Consell de la Unió Europea
El Consell de la Unió Europea, conegut informalment com el Consell de Ministres, és la tercera de les set institucions de la Unió Europea (UE) atenent el seu ordre d'enumeració en el Tractat de la Unió Europea.[1] És un dels dos òrgans legislatius de la UE. Juntament amb el Parlament Europeu, té la potestat d'esmenar, aprovar o rebutjar les propostes de la Comissió Europea, detentora de la iniciativa legislativa.[2] És l'òrgan legislatiu i pressupostari de la Unió Europea, juntament amb el Parlament Europeu, i exerceix funcions de coordinació i elaboració de polítiques públiques.[3] Reuneix els ministres dels estats membres de la Unió Europea segons la matèria a tractar. La seva estructura i funcionament estan regulats en l'article 16 del Tractat de la Unió Europea i la secció 3a del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.[4] Història i naturalesaEl Consell de la Unió Europea, anteriorment denominat Consell de Ministres de la Unió Europea, és una institució única i comuna per a totes les Comunitats Europees des de la fusió dels executius de 1965. Amb l'entrada en vigor del Tractat de Maastricht, s'autodenominà amb la seva actual nomenclatura eixint la principal instància decisòria de la UE.[3] De fet, és la institució que representa els interessos dels estats membres i, per tant, cadascun expressa els seus interessos particulars. És el principal òrgan decisori de la Comunitat. Seu
En principi les reunions se celebraven només al final de cada presidència i en territori de l'estat membre, pèro amb el temps es van anar afegint reunions extraordinàries vers la meitat de la presidència que se celebraven a la ciutat de Brussel·les. Finalment pel Tractat de Niça, i donades les dimensions que havien pres aquestes reunions, es va decidir que les reunions oficials se celebressin sempre en aquesta ciutat belga a partir de l'1 de maig de 2004, on un nou edifici està sent construït expressament per a això.[5] També es poden celebrar reunions «informals» en algun lloc de l'estat membre que ocupa la presidència, la primera es va celebrar a Formentor (Mallorca) durant la presidència espanyola de 1995.[6] ComposicióAl Consell de la Unió Europea estan representats els estats membres, a través de representants amb càrrecs ministerials, i la Comissió Europea, amb veu però sense vot, que està representada per un comissari. Excepcionalment, quan s'ha deliberat sobre matèries relacionades amb la Unió Econòmica i Monetària, també han estat convidats els ministres d'Economia i Hisenda, tal com està previst en la Declaració 4a del Tractat de la Unió Europea. A la primera sessió de cada reunió es convida al President del Parlament Europeu. No es tracta pròpiament d'una institució de la UE, sinó d'un òrgan polític. No té seu. PresidènciaLa presidència s'exerceix de forma rotatòria cada sis mesos, segons un ordre fixat per unanimitat pel Consell. Les seves funcions són:
Secretaria General del ConsellLa secretaria general, amb seu a l'edifici Justus Lipsius de Brussel·les, proporciona ajuda a la presidència de torn, alhora que prepara i garanteix el bon funcionament de la institució, així com vetlla per la seva legalitat. Entre els seus membres cal destacar l'Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, càrrec actualment exercit per Federica Mogherini, que té una doble funció, ja que és representant al Consell i vicepresident de relacions exteriors de la comissió. Comitè de Representants PermanentsÉs un òrgan auxiliar del Consell de la UE, format pels representants permanents dels estats membres, que s'encarrega de preparar els treballs del Consell i executar les tasques que aquest li encomani. El formen els ambaixadors dels estats membres[7] acreditats davant la Comunitat Europea que a més fan tasques com a agents diplomàtics. Quan es reuneixen amb els membres del consell formen el COREPER.[4] FormacionsLa formació més rellevant que i que es reuneix amb més freqüència és Consell d'Assumptes Generals i de Relacions Exteriors de la Unió Europea, tot i que és necessari destacar el Consell de Ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea, conegut com a Ecofin, que tracta els assumptes econòmics i financers. Amb tot, es poden arribar a destacar nou formacions i/o configuracions diferents en funció de la temàtica tractada.[3] FuncionsEl Consell té sis responsabilitats bàsiques:[3]
No obstant això, pel fet que les decisions a prendre són múltiples està assessorat pel Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea (COREPER). Aquest comitè prepara el treball del Consell, amb l'excepció dels temes d'agricultura que els prepara una comissió especial. Vots
El sistema de votació, amb constant debat, presenta les següents característiques des de l'1 de gener del 2007.[8] Es considera que s'obté la majoria qualificada quan es compleixen les següents condicions:
* El Regne Unit va abandonar la Unió Europea l'any 2020. CompetènciesEssencialment té tres competències:
Cronologia de les presidències
Referències
Vegeu tambéEnllaços externs
|