Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ilghazi II

Plantilla:Infotaula personaIlghazi II
Biografia
Emir
Modifica el valor a Wikidata

Qutb-ad-Din Ilghazi II fou emir ortúquida de Mardin i Mayyafarikin (1176-1184), fill de Najm-ad-Din Alpi I. La seva mare era una princesa germana de l'emir turc d'Akhlat Sukman II, que va exercir sobre Ilghazi una notable influència. Segons Miquel el Sirià la successió va esdevenir el 20 de juliol de 1176 a Mardin, Mayyafarikin i Ras al-Ayn (el domini sobre Dunaysir fou posterior). Va portar el títol de màlik (rei) i amir (emir) o rei dels amirs (màlik al-umarà) i com els altres ortúquides portava el nominal títol de xa del Diyar Bakr (xah Diyar Bakr) tot i que mai va regnar a la capital d'aquest territori Amida.

Va combatre contra dos oncles (no se sap si paterns o materns, ja que dos historiadors ho assenyalen cadascun d'una manera) senyors d'Hanu (moderna Hene al nord d'Amida o Diyarbekir) i de Dara, que van haver de reconèixer la seva sobirania (ja havien estat vassalls en temps del seu pare). Poc després de rebre l'homenatge dels dos homes va caure malalt però es va recuperar.

Va derrotar a grups àrabs esdevinguts turbulents als que va matar molts homes i camells (12000 diuen les cròniques, sens dubte una exageració). Després va avançar cap a Bira (moderna Birecik).

Sukman II d'Akhlat va organitzar una coalició (primavera de 1183) amb Izz-ad-Din Massud I de Mossul (que era cosí d'Ilghazi) per aturar la invasió de Mesopotàmia per Saladí. Però les forces col·ligades no van fer res i a la mort de Sukman II, l'exèrcit d'Ilghazi apareix al costat de Saladí al que havia acompanyat a Síria (maig/juny de 1184).

Ilghazi va morir poc després, el 9 de setembre de 1184. Va deixar dos fills: Hussam-ad-Din Yuluk Arslan i al-Màlik al-Mansur Nàssir-ad-Din Artuk Arslan, que van succeir (un després de l'altre) el seu pare (1184-1201 i 1201-1239).

Referències

  • Süssheim, K., “Īlg̲h̲āzī”, a: Encyclopaedia of Islam, segona edició, Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Consultat en línia l'11 de juny del 2016
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9