Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Quítxua Wanka

Infotaula de llenguaQuítxua Wanka
Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius250.000 Modifica el valor a Wikidata (2002 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deRegió de Huancavelica, Regió d'Ica, Junín, Regió de Lima i província de Lima Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
quítxua
Quítxua I Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologjauj1237 Modifica el valor a Wikidata
UNESCO999 Modifica el valor a Wikidata

El wanka, quítxua wanka o quítxua huanca és una varietat del quítxua parlada a la regió sud-oest del departament de Junín, al Perú, per 300 000 persones aproximadament, segons el SIL.[1] És oficial en el departament, al costat d'altres llengües, reconegudes pel Govern Regional de Junín. Pertany a la branca quítxua I, segons la classificació d'Alfredo Torero.

La primera obra lexicogràfica on es reuneix el vocabulari d'aquesta varietat lingüística és el Diccionari Políglota Incaic, editat pel Col·legi de Propaganda Fide del Perú l'any de 1905. En 1976 Rodolfo Cerrón Palomino, lingüista i docent universitari, va elaborar el «Diccionari quítxua Junín- Huanca» que el va publicar el Ministeri d'Educació, amb pròleg d'Alberto Escobar.[2]

Dialectes

El quítxua huanca comprèn tres dialectes:

Gramàtica

El huanca difereix gramaticalment d'altres varietats de la família quítxua, ja sigui en fonologia com en morfologia i sintaxi, de manera que són mútuament inintel·ligibles. El major obstacle per a la intercomunicació es deu al fet que l'original [q] es converteix en una oclusiva glotal —"saltillo"— que desapareix o es converteix en un allargament vocàlic en posició de coda vocàlica. En shawsha wanka es converteix en [h]. Una altra característica pròpia és la transformació del /r/ originari en [l].

Com en els altres dialectes centrals i meridionals, la retrofleja originària ‹ćh› [ĉ] —“tr” segons Serafín Coronel Molina i Rodolfo Cerrón Palomino— ha estat conservada, igual que “sh” [š].

Notes i referències

  1. Wanka Quitxua a Ethnologue
  2. Rodolfo Cerrón-Palomino Diccionario quechua Junín-Huanca. Ministerio de Educación, en convenio con Instituto de Estudios Peruanos, Lima 1976, primera edición 5,000 ejemplares (sic)
  3. Igual que 'Mèxic', alguns escriuen 'Xauxa' que en els dos casos, la 'x' s'ha de pronunciar com la 'h' en anglès o alemany.

Bibliografia

  • Rodolfo Cerrón Palomino (1975): Diccionario Quechua de Junín-Huanca [- Castellano y vice versa]. Ministerio de educación del Perú.
  • Rodolfo Cerrón Palomino (1989): Lengua y sociedad en el Valle del Mantaro. Lima: Instituto de Estudios Peruanos.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9