Els mengücekoğulları o mengüceqoğulları (de vegades mengücèquides, mengudjèkides, mangudjàkides, mengudjèquides, mandudjàquides, mengujèquides o mangujàquides) foren una dinastia de turcmans d'Anatòlia a la part oriental entorn d'Erzincan i de Divriği (1118-1252).[1]
Història
La història de la dinastia és poc coneguda. Estava entre els danishmèndides a l'oest (Sivas) i els saltúquides a l'est (Erzurum). Grups turcmans es va establir a la zona després de la batalla de Mantziciert el 1071, dirigits per Mengücek Ahmet Gazi. La seva capital fou Kemah (Kemakh i després Erzincan).[1] El nom de l'epònim de la dinastia, Mengücek, derivaria de Mengücük, del mongol Mengü (etern) i el diminitiu cük.[2] No se sap exactament quan Mengücek Ahmet Gazi va agafar un control efectiu del territori. El seu fill Mengücekli Ishaq Beg el va succeir a Kemah el 1118. El mausoleu de Mengücük Ahmet Gazi és a Kemah.
İshak va començar el seu regnat saquejant Malatya el 1118, causant un conflicte amb el ´Soldanat de Rum.[3] Des de llavors la dinastia va estar en guerra amb els soldans de Rum, i va acabar demanant suport a l'imperi de Trebisonda fundat després del 1205.[4]
En una batalla el 1120 prop d'Erzincan, İshak fou vençut per Tuğrul, fill de Kilidj Arslan I i les forces del governador de Malatya. Després d'això va quedar sota protecció del seu sogre el danishmèndida Amir Ghazi Gümüştekin.[5]
Segons la tradició entre les tribus turcomongoles el territori es va repartir entre els dos fills de Mengücek: el gran, Mengücekli Davud Shah, va regnar a Erzincan i Kemah; el segon Mengücekli Süleyman Shah, va regnar a Divriği.
Branca d'Erzincan
Davud va succeir al seu pare el 1142. El seu fill Fahreddin Behram Şah[6] va succeir a Davaud el 1165. En el seu llarg regnat va fer d'Erzincan un centre cultural protegint a diversos poetes perses com Nizami i Khakani i al savi àrab Abd al-Latif al-Baghdadi; la ciutat era el centre armeni més gran d'Anatòlia, que encara en temps de Marco Polo era reputat per les seves fàbriques de tapissos.
El seu net Alaeddin Davud[7] va succeir a Behram el 1220 i va ser derrotat pel soldà de Rum Kaykubad I el 1228.[8]
No van deixar cap monument que es conservi a Erzincan. El 1243, el soldà de Rum Kaykhusraw II fou greument derrotat pel general mongol Baidju a la batalla de Köse Dağ. La vila d'Erzincan fou saquejada.
Branca de Divriği
El fill petit d'İshak, Süleyman, el va succeir a Divriği el 1142 fins al 1175. La seva branca va conservar el poder fins al 1252 quan va caure sota sobirania dels seljúcides, i el seu territori fou conquerit pels mongols il-kànides el 1277.
Aquesta branca ha deixar alguns monuments dels quals dos estan a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO: la gran mesquita de Divriği (Ulucami) i l'hospital de Divriği (Darüşşifası, casa de curar-se) des de 1985. La gran mesquita fou construïda sota Hüsameddin Ahmet Şah (1228).[9] L'hospital fou obra de Turan Melik, filla de Behram Şah i esposa de Hüsameddin Ahmed entre 1228 i 1229,.[3][9] La mesquita de la fortalesa (Kale Camii) fou construïda per İshak el 1180/1181, el que la converteix en un dels monuments islàmics més antics d'Anatòlia.[10] El darrer monument a esmentar és el mausoleu de Sitte Melik (Sitte Melik Kümbeti)
↑ 4,04,14,2Clifford Edmund Bosworth, The New Islamic Dynasties, A Chronological and Genealogical Manual, Edinburgh University Press, 2004, 400 p. (ISBN 0-7486-2137-7) en línia a Google Llibres
↑Fahreddin en àrab: faḫr al-dīn, فخر الدين, glòria de la religió.
↑Alaeddin en àrab: ʿalʾa al-dīn, علاء الدنيا, noblesa de la religió.
↑Pancaroglu, Oya. «The House of Mengujek in Divrigi: Constructions of Dynastic Identity in the last Twelfth Century». A: Peacock, A.C.S.; Yildiz, Sara Nur. The Seljuks of Anatolia (en anglès). I.B. Tauris, 2015. ISBN 978-1784531652.
Dictionnaire historique de l'islam, per Janine & Dominique Sourdel, 2004 ISBN 978-2-13-054536-1, cap. Mengüjekides o Mengütchekides.
(anglès)The New Islamic Dynasties, A Chronological and Genealogical Manual per Clifford Edmund Bosworth, 2004, Edinburgh University Press, ISBN 0-7486-2137-7, en línia a Google Llibres
Fundador:Saltuk ·Capital:Erzurum Centres:Erzurum ·Tercan Dinastia:Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202)
1202: al Soldanat de Rum
Fundador:Aydınoğlu Mehmed Bey ·Capitals:Birgi, i després Ayasluğ Centres:Tire ·Esmirna ·Alaşehir ·Aydın ·Sakız/Chios (entre 1336-1344)
Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) ·Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390)
1390: a l'Imperi Otomà ·1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) ·1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà
Fundador:Hüsamettin Çoban Bey, comandant oghuz ·Capital:Kastamonu Centres:Kastamonu ·Taşköprü Dinastia de Çoban-oğlu (Çobanoğulları): Hüsamettin Çoban Bey (1309 - ?) · Alp Yürek (? - ?) · Muzafferüddin Yavlak Arslan (? - ?) · Çobanoğlu Mahmud Bey (? - 1309) · -
1309: al Beilicat de Candar
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum ·Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey ·Capital:Isparta Centres:Eğirdir ·Uluborlu ·Gölhisar ·Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke
Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391)
1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà
Ancestre:: Germiyanlı Ali Bey ·Fundador: İnanç Bey ·Capital:Deñizli Centres:Deñizli Dinastia İnanç-oğlu o İnançoğulları (Inandj-oghlu o Inandjoghullari): İnanç Bey (~ 1300 - ~ 1314) · Murad Arslan (~ 1314 - ?) · İnançoğlu İshak Bey (? - ~ 1360) · Süleyman Bey (1345-1368)
1368: Conquesta per Germiyan