Benavent de Segrià
Benavent de Segrià és un municipi de la comarca del Segrià, situat a la plana segrianenca del nord de Lleida i al sector pròxim a la dreta dels rius Noguera Ribagorçana i del Segre, i actualment regat per les aigües del Canal de Pinyana. Limita amb els termes de Vilanova de Segrià (NW), Corbins (NE i E), Torre-serona (SW i W), Torrefarrera i Rosselló (NW). Capital del marquesat de Benavent. Geografia
Demografia
ComunicacionsEl poble de Benavent de Segrià està situat al costat de la carretera que uneix Lleida amb Albesa, a 7 km de la primera. Està unit amb Vilanova de Segrià mitjançant un ramal d'aquesta que s'inicia a la sortida de Benavent. Cal destacar que ens trobem a tres quilòmetres de la variant de Lleida (sortida Torre-serona - Albesa), tram que forma part de l'autovia que uneix Lleida amb Barcelona. Hi ha camins veïnals que comuniquen amb Rosselló, Corbins i Torrefarrera. Flora i faunaBenavent de Segrià està situat dins la plana de Lleida i, per tant, la seva vegetació està molt modificada per l'activitat humana que l'ha eliminat, afavorint l'agricultura. La seva altitud al nucli (235 metres) fa que la vegetació sigui la típica de la terra baixa (zona de boscos esclerofil·les), cosa que es pot comprovar en les petites clapes aïllades que queden dispersades pel terme. En aquestes mostres s'hi troben bàsicament alzines i algun roure de fulla petita (Quercus faginea), sempre acompanyats de moltes plantes típiques d'alzinar. En les clapes de les zones més seques s'observen principalment arbusts esclerofil·les com el tamariu (Tamarix gallica), l'argelaga (Ulex parviflorus), el timó, la retama (Retama sphaerocarpa) i l'espí alb (Rhamnus lycioides). A part d'aquesta vegetació també trobem les comunitats de ribera que recorren fidelment totes les conduccions de reg, i en les que l'arbre dominant és el vern, sempre acompanyat per xops (Populus nigra), àlbers, oms (Ulmus minor) i alguns freixes i salzes. La fauna està també molt condicionada a l'activitat humana i per tant, majoritàriament es compon d'espècies d'hàbits urbans i conreus. Entre els ocells, tres rapinyaires diürns i dos de nocturns es poden veure amb relativa facilitat: l'aguilot (Buteo buteo), l'esparver vulgar, el xoriguer comú, l'òliba i el mussol. Entre els ocells de mida gran es poden veure diversos ardeids que visiten les bases de reg (bernats pescaires, esplugabous, alguns martinets blancs, ...), ànecs coll-verd i gallinetes d'aigua. Altres ocells que es poden veure pel terme, i en diferents hàbits, són el picot verd, la garsa, la merla, etc., i a l'estiu també la puput, l'abellerol i el cucut reial. Els mamífers són menys visibles, però sovint es localitzen rastres de guineu, senglar, conill, eriçó clar, teixó, mustela, i fagina. Per finalitzar amb la fauna parlarem dels rèptils i els amfibis que hi ha en el terme. Entre els primers es poden observar sargantanes ibèriques, molt comuns, el vidriol, serps blanques, serps d'aigua i algun llangardaix ocel·lat; entre els amfibis, la rana verda, el gripau comú i el gripau corredor. EsportsEl poble de Benavent destaca en l'actualitat per disposar d'entitats punteres dins de l'esport lleidatà i català. El Futbol Club Benavent va participar en la Tercera divisió de la lliga fins a l'any 2010 on es va fusionar amb el CFJE Ascó.En l'actualitat hi ha el Club Esportiu Benavent que va nàixer l'any 2011 actualment està a la tercera catalana. El club de bitlles ha estat campió de Catalunya en tres ocasions, mentre que el club d'escacs disposa d'una gran escola de base i diversos equips en les categories més altes de les comarques de Lleida. També aquest poble disposa d'un club de Twirling. Política i administracióEleccions municipals 2023
Eleccions municipals 2019
Eleccions municipals 2015
Eleccions municipals 2011
Eleccions municipals 2007
Gràfica de vots
ReferènciesEnllaços externs |