata
Altitud147 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniSalvator Mundi Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJaume Sanuy Lopez (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25171 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25007 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT250077 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webalbatarrec.cat Modifica el valor a Wikidata

Albatàrrec és un municipi de la comarca del Segrià ubicat prop del riu Segre travessat pel canal de Seròs, Tanmateix el nucli urbà es troba a escassos 6 km de la capital del Segrià.

Localment s'anomena Albatarri o lo Batarri. L'origen etimològic és discutit. Podria ser d'un nom àrab, Abu Tarik, o del basc o, potser, preromà, patarra que vol venir a dir «costa escabrosa», que s'explicaria pel sector del tossal de Pedrós.,[1] o per la mateixa localització actual del poble.[2] Se'n coneixen algunes formes antigues: Albatarre (1228), Albatarra (1359), sense -c epentètica (cf. tomate > tomàtec, tave > tàvec, etc).[3]

Alguns autors que s'apropen a la teoria àrab del nom proposen una descendència del antropònim "Qalata-al-Ibn Tarik",[4] amb poques referències documentals. També pot partir del fet que, durant molts anys, hi ha hagut una bassa per abeurar el bestiar prop d'on ara hi ha l'escola.

Tradicionalment la economia del poble ha estat lligada al conreu de fruita dolça (pera, poma, nectarina i prèssec).

Geografia

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
12 18 19 62 204 479 508 526 564 738

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
856 840 757 807 903 1.050 1.066 1.015 1.009 1.009

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.007 1.069 1.130 1.236 1.393 1.519 1.749
1.979
2.113
2.139

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
2.291
2.335
2.236
2.217
2.251
- - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Història

Monuments i llocs interessants

Referències

  1. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.17. ISBN 84-7304-186-0. 
  2. Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae. 
  3. Coromines i Vigneaux, Joan. Estudis de toponímia catalana, Vol. I. Barcelona: Biblioteca Filològica Barcino, 1965, p.212. 
  4. Pita Mercé, Rodrigo. Lérida Árabe (en español). Lleida: Dilagro, 1974. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9