Llengües de l'Equador

Les llengües de l'Equador comprenen totes les llengües presents parlades abans de la conquesta europea en el que actualment és el territori de l'Equador. Segons la Constitució de l'Equador, el castellà és la llengua oficial, mentre que el shuar i el kichwa també ho són per relacions interculturals. Les llengües indígenes restants són oficials allí on es parlen.^[1]

Moltes llengües indígenes de l'Equador estan severament amenaçades per llengües més predominants i el nombre de parlants ha disminuït molt al llarg del segle xx. Actualment el kichwa constitueixen el principal grup de llengua indígenes de l'Equador, encara que també es parlen en la part oriental llengües zaparoanes, llengües jívaro i el huaorani, que és una llengua aïllada. En el nord encara es parlen també un parell de llengües tucanes, algunes llengües barbacoanes i una llengua txibtxa. La següent és una llista de les llengües conegudes, les llengües ja extintes s'han marcat amb el signe (†):^[2]

Llengües barbacoanes

Awá Pit, tsáfiki, cha'palaachi, caranqui (†), pasto (†)

Llengües cañari–puruhá (†)

cañari (†), puruhá (†)

Llengües jívaro

shuar (dels shuars), achuar-shiwiar, Palta (†), Malacato .

Quítxua

Kichwa (variants: Alt quítxua de Calderón, Alt quítxua d'Imbabura, Baix quítxua de Napo, Baix quítxua de Tena, Alt quítxua de Salasaca, Alt quítxua de Pastaza, Alt quítxua del Chimborazo, Alt quítxua del Canyar, Alt quítxua de la Pisa)

Llengües tucanes

siona, secoya

Llengües zaparoanes

záparo

Llengües aïllades

wao (huaorani), cofán, esmeraldeño (†), panzaleo (†)

Encara que la diversitat lingüística de l'Equador continua sent alta encara avui dia, a pesar que tant el quítxua com l'espanyol han desplaçat a les llengües indígenes pre-incaiques, un bon nombre de llengües indígenes poc documentades van desaparèixer durant el període colonial. Ens aquestes llengües estan les llengües equatorianes de la vall interandina, que estan totes extintes. Moltes d'aquestes llengües estan poc o gens documentades, excepte per nombrosos topònims que permet establir de manera aproximada la seva extensió passada. També es conserven d'aquestes llengües algunes petites llistes de vocabulari del període colonial. També el quítxua de les terres altes equatorianes conté alguns préstecs lèxics procedents del substrat pre-incaic.

Actualment a l'Equador es parlen altres llengües com a resultat de procés migratoris recents en els últims cinc-cents anys:

Llengües indoeuropees

espanyol, anglès, portuguès, francès

Llengües sinotibetanes

xinès

Segons el cens del 2010 hi havia 591.448 parlants de quítxua^[3] tot i que Álvarez i Montaluisa (2017, p. 68) els fan augmentar a 724.721 parlants.^[4] La majoria dels parlants són a les províncies de Chimborazo, Cotopaxi i Imbabura. Segons el cens de l'INEC, d'ells 109.000 eren situats a les sis províncies amazòniques (46.213 a Napo, 29.987 a Orellana, 17.211 a Pastaza, 13.210 a Sucumbíos, 1.528 a Zamora Chinchipe i 810 a Morona Santiago).^[5]