Izz al-Din Kaykaus I (àrab: عز الدين كيكاوس بن كيخسرو, ʿIzz ad-Dīn Kaykāwus ibn Kayẖusraw; persa: عز الدين كيكاوس پور كيخسرو; turc: Izzeddin Keykavus) fou sultà seljúcida de Rum del 1211 al 1221.
A la mort del seu pare Giyath al-Din Kaykhusraw I en batalla a Alaşehir el 1211 el va succeir i va enfrontar la rivalitat dels seus germans Kayferidun i Kaykubad, el primer dominant Antalya (recent adquirida) des d'on va entrar en contracte amb els xipriotes, i el segon (que tenia el suport de la noblesa) dominant Kayseri i Konya. Kaykaus dominava Malatya i va ocupar Kayseri i més tard Konya, obtenint llavors suport de Leo I d'Armènia (aliat abans de Kaykobad) i Toghrul Beg del gran sultanat seljúcida (que inicialment també afavoria a Kaykobad).
El derrotat Kaykobad va fugir a Ankara, on va demanar ajut als turcmans de Kastamonu sense resultat. Kaykaus va assegurar el tron i na vegada assentat al poder no va tenir cap més dificultat.
Va mantenir la pau amb els grecs de Nicea, i relacions discretament pacifiques amb Bahramshah d'Erzindjan i al-Mughith d'Erzerum, i amb el califa abbàssida an-Nàssir però en canvi va lluitar en els altres fronts: així al sud, després que el seu pare conquerís Antalya va intervenir contra el Regne Armeni de Cilícia en favor del príncep Bohemon IV d'Antioquia que estava aliat a adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din, príncep aiúbida d'Alep (1186-1216); va fer també acords comercials amb el rei de Xipre i amb Venècia. Al nord va conquerir Sinope en 1214, que estava a la zona tampó entre l'Imperi de Nicea i l'Imperi de Trebisonda i donà accés al Mar Negra.;[1] aquesta conquesta fou possible perquè un grup de turcmans va fer presoner a Aliex I Comnè que estava en una cacera i fou alliberat a canvi de renunciar a Sinope i de pagar un tribut. L'entrega de la ciutat va tenir lloc l'1 de novembre de 1214, pocs dies abans de ser alliberat l'emperador. L'armeni Rais Hetum fou nomenat governador i entre abril i setembre de 1215 va reconstruir les muralles el cost de les quals fou pagat per diversos amirs turcmans; una inscripció que encara existeix commemora el fet; a Sinope es va organitzar una flota que tindria per objectiu Crimea.
A la mort d'adh-Dhàhir d'Alep el 1216 va intentar conquerir aquest principat pel seu aliat i germà del difunt, al-Àfdal ibn Salah-ad-Din, que als darrers anys vivia exiliat a Sumaysat (Samòsata) després d'haver estat a Salkhad, al Hauran, en perjudici del fill d'adh-Dhàhir, al-Aziz ibn adh-Dhàhir, al que afavoria al-Àdil I, el sultà i germà de Saladí; Kaykaus I fou derrotat per al-Àixraf ibn al-Àdil, governador aiúbida de la Jazira i fill d'al-Àdil I. Llavors va organitzar una coalició amb el regent de Mossul, Lulu, però va morir a finals del 1221 sense veure acomplert el seu projecte. El va succeir el seu fill Ala al-Din Kaykubad I.
En el seu regnat va començar la gran època constructora seljúcida amb nombroses mesquites, madrasses, caravanserralls i altres edificis, sent el més destacat la madrassa Şifaiye de Sivas. Va donar suport a la literatura en persa, i al sufisme, especialment a Ibn Arabí.
Bibliografia
- Claude Cahen, Pre-Ottoman Turkey: A general survey of the material and spiritual culture and history c. 1071-1330. Nova York, 1968, Taplinger. p. 120-121. ISBN 159740456X.
Referències
- ↑ Peacock, A.C.S. «The Saliūq Campaign against the Crimea and the Expansionist Policy of the Early Reign of'Alā' al-Dīn Kayqubād» (en anglès). Journal of the Royal Asiatic Society, 3rd series, 16, 2006, pàg. 133-149.
|
---|
|
|
---|
Ancestres: Eksük i el seu fill Artuk (Ortuk), comandant d'Alp Arslan, de la tribu oghuz dels Döğer
Fundador: Muin al-Din Sukman Bay · Capitals: Hasankeyf, Mardin, Kharpert (Harput) i Mayyafarikin (Miyarfarqin)
centres: Diyarbekir · Hasankeyf · Silvan · Mardin · Midyat · Harput · Palu · Alep (temporaralment el 1117)
Branca de Hisn Kayfa o dinastia Sökmenli: Muin al-Din Sukman Bay (1102-1104) · Rukn al-Dawla Daud (1107 - 1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185) ·
Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) ·
Masud (1232-1233)
Branca de Mardin o Ilgàzides: Yakuti 1097-? · Ali ibn Yakuti ?-1105 · Muin al-Din [Sukman I] (1105) · Ibraim (1105-1109) · Necmeddin Ilghazi I (1109-1122) · Hüsameddin Timurtaş (1122 - 1154) · Necmeddin Alp (1154 - 1176) · Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan 1184-1201) · Nasir al-Din Artuk Arslan (1201-1239) · Nadjm al-Din Ghazi al-Said (1239-1260) · Kara Arslan al-Muzaffar (1260-1292) · Shams al-Din Daud al-Said (1292-1294) · Nadjm al-Din Ghazi al-Mansur (1294-1312) · Imad al-Din Ali Alpi II (1312) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1312-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406) · Salih ibn Daud (1406-1409)
Branca de Harput o Kharpert: Nur al-Dawla Balak (1113-1124) · Rukn al-Dawla Daud (1124-1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185) · Imad al-Din Abu Bakr (1185-1203) · Nizam al-Din Ibrahim (1203-1223) · Ahmad al-Khidr (1223-1234) · Nur al-Din Arturkshah (1234)
Amida: Nur-ad-Din Muhàmmad (1183-1185) · Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406)
Branca de Mayyafarikin: Nadj al-Din Ilghazi I (1118-1122) · Shams al Dawla Sulayman (1122-1130) · Husham al-Din Timurtaix (1130-1152) · Nadjm al-Din Alpi I (1152-1176) · Kutb al-Din Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan (1184-1185) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406)
|
|
|
|
|
---|
Fundador: Saltuk · Capital: Erzurum
Centres: Erzurum · Tercan
Dinastia: Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202)
1202: al Soldanat de Rum
|
|
|
---|
Fundador: Aydınoğlu Mehmed Bey · Capitals: Birgi, i després Ayasluğ
Centres: Tire · Esmirna · Alaşehir · Aydın · Sakız/Chios (entre 1336-1344)
Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) · Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390)
1390: a l'Imperi Otomà · 1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) · 1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà
|
|
|
|
|
|
|
|
|
---|
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum · Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey · Capital: Isparta
Centres: Eğirdir · Uluborlu · Gölhisar · Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke
Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391)
1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà
|
|
|
|
|
|
|
|
|