Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Kara Arslan

Plantilla:Infotaula personaKara Arslan
Biografia
Naixement1144 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1174 Modifica el valor a Wikidata (29/30 anys)
Moneda encunyada per Kara Arslan.

Kara Arslan fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i Khartpert, successor del seu pare Rukn al-Dawla Daud el 1144.

A la seva pujada al tron, enfrontat amb l'atabeg Imad-ad-Din Zengi de Mossul que estava en guerra amb el seu pare va intentar una aliança amb el comtat d'Edessa que va fracassar quan Zengi va conquerir la capital i part del comtat. El 1145 Zengi dominava el territori del Buhtan, amb districtes que dividien les possessions de Kara Arslan en dos parts, la de Hisn Kayfa i la de Khartpert, que restaven separades per fortaleses sota control de Zengi.

L'assassinat de Zengi a Kalat Djaba el 1146, i el temps que va passar fins que el seu fill Saif al-Din Ghazi va assegurar la successió li van donar un respir que li van permetre recuperar els territoris perduts. Kara Arslan es va aliar a Timurtash al que com a governant més veterà va reconèixer la preeminència. Timurtash va ocupar Isird el 1146 i la va entregar (1147) a Kara Arslan el que s'interpretà com un reconeixement de la sobirania del segon pel primer, que li concedia un feu.

Nur al-Din va tenir bones relacions amb Kara Arslan i per això Kadjm al-Din Alpi, fill i successor de Timurtash, va voler assegurar la seva posició amb una aliança amb el Shah-i-Armin d'Akhlat; a canvi d'aliança d'aquest va haver de participar en les seves expedicions contra Geòrgia.

Kara Arslan va intentar el 1163 conquerir Amida als Inàlides i els seus visirs Nisànides (1142-1183), però un atac de l'emir de Sivas o Danishmend ho va impedir.

Kara Arslan va morir el 1174 i el va succeir el seu fill Nur-ad-Din Muhàmmad.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9