ca Oghuz

Oghuz
	;
Tipus	ètnia
Llengua	proto-oguz
Part de	pobles turquesos

Els oghuz (turc: Oğuz; àrab: غز, ḡuzz; en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral. Practicants del xamanisme, a partir del segle x es convertiren a l'islam i en gran quantitat migraren cap occident. Són els antecessors dels actuals turcmans i actualment la majoria habita al Turkmenistan, on constitueixen el 74% de la població (3 milions), a l'Iran (1 milió) i a l'Afganistan (mig milió), sent els gagauses una de les seves tribus.

Denominació

La denominació «oghuz» fou donada a un conjunt de tribus turqueses de l'Àsia central unides en una confederació. Per tant, la denominació «oghuz» no és un nom ètnic i es pot traduir per 'tribus turqueses'. Aquesta unió sociopolítica dugué a l'emergència d'una nova entitat intertribal turca, els «oghuz». Durant els segles VI i VII, en el període de l'Imperi Göktürk, els «oghuz» anaren creixent amb la incorporació de noves tribus. La paraula «oghuz» deriva de la paraula ok, que significa 'fletxa' o 'tribu'. El dibuix d'un arquer disparant la seva fletxa fou la bandera de l'Imperi Seljúcida, imperi creat per un clan d'oghuz el segle x.

Els pobles turquesos es classifiquen en diverses branques; als «oghuz» també se'ls anomena «turquesos occidentals» perquè migraren cap a l'occident després del col·lapse de l'Imperi Göktürk i perquè la major part de les àrees que actualment habiten (excepte el Turkmenistan) estan a l'occident de la mar Càspia, mentre que a la resta se'ls anomena «turquesos orientals» pel fet de viure a l'orient de la mar Càspia. A partir del mitjans del segle x, la denominació «oghuz» fou gradualment substituïda entre ells mateixos per la paraula «turc» o «turcoman», un procés que culminà vers el segle xiii i que ha donat lloc a la denominació que reben actualment aquests pobles, «turcs».

Orígens

El segle ix els oghuz vivien a les estepes adjacents al Mar d'Aral i pressionaren els petxenegs, de la regió de l'Emba i el riu Ural, cap a l'oest. El segle x, els oghuz habitaven l'estepa dels rius Sari-su, Turgai i Emba, al nord del llac Balkhash (actualment al Kazakhstan). A la segona meitat del segle ix es van desplaçar a l'oest i ven empènyer els petxenegs, als quals varen arrebassar l'estepa russa (on s'havien establert) al segle xi. Els romans d'Orient els van anomenar Ouzoi. Les cròniques russes els assenyalen primer com a torks (1054). L'emperador romà d'Orient Constantí X Ducas diu que els oghuz van creuar el Danubi el 1065 en nombre de sis-cents mil i van devastar els Balcans fins a Tessalònica i Grècia del nord, però foren rebutjats pels petxenegs i búlgars amb greus pèrdues; les bandes disperses d'oghuz que van tornar cap a la regió del Volga foren sotmeses, eliminades o assimilades pels kiptxak. Un petit grup va restar a la zona del Dnièper i va originar els moderns gagaüsos.

Dinasties d'origen oghuz

De l'horda dels oghuz se'n separà el clan dels Seljúcides que, convertits a l'Islam, envaïren Pèrsia el segle xi i hi fundaren l'Imperi Seljúcida. La resta dels oghuz van restar pagans. De la mateixa manera, vers el segle xi, un altre clan dels oghuz, el uz o torks de les cròniques russes i que encara mantenien una religió pagana, destruí la supremacia dels petxenegs a les estepes russes. Pressionats per una altra horda turquesa, els kiptxaks, un branca dels kimaks, el clan dels uz acabà per envair la plana del Danubi, creuant i envaint els Balcans; allí foren exterminats, sia per un exèrcit enemic sia per una plaga, fet que provocà que els pocs supervivents acabessin dispersant-se o unint-se com a mercenaris a l'exèrcit romà d'Orient.

Diverses dinasties poderoses han sorgit d'entre els oghuz. Se'n destaquen les següents:

Seljúcides, fundadors de l'Imperi Seljúcida.
Ak Koyunlu (Horda del moltó blanc), una federació de tribus que governà un territori comprès entre l'actual Turquia i l'Iran des del 1378 fins al 1508.
Kara Koyunlu (Horda del moltó negre), una federació de tribus que governà un territori comprès entre l'actual Armènia i Iraq des del 1375 fins al 1468.
Otomans, fundadors de l'Imperi Otomà
Artúqides, una dinastia que governà l'est d'Anatòlia i el nord de l'Iraq entre el segle xi i el segle xii.
Safàvides, una dinastia que va governar Pèrsia des del segle xvi fins al XVIII.
Afshàrides, una dinastia que va governar Pèrsia des del 1736 fins al 1750.
Dinastia qajar, que va governar Pèrsia des del 1794 fins al 1925.

Tribus dels oghuz

Vers el segle vii l'horda o federació de tribus dels oghuz estava formada per 24 tribus seminòmades sota el cabdillatge de l'Oğuz Han (Oghuz Khan). Segons la llegenda, els seus 6 fills es repartiren el cabdillatge de les tribus, escollint un ocell com símbol de les 4 tribus que governarien cadascun. Les tribus governades pels 3 fills majors foren referits com a Bozoklar, mentre que les tribus governades pels 3 fills menors foren referides com a Üçoklar: