Els pervanèides (turc: Pervâneoğulları)[1] foren una petita dinastia beilical que va regnar sobre Sinope i la seva regió de 1277 aproximadament, fins al 1322, quan foren suplantats pels jandàrides (Candaroğulları).
Història
Inicis de la dinastia
L'epònim de la dinastia fou Muin al-Din Sulayman (en turc Muineddin Süleyman), visir dels darrers sultans seljñucides de Rum des de Kaykhusraw II abans de 1243 i de la batalla de Köse Dağ fins al 1277 quan fou assassinat per ordre de l'IlkhanAbaqa.[2] Després de la mort de Muiniddin Süleyman, Sahip Ata o Sahib Ata, va esdevenir aviat nou visir de Kaykaus II (càrrec que era ja havia ocupat cap a 1250). Després de la presa de poder de Kilidj Arslan IV el 1261, Muiniddin Süleyman va rebre el títol de «pervâne» (literalment 'ordre', equivalent a un assistent personal) que va donar el seu nom a la dinastia.
Abans de ser executat el 1277,[3] havia constituït un petit beilicat a Sinope i a Tokat a la costa de la mar Negra i en el darrere país d'aquestes ciutats, on Pervâne tenia els seus dominis personals, i on els seus fills van mantenir el poder.
Els successors
Muin al-Din Muhammad o Muineddin[4] Mehmed, el fill de Pervane que havia estat designat pel seu pare com a governador de Sinope poc després de la seva reconquesta a l'Imperi de trébizonde va proclamar la seva independència després de la mort de Pervane i va exercir el poder fins a la seva mort.
Li va succeir el seu fill Muhazzebeddin Mahmud que va portar el títol d'emir, i es va reconèixer vassall dels mongols il-kànides.
El 1322 va pujar al tron Gazi Çelebi[5] darrer representant de la dinastia, amb el qual el beilicat va esdevenir una verdadera potència naval a la mar Negra. La marina de Sinope va fer ràtzies contra les possessions dels genovesos a Crimée i contra els seus veïns de l'imperi de Trebisonda. El 1322, Gazi Çelebi va morir sense hereu mascle. Sinope va passar llavors a mans dels Jandàrides.
Fundador:Saltuk ·Capital:Erzurum Centres:Erzurum ·Tercan Dinastia:Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202)
1202: al Soldanat de Rum
Fundador:Aydınoğlu Mehmed Bey ·Capitals:Birgi, i després Ayasluğ Centres:Tire ·Esmirna ·Alaşehir ·Aydın ·Sakız/Chios (entre 1336-1344)
Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) ·Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390)
1390: a l'Imperi Otomà ·1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) ·1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà
Fundador:Hüsamettin Çoban Bey, comandant oghuz ·Capital:Kastamonu Centres:Kastamonu ·Taşköprü Dinastia de Çoban-oğlu (Çobanoğulları): Hüsamettin Çoban Bey (1309 - ?) · Alp Yürek (? - ?) · Muzafferüddin Yavlak Arslan (? - ?) · Çobanoğlu Mahmud Bey (? - 1309) · -
1309: al Beilicat de Candar
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum ·Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey ·Capital:Isparta Centres:Eğirdir ·Uluborlu ·Gölhisar ·Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke
Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391)
1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà
Ancestre:: Germiyanlı Ali Bey ·Fundador: İnanç Bey ·Capital:Deñizli Centres:Deñizli Dinastia İnanç-oğlu o İnançoğulları (Inandj-oghlu o Inandjoghullari): İnanç Bey (~ 1300 - ~ 1314) · Murad Arslan (~ 1314 - ?) · İnançoğlu İshak Bey (? - ~ 1360) · Süleyman Bey (1345-1368)
1368: Conquesta per Germiyan