Rukn al-Dawla Daud |
|
Mort | 1144 (Gregorià) |
---|
|
Pare | Sukman I |
---|
Dàüd Rukn-ad-Dawla (m. el 1144) fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i després de Khartpert. Era fill de Sukman I, a qui va succeir a la seva mort a Hisn Kayfa (vers 1105) mentre un altre germà, Ibrahim, l'havia succeït a Mardin. El 1124, en morir el seu cosí Balak Nur-ad-Dawla, va fer-se amb Khartpert.
Com a emir a Hisn Kayfa va reconèixer sempre la supremacia del seu oncle Ilghazi I i més d'un cop li va enviar soldats. Però a la mort d'aquest, el 1122, no estava disposat a reconèixer la mateixa posició a Timurtaix; a la mort de Balak es va apoderar ràpidament de Khartpert; quan Timurtaix es va apoderar de Mayyafarikin a la mort del seu germà Shams al-Dawla Sulayman (1124 o 1130) Daud també aspirava a la successió però va actuar tard. Potser per això va sorgir una rivalitat entre els dos cosins. Segons Ibn al-Athir els turcmans del Diyar Bakr eren més fidels a Daud que a Timurtaix, al que consideraven més hàbil; el mateix historiador diu que era capaç de retornar a la lluita pocs dies després d'una derrota.
En una data indeterminada entre 1123 i 1125, va acompanyar al sobirà d'Akhlat en una campanya contra Geòrgia segons diu Mateu d'Edessa. A partir del 1126 amb Imad-ad-Din Zengi nomenat atabeg de Mossul, les seves aspiracions es van veure compromeses. Zengi va assetjar el mateix 1126 la fortalesa de Nisibin, que pertanyia a Timurtaix de Mardin i Mayyafarikin, i aquest va demanar ajut a Daud, i li va prometre la ciutat. Zengi va interceptar un colom missatger enviat per Timurtaix al governador de Nisibin, i va substituir el missatge aconseguint que la guarnició es rendís a les seves forces. Aquest èxit de Zengi, seguit el 1128/1129 de la conquesta d'Alep, van obligar els emirs ortúkides a aliar-se entre ells i amb altres emirs turcmans.
El 1130 es va signar una aliança amb Ilaldi el governant d'Amida i amb altres caps turcmans dirigida contra Zengi; però l'exèrcit combinat fou derrotat per l'atabeg a Sarja, i Zengi va ocupar Dara i Sarja. L'aliança amb Timurtaix va arribar al seu final i cadascun va tornar a ocupar-se dels seus afers interns, amb Timurtaix acceptant l'hegemonia de Zengi.
El 1131 Daud va ocupar diverses fortaleses al sud del llac Van, incloent les fortaleses de Qatalbas i Batasa i la important ciutat d'Isird. El 1134 Timurtaix i Zengi es van enfrontar a Daud als afores d'Amida i Daud fou derrotat. Però una vegada Zengi va sortir del Diyar Bakr, Daud, enfadat pels territoris perduts (que Zengi havia entregat a Timurtaix) va iniciar una campanya contra el seu cosí; aquest estava tan espantat que fins i tot va arribar a enderrocar el rabad i altres suburbis de Mayyafarikin perquè pensava que no podria sostenir aquestes parts contra les depredacions del seu rival. Zengi havia aconseguit enfrontar als dos cosins l'un contra l'altra i podia estar tranquil per aquesta banda.
El 1141/1142 va arribar a un acord amb Timurtaix. Sembla que l'emir de Mardin buscava una aliança amb Daud i amb el comtat d'Edessa a la que s'oposava Zengi.
Va morir el 1144. El va succeir el seu fill Kara Arslan
|
---|
|
|
---|
Ancestres: Eksük i el seu fill Artuk (Ortuk), comandant d'Alp Arslan, de la tribu oghuz dels Döğer
Fundador: Muin al-Din Sukman Bay · Capitals: Hasankeyf, Mardin, Kharpert (Harput) i Mayyafarikin (Miyarfarqin)
centres: Diyarbekir · Hasankeyf · Silvan · Mardin · Midyat · Harput · Palu · Alep (temporaralment el 1117)
Branca de Hisn Kayfa o dinastia Sökmenli: Muin al-Din Sukman Bay (1102-1104) · Rukn al-Dawla Daud (1107 - 1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185) ·
Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) ·
Masud (1232-1233)
Branca de Mardin o Ilgàzides: Yakuti 1097-? · Ali ibn Yakuti ?-1105 · Muin al-Din [Sukman I] (1105) · Ibraim (1105-1109) · Necmeddin Ilghazi I (1109-1122) · Hüsameddin Timurtaş (1122 - 1154) · Necmeddin Alp (1154 - 1176) · Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan 1184-1201) · Nasir al-Din Artuk Arslan (1201-1239) · Nadjm al-Din Ghazi al-Said (1239-1260) · Kara Arslan al-Muzaffar (1260-1292) · Shams al-Din Daud al-Said (1292-1294) · Nadjm al-Din Ghazi al-Mansur (1294-1312) · Imad al-Din Ali Alpi II (1312) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1312-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406) · Salih ibn Daud (1406-1409)
Branca de Harput o Kharpert: Nur al-Dawla Balak (1113-1124) · Rukn al-Dawla Daud (1124-1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185) · Imad al-Din Abu Bakr (1185-1203) · Nizam al-Din Ibrahim (1203-1223) · Ahmad al-Khidr (1223-1234) · Nur al-Din Arturkshah (1234)
Amida: Nur-ad-Din Muhàmmad (1183-1185) · Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406)
Branca de Mayyafarikin: Nadj al-Din Ilghazi I (1118-1122) · Shams al Dawla Sulayman (1122-1130) · Husham al-Din Timurtaix (1130-1152) · Nadjm al-Din Alpi I (1152-1176) · Kutb al-Din Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan (1184-1185) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406)
|
|
|
|
|
---|
Fundador: Saltuk · Capital: Erzurum
Centres: Erzurum · Tercan
Dinastia: Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202)
1202: al Soldanat de Rum
|
|
|
---|
Fundador: Aydınoğlu Mehmed Bey · Capitals: Birgi, i després Ayasluğ
Centres: Tire · Esmirna · Alaşehir · Aydın · Sakız/Chios (entre 1336-1344)
Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) · Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390)
1390: a l'Imperi Otomà · 1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) · 1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà
|
|
|
|
|
|
|
|
|
---|
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum · Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey · Capital: Isparta
Centres: Eğirdir · Uluborlu · Gölhisar · Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke
Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391)
1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà
|
|
|
|
|
|
|
|
|