Els seljúcides es van originar a la branca Kinik dels turcs oghuz,[5][6][7][8][9] que al segle viii vivien a la perifèria del món musulmà, al nord de la mar Càspia i del mar d'Aral, a l'estat Oghuz Yabgu,[10] a l'estepa kazakh del Turquestan.[11] Durant el segle x, a causa de diversos esdeveniments, els oghuz havien entrat en contacte estret amb les ciutats musulmanes.[12]
Quan Seljuk, el líder del clan Seljuk, va caure davant Yabghu, el cap suprem dels Oghuz, va separar el seu clan del gruix dels turcs ghuz i va establir el campament a la riba oest del baix Sirdarià. Cap al 985, Seljuk es va convertir a l'islam.[12] Al segle xi, els seljúcides van emigrar des de les seves pàtries ancestrals a la Pèrsia continental, a la província de Khurasan, on es van trobar amb l'imperi Gaznàvida. Els seljúcides van derrotar els gaznavides a la batalla de les planes de Nasa el 1035. Tughril, Chaghri i Yabghu van rebre insígnies de governador, concessions de terres i se'ls va donar el títol de dekhan.[13] A la batalla de Dandanaqan van derrotar un exèrcit gaznàvida, i després de l'èxit del setge a Isfahan per part de Tughril el 1050/51,[14] van establir un imperi anomenat després el Gran Imperi Seljúcida. Els seljúcides es van barrejar amb la població local i van adoptar la cultura persa i la llengua persa en les dècades següents.[15][2][16][17]
Després d'arribar a Pèrsia, els seljúcides van adoptar la cultura persa i van utilitzar la llengua persa com a llengua oficial del govern,[15][2][18][19][20][21][22][23][24] i va tenir un paper important en el desenvolupament de la tradició turco-persa que presenta "la cultura persa patrocinada pels governants turcs".[25] Avui en dia se’ls recorda com a grans mecenes de la cultura, l'art, la literatura i la llengua perses.[15][2]
Governants seljúcides
Torre Toghrol, un monument del segle xii al sud de Teheran que commemora Toğrül.Les torres bessones de Kharāghān, construïdes a Iran el 1053 per allotjar les restes dels prínceps seljúcides.Imatge de Màlik-Xah I
Governants de la dinastia seljúcida
Els «grans seljúcides» eren caps de família; en teoria, la seva autoritat s'estenia sobre totes les altres línies seljúcides, tot i que a la pràctica sovint no era així. El costum turc demanava que el membre sènior de la família fos el «Gran Seljuq», tot i que normalment la posició estava associada al governant de Pèrsia occidental.
La dinastia Anuixtigínida substitueix la dinastia seljúcida. Des del 1157, els oghuz van prendre el control de gran part de Khurasan, amb la resta en mans d'antics emirs seljúcides.
El fill de Muhàmmad, Mahmud II, el van succeir a l'oest de Pèrsia, però Àhmad Sanjar, que era el governador de Khurasan en aquell moment, era el membre sènior de la família, es va convertir en el gran soldà seljúcida.
Els governants de Pèrsia occidental, que mantenien un control molt fluix sobre els abbàssides de Bagdad. Diversos emirs turcs van guanyar un fort nivell d'influència a la regió, com els eldidúzides.
↑Amir Moezzi, Mohammad Ali. «AHRBAÚNU» (en anglès). Encyclopædia Iranica, 31-01-2005. Arxivat de l'original el 2007-03-11. [Consulta: 13 octubre 2022].
↑Bosworth, C.E.; Hillenbrand, R.; Rogers, J.M.; Blois, F.C. de; Bosworth, C.E.; Darley-Doran, R.E., "Saldjukids," Encyclopaedia of Islam. Edited by: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel and W.P. Heinrichs. Brill, 2009. Brill Online
↑«Iran» (en anglès americà). Encyclopaedia Iranica. [Consulta: 13 octubre 2022].
↑Bosworth, Clifford Edmund «Islamization of the Turks, Oghuz and Turkmen». History of humanity: scientific and cultural development, v. IV: From the seventh to the sixteenth century. UNESCO Publishing / Routledge, 2000, pàg. 387-392.
↑Pipes, Daniel; Mandelbaum, Michael (ed.) «The Event of Our Era: Former Soviet Muslim Republics Change the Middle East». Central Asia and the World: Kazakhstan, Uzbekistan, Tajikistan, Kyrgyzstan, Turkemenistan and the World. Council on Foreign Relations, pàg. 79.
↑Black, Jeremy. The Atlas of World History. American Edition, New York: Covent Garden Books, 2005, p. 65, 228. ISBN 9780756618612.
