Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Kaykaus I

Plantilla:Infotaula personaKaykaus I
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort1220 Modifica el valor a Wikidata
Soldà de Rum
Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSoldà Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia seljúcida Modifica el valor a Wikidata
PareKaykhusraw I Modifica el valor a Wikidata
GermansKaykubad I Modifica el valor a Wikidata

Izz al-Din Kaykaus I (àrab: عز الدين كيكاوس بن كيخسرو, ʿIzz ad-Dīn Kaykāwus ibn Kayẖusraw; persa: عز الدين كيكاوس پور كيخسرو; turc: Izzeddin Keykavus) fou sultà seljúcida de Rum del 1211 al 1221.

A la mort del seu pare Giyath al-Din Kaykhusraw I en batalla a Alaşehir el 1211 el va succeir i va enfrontar la rivalitat dels seus germans Kayferidun i Kaykubad, el primer dominant Antalya (recent adquirida) des d'on va entrar en contracte amb els xipriotes, i el segon (que tenia el suport de la noblesa) dominant Kayseri i Konya. Kaykaus dominava Malatya i va ocupar Kayseri i més tard Konya, obtenint llavors suport de Leo I d'Armènia (aliat abans de Kaykobad) i Toghrul Beg del gran sultanat seljúcida (que inicialment també afavoria a Kaykobad). El derrotat Kaykobad va fugir a Ankara, on va demanar ajut als turcmans de Kastamonu sense resultat. Kaykaus va assegurar el tron i na vegada assentat al poder no va tenir cap més dificultat.

Va mantenir la pau amb els grecs de Nicea, i relacions discretament pacifiques amb Bahramshah d'Erzindjan i al-Mughith d'Erzerum, i amb el califa abbàssida an-Nàssir però en canvi va lluitar en els altres fronts: així al sud, després que el seu pare conquerís Antalya va intervenir contra el Regne Armeni de Cilícia en favor del príncep Bohemon IV d'Antioquia que estava aliat a adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din, príncep aiúbida d'Alep (1186-1216); va fer també acords comercials amb el rei de Xipre i amb Venècia. Al nord va conquerir Sinope en 1214, que estava a la zona tampó entre l'Imperi de Nicea i l'Imperi de Trebisonda i donà accés al Mar Negra.;[1] aquesta conquesta fou possible perquè un grup de turcmans va fer presoner a Aliex I Comnè que estava en una cacera i fou alliberat a canvi de renunciar a Sinope i de pagar un tribut. L'entrega de la ciutat va tenir lloc l'1 de novembre de 1214, pocs dies abans de ser alliberat l'emperador. L'armeni Rais Hetum fou nomenat governador i entre abril i setembre de 1215 va reconstruir les muralles el cost de les quals fou pagat per diversos amirs turcmans; una inscripció que encara existeix commemora el fet; a Sinope es va organitzar una flota que tindria per objectiu Crimea.

A la mort d'adh-Dhàhir d'Alep el 1216 va intentar conquerir aquest principat pel seu aliat i germà del difunt, al-Àfdal ibn Salah-ad-Din, que als darrers anys vivia exiliat a Sumaysat (Samòsata) després d'haver estat a Salkhad, al Hauran, en perjudici del fill d'adh-Dhàhir, al-Aziz ibn adh-Dhàhir, al que afavoria al-Àdil I, el sultà i germà de Saladí; Kaykaus I fou derrotat per al-Àixraf ibn al-Àdil, governador aiúbida de la Jazira i fill d'al-Àdil I. Llavors va organitzar una coalició amb el regent de Mossul, Lulu, però va morir a finals del 1221 sense veure acomplert el seu projecte. El va succeir el seu fill Ala al-Din Kaykubad I.

En el seu regnat va començar la gran època constructora seljúcida amb nombroses mesquites, madrasses, caravanserralls i altres edificis, sent el més destacat la madrassa Şifaiye de Sivas. Va donar suport a la literatura en persa, i al sufisme, especialment a Ibn Arabí.

Bibliografia

  • Claude Cahen, Pre-Ottoman Turkey: A general survey of the material and spiritual culture and history c. 1071-1330. Nova York, 1968, Taplinger. p. 120-121. ISBN 159740456X.

Referències

  1. Peacock, A.C.S. «The Saliūq Campaign against the Crimea and the Expansionist Policy of the Early Reign of'Alā' al-Dīn Kayqubād» (en anglès). Journal of the Royal Asiatic Society, 3rd series, 16, 2006, pàg. 133-149.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9