Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ali Beg Dhul-Kadr

Plantilla:Infotaula personaAli Beg Dhul-Kadr
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1515 Modifica el valor a Wikidata
Elbistan (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1522 Modifica el valor a Wikidata (6/7 anys)
Maraix (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Bey of Dulkadir (en) Tradueix
1515 (Gregorià) – 1522 (Gregorià)
← Ala al-Dawla Bozkurt Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
PareXah Suvar Modifica el valor a Wikidata

Ala al-Dawla Bozkurt fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, fill de Shah Suvar i successor del seu oncle Ala al-Dawla Bozkurt, al qual va derrotar i matar el 1515 amb l'ajut del soldà otomà Selim I.

Ja abans era governador d'un sandjak otomà i estava totalment supeditat a la política otomana. Va participar en la campanya egípcia de Selim I i va tenir un paper clau en la repressió de la revolta djalalita i de la dels Janbirdi; els seus èxits sembla que van molestar a Ferhad Pasha que va aconseguir del soldà Solimà I el permís per matar-lo junt amb la seva família, crim que es va produir el juliol del 1522. Junt amb Alí van morir els seus fills Sari Arslan i Diwaye Weled i almenys dos altres fills de noms desconeguts; no s'indica la sort de la dona o dones i filles. L'emirat fou convertit en el beglegbeglik de Dhul-Kadriyya amb seu a Maraix.[1][2]

Referències

  1. Venzke, Margaret L. «The Case of a Dulgadir-Mamluk Iqṭāʿ: A Re-Assessment of the Dulgadir Principality and Its Position within the Ottoman-Mamluk Rivalry». Journal of the Economic and Social History of the Orient, 43, 3, 2000, pàg. 399–474. ISSN: 0022-4995.
  2. Yinanç, Refet. Dulkadir Beyliği (en turc). Türk Tarih Kurumu Basımevi, 1989, p. 96-105. ISBN 978-975-16-0171-1. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9